Bill Callahan - Sala Apolo

El passat dilluns vam poder gaudir de l'actuació de l'estadounidenc, Bill Callahan, a la Sala Gran de l'Apolo. Sempre és un plaer assistir a aquesta sala, amb un encant especial... i si a més les actuacions són de la talla com la que vam poder gaudir el dilluns es converteix per tant en una vetllada excel·lent... que tot i que sigui entre setmana i l'endemà toqui treballar sempre s'agraeix.

Si fem una mica d'història del músic nascut a Silver Spring, Maryland. Callahan va ser pioner del "lo-fi", gènere que va néixer a partir del rock alternatiu. Va tenir un començament molt experimental, utilizant instruments i equips de grabació ja obsolets. Aquest tipus d'apropament a la música no va ser tant una opció estètica, sinó de falta de coneixement a com operaven les estudis de grabació, i la por a entregar el control de l'obra a un ingenier de so. Podem trobar enregistraments del músic des del 1988.

Realment era un músic que jo personalment no coneixia, havia escoltat el seu nom i poca cosa més però que m'alegro d'haver conegut... no se si la breu introducció històrica que he fet d'ell és el més detacable, segurament els fans incondicionals potser pensaran que és absurd però buscant informació sobre ell aquests inicis m'han semblat curiosos...

Amb una sala plena de gom a gom, de gent de totes les edats i estils... vam poder escoltar cançons del seu últim treball "SOMETIMES I WISH WE WERE AN EAGLE", i cançons clàssiques de la seva trajectòria musical...
A l'escenari, ell amb la guitarra i tant sols amb la companyia d'una bateria, el qual m'agradaria destacar i amb escreix... creant un ambient intimista i emocional mb les seves cançons i el que desprèn tot ell en general...

Tot i que potser l'espectacle en si hagués estat més agradable sentats i en un ambient més relaxat i distès... tot plegat un bon descubriment...