va organitzar aquest concert gratuïtament pels socis del club.Del concert, primerament he de dir que sincerament, em va sorpendre la gran quantitat de gent present, no perquè el Roger Mas no s'ho mereixi, ben al contrari, sinó que per ser un concert, digue'm exclusiu pels socis, i sent entre setmana, i per altres experiències similars una s'espera menys presència. Amb tot, per una part és positiu per l'artista però en aquest cas una mica negatiu pel públic, ja que la sala era plena, i almenys des de la meva posició la visió era nula i es barrejava la música amb la xerrameca dels que estaven a la barra del bar. I així una no gaudeix del tot del concert, una llàstima ja que va ser un concert diferent al que habitualment estava acostumada, ja que estava ell sol a l'escenari, últimament sempre va amb músics, ja que l'últim disc està fet perquè sigui així... i clar, al enfrontar-se sol amb la seva guitarra i també amb l'ajuda del piano, va aprofitar per treure a fons aquest humor irònic amb aires"eugenians" (opinió personal), va cantar cançons de discos anteriors que habitualment no canta als concerts últimament, com El diable i la Princesa, de la qual tinc una particular debilitat, ja que m'agrada molt el text, la història que explica.... I també va cantar cançons noves. Vam poder també sentir una versió d'en Sisa, improvitzada pel moment "cumba" que li va inspirar el públic al solsoní (ja que el públic estava sentat a terra, en plan camp de foc) ... i un irònic "hi ha algú de l'organització, no se quanta estona he de tocar?".... Però bé, com sempre, siguin quines siguin les circunstàncies, és un plaer veure en directe al Roger Mas, i aquest dimarts no en va ser l'excepció. Amb tot esperem ja amb candeletes el concert del 25 d'abril, només cal dir Auditori de Barcelona, Roger Mas i tots els músics al complet... només amb això crec que queda clar que és un acte que no ens podem perdre. Us ho recomano.
Del Roger Mas, destacar que ha estat recent guardonat com a millor disc de l'any per la crítica, dels premis enderrock, un dels més destacats dins el territori català. També millor disc de folk segons la crítica i millor concert per votació popular. Uns merescuts premis pel seu últim treball "Les Cançons Tel·lúriques". 
Podem dir que la seva música està inspirada en tres pilars bàsics: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Tot plegat fa que sigui un cantautor que ofereix quelcom diferent. La seva qualitat musical, per una part, crec, que innata i per altra banda, suposo, que per una vida dedicada a la música amb passió, i no fent-ne una professió, sinó un estil de vida. Com ve reflexa la seva biografia va iniciar-se a la música amb 5 anys a mans del seu avi.
us recomano saber més d'ell, i entrar al fantàstic món d'en Roger Mas... :)
Puntuació: 10 (roger mas) i un 5 (sala massa plena)
No hay comentarios:
Publicar un comentario