jueves, 29 de abril de 2010

ELECTRA - TNC



Després de l'èxit arribat amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquesta vegada ens proposa Electra, de Sófocles. Les dues produccions comparteixen protagonista, Clara Segura. Aquesta vegada Broggi conta també amb la solvència de les actrius de Q-Ars Teatre.
Recomanable.


"Alicia en el País de las Maravillas" de Tim Barton

La última creació de Tim Barton, Alicia en el país de las Maravillas, una pel·lícula que s'ha venut massa bé per que després ofereix.
Crec que és un film que queda en mig d'una història massa senzilla, destinada a nens però amb una estètica molt d'adults, per tant queda a terra de ningú.

Destacar l'interpretació de Jonhy Depp i de Bona Carter, com sempre excel·lent... El paper de la protagonista, per mi deixa molt que desitjar...

No vull tampoc desmerèixer la feina feta, però crec que la publicitat que se'n fa no correspon al producte.

domingo, 21 de marzo de 2010

El mal ajeno - Cinema

La cinta explica la història de Diego, un metge tan acostumat a manejar situacions límit que s'ha immunitzat davant el dolor aliè. L'intent de suïcidi de Sara, una dels seus pacients, farà que el seu company sentimental assenyali a Diego com responsable directe de l'ocorregut. Durant una inquietant trobada, Diego és amenaçat amb una pistola. Hores després, només recorda el so d'una detonació i l'estranya sensació d'haver rebut una mica més que un tir.

Protagonitzada per Eduardo Noriega i Belén Rueda és de les últimes estrenes de cinema espanyol que veiem a la cartellera
... dirigida per Óscar Santos i part d'empremta de Amenábar que participa en la producció de la cinta...

Una història que comença com plana i típica, poc a poc es va convertint en una dura reflexió sobre les relacions humanes, sobre el bé i el mal, i sobre l'acció-reacció. Conceptes que podem veure repetits en molts films, però no per això podem dir que deixa de ser interessant. Crec que és un film molt rodó, que no deixa caps sense lligar, una molt bona producció i que no deixa indiferent i et fa reflexionar, per tant crec que acompleix bastant dels riquisits per poder considerar-la un film de qualitat i digne de ser recomanat i tingut en compte...

Amb tot, i això ja és una reflexió molt personal, no m'agrada la idea de que per una bona acció sempre hi hagi d'haver una conseqüència negativa, perquè ha der ser així? ... això em fa pensar, l'home està condemnat a ser egoísta triï l'opció que triï? ..... perquè al final quina és l'opció menys egoísta? ... em nego a pensar que per una acció positiva sempre hi hagi aquesta conseqüència negativa...

El Cafè - Teatre Romea

Fins el dia 5 d'abril, al teatre Romea, podem veure aquesta comèdia de Goldoni, "El cafè". Dirigida per Joan Ollé, i amb actors de la talla de Mingo Ràfols, Joan Anguera, Pere Arquillué, Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia Llunell, Paula Blanco , Xavier Capdet, Dafnis Balduz , i David Segú...

Goldoni, dramaturg venecià, del s. XVIII. Considerat un dels pares de la comèdia italiana.

Una obra d'època amb una escenografia molt contemporània, marcant així un contrapunt entre la temporalitat de l'obra i l'escenografia...

He de confessar que no sóc molt amant de les comèdies clàssiques, però no per això puc deixar de reconèixer l'excel·lent qualitat d'interpretació dels actors.

Diverses històries es succeïxen a l'hora, tenint com a centre el cafè, al que els personatges acudeixen impulsats per diferents interessos. Goldoni s'endinsa en el problema del joc i la corrupció moral. Així, trobem al bondadós Ridolfo, propietari del cafè; Eugenio, l'incorregible jugador; Vittoria, la seva desesperada esposa; l'insidiós Don Marzio; Lisaura, la protegida del suposat Compte Leantro; el descarat Pandolfo; i la misteriosa Plaguda que busca al seu espòs… com acabarà tot? ... amb regust de cafè ho sabreu si aneu a veure l'obra....

Lax'n'Busto - Salamandra

Una veu que fa vibrar, nervi pur a dalt de l'escenari, el qual es menja a cada concert... aquest és el Salva Racero, si a més li adjuntes 5 músics de talla XXL, tenim els La'x'busto que de nou ens van fer cantar i emocionar-nos en un nou concert, aquest cop a la Sala Salamandra, Hospitalet de Llobregat.

Després de treure a la venta el recopilatori gravat en directe a la sala apolo l'1 de novembre 2009, comencen de nou a girar arreu de territori català i més...

Grup nascut cap a l'any 1986, al Vendrell (Tarragona) i durant aquests més de 20 anys que porten als escenaris han esdevingut un dels grups més importants de la història de la música en català, i ben merescudament, un trajectòria sempre ascendent, han sapigut mantenir-se fidels al seu públic i a cada disc a cada concert donar més i millor. Fent un salt qualitatiu, sense desmerèixer, ni molt menys, el que havien fins aleshores, amb l'entrada del Salva al grup com a veu...

Un grup que mantenint-se fidels a la seva llengua i a les seves arrels, han sapigut lluitar per tirar endavant la seva música feta en català, sense res a envejar a ningú ...

www.laxnbusto.com




viernes, 19 de marzo de 2010

Mil·lenium 3 - Cine

Després de pocs mesos de la estrena de la segona part de la triologia de Mil·lenium, tenim ja al cine la tercera i última part: "La reina en el palau dels corrents d'aire".
L'obra que tanca la triologia de culte (tal i com s'anuncia) de Stieg Larsson.

Molts eren els que destacaven com a millor llibre la 3º part, en això no puc entrar-hi, cada un crec que té la seva part bona i la no tan bona... tots 3 tenen alguna cosa que t'ha enganxat fins al final, jo no sabria decidir-me per un en concret. Amb tot si que he de dir que aquesta tercera pel·lícula si he d'escollir entre les 3 que s'han fet, em quedo amb aquesta... tan per producció, com interpretació....

Destacar l'aparició en el judici de la Lisbeth, un personatge realment amb molta força i carisme.

Crítica interessant al poder polític i la justicia.

Amb bon regust de boca s'acaben les entregues d'aquesta triologia que ha donat tant de que parlar... i crec que tampoc en va. Com sempre potser s'acaben mitificant algunes coses, però crec que ha tingut un reconeixement força merescut...

Shearwater - Sala Apolo

Fa unes setmanes vam poder gaudir i molt d'aquest concert excel·lent a la sala Apol·lo per part d'aquesta banda americana, Shearwater. Un concert amb ritme, bona música i bons músics. Amb aquesta "cosa" innata (que no tothom té) de saber omplir l'escenari i saber transmetre...
I el petit esforç de parlar amb espanyol, tot i ser petits comentaris realment és un detall ....
Shearwater, és un grup indie format a Austin, Texas en el 1999 per Jonathan Meiburg i Will Sheff, membres de la banda Okkervil River.


Curiosament el seu nom fa referència a una espècie d'una au. Els seus temes fan molta referència a temes de media ambient i naturistes. Tot plegat influenciat per la professió del cantant, ja que sembla ser que és ornitòleg.


Una molt bona recomanació.

http://www.myspace.com/shearwater

miércoles, 24 de febrero de 2010

Sutther Island - Cinema

Shutter Island, és la nova pel·lícula de Martin Scorsese, basada en la novel·la de Dennis Lehane, (autor també de "Mystic River" i "Gone Baby Gone") anomenada "Ashecliffe".
1954, els policies Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo) són enviats a una institució mental per criminals ubicada a "Shutter Island", amb el fi de buscar a Rachel Solando, una psicòpata que s'ha escapat inexplicablement del centre. Un huracà els deixa atrapats a la illa i a partir d'aquí tot es complica...

Lluny del DiCaprio adolescent de Titànic el retrobem en aquest film, després d'una llarga trajectòria cinematogràfica, de nou sota la direcció d'Scorcece, on podem dir que trobem sinó la millor, una de les millor interpretacions de l'actor...

Shutter Island és una thriller psicològic on els personatges s'enfronten amb els seus temors més ocults... una història intrigant i amb girs argumentals potents. Amb un final que et dóna peu a reflexionar-hi. Un film que no et deix indiferent. Una història complexa i que t'enganxa com la teranyina d'una aranya, i tècnicament molt treballada. Moltes escenes ens poden evocar records a pel·lícules antigues en blanc i negre.

Una pel·lícula que desperta admiracions però també males crítiques, jo us aconsello que us creeu la vostra pròpia opinió veient el film.

Un detall,,, la última frase de Di Caprio és, en certa manera, la clau de la història, estigueu atents!!

Actors: Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley, Emily Mortimer, Michelle Williams, Patricia Clarkson, Max von Sydow, Jackie Earle Haley, Elias Koteas, John Carroll Lynch, Ted Levine, Christopher Denham.

jueves, 18 de febrero de 2010

Bill Callahan - Sala Apolo

El passat dilluns vam poder gaudir de l'actuació de l'estadounidenc, Bill Callahan, a la Sala Gran de l'Apolo. Sempre és un plaer assistir a aquesta sala, amb un encant especial... i si a més les actuacions són de la talla com la que vam poder gaudir el dilluns es converteix per tant en una vetllada excel·lent... que tot i que sigui entre setmana i l'endemà toqui treballar sempre s'agraeix.

Si fem una mica d'història del músic nascut a Silver Spring, Maryland. Callahan va ser pioner del "lo-fi", gènere que va néixer a partir del rock alternatiu. Va tenir un començament molt experimental, utilizant instruments i equips de grabació ja obsolets. Aquest tipus d'apropament a la música no va ser tant una opció estètica, sinó de falta de coneixement a com operaven les estudis de grabació, i la por a entregar el control de l'obra a un ingenier de so. Podem trobar enregistraments del músic des del 1988.

Realment era un músic que jo personalment no coneixia, havia escoltat el seu nom i poca cosa més però que m'alegro d'haver conegut... no se si la breu introducció històrica que he fet d'ell és el més detacable, segurament els fans incondicionals potser pensaran que és absurd però buscant informació sobre ell aquests inicis m'han semblat curiosos...

Amb una sala plena de gom a gom, de gent de totes les edats i estils... vam poder escoltar cançons del seu últim treball "SOMETIMES I WISH WE WERE AN EAGLE", i cançons clàssiques de la seva trajectòria musical...
A l'escenari, ell amb la guitarra i tant sols amb la companyia d'una bateria, el qual m'agradaria destacar i amb escreix... creant un ambient intimista i emocional mb les seves cançons i el que desprèn tot ell en general...

Tot i que potser l'espectacle en si hagués estat més agradable sentats i en un ambient més relaxat i distès... tot plegat un bon descubriment...

Natale in Casa Cuppielo - Teatre

A casa dels "Cupiello" es prepara la nit de Nadal: La Concetta fa el dinar, el Sr. Cupiello com cada any fa amb il·lusió el seu pessebre, el Tommasino, el fill que no vol créixer, fa de les seves... mentres el tiet Pasquali no para de queixar-se. Les anades i vingudes de Ninuccia i el seu marit Nicolino que no semblen que hagin d'acabar a bon port, i el jove amant Vittorio que no té cap intenció d'amagar el seu amor per la filla dels Cupiello. Tot sota el mateix sostre i en una sola nit... la màgica nit de Nadal. Una comèdia quasi dramàtica que ens posa en situació de la quotidianitat d'aquests personatges que de tan senzills es tornen entranyables.

Una comèdia costumbrista que destapa totes les interioritats d'aquesta família, una com tantes d'altres, en aquest cas a la italiana, però que en tot cas podem trobar a qualsevol racó del món. Amb un toc d'humor i dramatisme al mateix temps ens reflecteix les relacions familiars, no sempre fàcils... ni tan sols en una nit com la de Nadal on sembla , com mana la tradició, que hagi de ser una nit de bones avinences, joia, pau i amor...

Una obra que reuneix actors de la talla de Pep Cruz i d'altres mediàtics com Bruno Oro. (que com a curiositat podem dir que té arrels italianes, per tant el paper li escau)... la resta del repartiment també cal destacar que és excel·lent. Sota la direcció de Oriol Broggi, el qual no s'està d'aparèixer i deixar-se veure entre els divertits i curiosos entreactes de l'obra.

L'espai, la Biblioteca Nacional, ja és especial per si sola... però quan s'hi representen obres que més s'ho valen, el resultat és excel·lent... tot i que a vegades massa delirant, però ben resolta per la qualitat interpretativa.