¿Què és la vida? Un frenesí. ¿Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció, i el mes gran dels béns és petit; que tota la vida és un somni, i els somnis, somnis són........
martes, 31 de marzo de 2009
Museu del cinema de Girona
domingo, 29 de marzo de 2009
La infanticida i Germana Pau - Víctor Català
LA INFANTICIDA: Nela (Emma Vilarasau), és la
protagonista d’aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla recent nascuda. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia catalana. Atemorida per si el pare s’assabenta de tal deshonra i compleix l’amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla. GERMANA PAU: Cel·la d’una casa de curació, assistida per germanes Paüles. Un llit en el qual jeu un home molt
malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell. A poc a poc, descobrirem que la monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa. A partir d’aquí, l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat. Àngels Gonyalons, ens descobrirà Germana Pau, peça dramàtica inèdita als escenaris, i que ens narra de forma magistral els sentiments d’odi i enveja per un desig insatisfet.Fins el 17 d'abril podem gaudir d'aquests dos monòlegs, al teatre Romea, de l'escriptora catalana Caterina Albert, una escriptora que marcà en la seva època, amb uns textos "impropis" per una dona, els quals van portar a Albert a escriure amb el sobrenom de Víctor Català.
Emma Vilarasau es retroba amb el personatge de Nela al Teatre Romea, després de 17 anys, al mateix escenari on va obtenir els millors elogis per part de la crítica per la seva magnífica interpretació a La infanticida. I Àngels Gonyalons es posa a la pell d'una monja que es troba amb un antic amant, el causant del seu internament en el convent.Dos textos d'una gran cruesa i dramatisme, que ens transporten a uns temps on realment passaven aquestes coses, i les dones ho teníen ben difícil.La primera història Germana Pau, ens narra aquest encontre amb un antic amant, la monja quan es dóna compte de qui és es barrejen sentiments oblidats d'odi i rancúnia amb els de perdó que hauria de tenir pel fet de ser monja, però aquests primers acaben podent. Personalment em va atraure la segona història, La infanticida, vaig trobar que tenia més força, crec que és una història més potent, també cal destacar la interpretació d'Emma Vilarasau, que és converteix totalment en la protagonista del monòleg, és ella mateixa la que està vivint aquella història i ens ho fa creure a tots, no amb això vull restar mèrit a l'interpretació de la Gunyalons, però he de reconèixer que la primera història em va deixar més indiferent, era teatre. La infanticida em va fer posar en la història, fins al punt de creure'm que realment estàvem davant d'una dona que allò li havia succeït. Val a dir que cada història reforça o treu mèrit a l'interpretació, amb tot és la meva opinió personal.AUTOR: Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert)DIRECCIÓ: Josep Maria MestresREPARTIMENT: Emma Vilarasau (Nela a La infanticida) Àngels Gonyalons (Germana Pau a Germana Pau) Oriol Ruiz (Malalt hospital)
ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Pep DuranIL·LUMINACIÓ: Xavi Clot (AAI)ESPAI SONOR: Damien BazinCARACTERITZACIÓ: Toni SantosPRODUCCIÓ: Teatre RomeaFins el 17 abril 2009. Teatre Romea, c/ Hospital, 51- Barcelona
Valoració: 8
lunes, 16 de marzo de 2009
Product - Mark Ravenhill
David Selvas interpreta a un productor de cinema que intenta convèncer una jove actriu perquè interpreti el paper protagonista de la seva pel·lícula. La proposta del dramaturg anglès Mark Ravenhill és un monòleg ple de sàtira on es posen sobre la taula les pors d'occident cap al món àrab després dels atemptats de les torres bessones.
Realment una interpretació complicada, plena de ritme, que no va decaure en cap moment. Realment et donava la sensació que tu la persona que estava davant Selvas escoltant la seva proposició...Traïció - Harold Pinter
Harold Pinter, va néixer el 1930 a Londres. Amb tant sols 14 anys ja podem llegir alguns dels seus poemes. Ha escrit un total de 29 peces. També es dedica a escriure per radio i TV i cinema. També dirigeix obres d'autors destacats com David Mamet o Simon Gray. Mor la nit de Nadal del 2008, a causa d'una càncer d'esòfag. Segons la crítica, Traïció, és la millor peça teatral de Harold Pinter, el qual va rebre premi Nobel de literatura en el 2005.En escena Robert (Orella), editor, la seva dona Emma (N’Dongo), galerista, i l'amant, Jerry (Garrido), agent literari . A partir de la infidelitat conjugal van succeïnt una serie de traïcions –de l'amistat, en el matrimoni, ... que perfilen una descripció dura d'aquesta gent tan "il·lustrada".
La història no es presenta de forma lineal sinó amb salts en el temps durant les 9 escenes que es representen. En l'original, Pinter situa l'obra en el 1977 (un any abans de la seva publicació) i retrocedeix fins 1968, Alfaro, director de l'actual representació al Lliure, ha actualizat aquest periode de temps del 2007 a 1998. També està situada en un context barcelonès, quan l'original s'ubica a Londres, ja que, el que realment importa, segons el mateix director, són les paraules i els silencis, grans eixos del teatre de Pinter, el que també a portat a una esceneografia molt minimalista però original i efectiva. Amb grades al voltant de tot l'escenari li dóna un aire tridimensional, pocs acostumats al teatre.
Tres actors força destacats en el panoramà del cinema, tv i teatre català. Podem destacar la personalitat de Orella en la seva interpretació, un actor amb més de 25 anys de carrera a l'esquena, l'actuació de N'dongo, personalment una mica "sosa", i poc inexpressiva, i Garrido amb la seva particular manera d'actuar, que a vegades pot ser més o menys acertada, però aquest cop l'encerta.
intèrprets: Francesc Garrido - Jerry / Vicenta N'dongo - Emma / Francesc Orella - Robertespectacle en català
durada aproximada: 1h. 20’ sense pausa
web del teatre: http://www.teatrelliure.com/
Valoració: 7
miércoles, 11 de marzo de 2009
Petó Públic
Amb aquesta ressenya, la qual presenta l'obra, t'esperes que sigui un drama sobre els fets que van succeïr, almenys això és el que esperava quan vaig anar a veure "Petó Públic", dirigida per Rosa Mº Sardà. Però res d'això va succeir en els 70 minuts aprox. que dura l'obra. És una crítica en clau d'humor sobre de com d'una tragèdia se'n pot arribar a crear tot un circ mediàtic, sense comprovar declaracions, i llençar-se a la polèmica i al morbo sens més, podent ser tot plegat una mentida.
Un muntatge senzill d'escena, però efectiu. Una crítica directa i burlesca de la societat actual, de com drames com aquest triple assassinat es pot convertir amb algo vanal i sense importància. De com els programes de tv i mitjans de comunicació poden jugar amb la noticia i els sentiments de les persones. I com, nosaltres, les pròpies persones, per diners estem disposats a permetre-ho. Una comèdia de cap a peus sobre un tema dramàtic, però que en el fons millor pendre-s'ho amb humor, perquè sinó ens podem desesperar de veritat. Recomanable per gaudir d'una bona interpretació i passar una estona divertida traient ferro a una situació, molt actual bastant dramàtica, el fet de poder vendre les penúries de la gent tan fàcilment i que a més s'assoleixin nivells inaudits d'audiències. I es moguin quantitats disparatades de diners.
Puntuació: 7.
lunes, 9 de marzo de 2009
Roger Mas - Luz de Gas (BCN)
va organitzar aquest concert gratuïtament pels socis del club.
The New Raimon - Clap Mataró
Si jo sóc Simon, tu ets Garfurkel?? .... un directe en el qual em van agafar ganes d'anar de Bailén a Vallfogona... i buscar en el chino del oso panda.. i relalment l'arròs se'ns va atragantar, però de l'agradable sorpresa del directe d'aquest músic de cabrils.Us recomano de veritat pasar-vos pel seu myspace. Principalment per escoltar les seves cançons i també per llegir el text de la seva definició, és curiós i divertit (en la línia) i assabentar-se dels propers concerts, la qual cosa us recomano, que no us perdeu, jo no ho faré!!!
http://www.myspace.com/thenewraemon
i la seva web personal:
http://www.thenewraemon.com/
entrevista:
http://www.hipersonica.com/pop/entrevista-a-the-new-raemon-garfunkel-es-una-chica-y-todo-gira-en-torno-a-ella
Puntuació: 12 (sobre 10)......
miércoles, 25 de febrero de 2009
Concert Kitsch - Badalona

http://www.kitschmusic.com/
Puntuació: 8
miércoles, 18 de febrero de 2009
El lector (The Reader)
Quan cau malalt camí de casa seva desde l'escola, Michael Berg, un jove de 15 anys, és ajudat per Hanna Schmitz, una dona que li dobla l'edat. Ambdós comencen un apasionat i secret idili, Michael descobreix que a Hanna li encanta que li llegeixi i la seva relació física es fa més profunda. Hanna troba un inmens plaer en les lectures que li fa Michael de fragments de “L'odisea”, “Les aventures de Huckleberry Finn” i “La dama del perrito”. fins que Hanna desapareix un dia misteriosament deixant a Michael confús i desconsolat. Vuit anys més tard, com estudiant de Dret, Michael asisteix com observador a un tribunal on s'estan jutjant a col·laboradors de l'Alemània Nazi i es queda atònit al retorbar-se de nou amb la seva antiga amant, aquest cop, com acusada. A mesura que es va revelant el pasat de la dona, Michael descobreix un profunt secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos.Atrets per la bona crítica del llibre en que es basa aquesta pel·lícula vam anar a veure The Reader (el lector). Podem dir en general que és una pel·lícula "correcte". Té un guió correcte, un bon elenc d'actors que fan bé el seu paper, i tècnicament també molt correcte.
És una pel·lícula amb un rerafons, és d'aquelles que no et pots quedar només amb el que veus, sinó que has d'intentar anar una mica més enllà. Et fa pensar sobre la crueltat humana, l'abús de poder, i els perjudicis, i el que podem arribar a fer quan ens sentim enganyats i defraudats per una altra persona.
La veritat és que vaig sortir del cinema, donant voltes a la pel·lícula perquè hi havia moltes coses que no acabava de quadrar. Però ara vista en prespectiva, i havent tingut temps de pensar-ho, començo a veure i entendre coses que potser ahir no acabava de lligar. Crec que el noi no actúa en el judici per resentiment, i el fet de que es mostri com és en l'actualitat bé donat de que ha viscut amb els remordiments de no haver fet res per ajudar-la i això portaria a entendre el final quan porta la seva filla a la tomba de Hanna i li comença a explicar la història...
El que no em queda massa clar, és en les sinopsis de la pel·lícula posa ...."descobreix un profunt secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos", crec que es refereix al analfabetisme d'ella, però "profunt secret"... "gran impacte"... massa màrqueting en aquest cas, fa que t'esperis molt més i després et decepcionis una mica.
Títol original: The ReaderAny: 2008
Duració: 123 min.
Director: Stephen Daldry
Guión: David Hare (Novela: Bernhard Schlink)
Música: Nico Muhly
Fotografia: Chris Menges, Roger Deakins
Actors: Kate Winslet, David Kross, Ralph Fiennes, Bruno Ganz, Lena Olin, Alexandra Maria Lara, Linda Bassett, Susanne Lothar, Matthias Habich, Ludwig Blochberger, Volker Bruch, Hannah Herzsprung
Productora: Coproducción USA-Alemania; The Weinstein Company
Web oficial: http://thereader-movie.com/
lunes, 16 de febrero de 2009
Joaquim Mir - Exposició Pintura




