
Amb aquesta ressenya, la qual presenta l'obra, t'esperes que sigui un drama sobre els fets que van succeïr, almenys això és el que esperava quan vaig anar a veure "Petó Públic", dirigida per Rosa Mº Sardà. Però res d'això va succeir en els 70 minuts aprox. que dura l'obra. És una crítica en clau d'humor sobre de com d'una tragèdia se'n pot arribar a crear tot un circ mediàtic, sense comprovar declaracions, i llençar-se a la polèmica i al morbo sens més, podent ser tot plegat una mentida.
Un muntatge senzill d'escena, però efectiu. Una crítica directa i burlesca de la societat actual, de com drames com aquest triple assassinat es pot convertir amb algo vanal i sense importància. De com els programes de tv i mitjans de comunicació poden jugar amb la noticia i els sentiments de les persones. I com, nosaltres, les pròpies persones, per diners estem disposats a permetre-ho. Una comèdia de cap a peus sobre un tema dramàtic, però que en el fons millor pendre-s'ho amb humor, perquè sinó ens podem desesperar de veritat. Recomanable per gaudir d'una bona interpretació i passar una estona divertida traient ferro a una situació, molt actual bastant dramàtica, el fet de poder vendre les penúries de la gent tan fàcilment i que a més s'assoleixin nivells inaudits d'audiències. I es moguin quantitats disparatades de diners.
Puntuació: 7.
No hay comentarios:
Publicar un comentario