Sota la direcció de Julio Manrique, una altra vegada (aquest noi no para!).... vam veure "L'arquitecte" al teatre Lliure de Montjuïc (ara hem de diferenciar, ja que també tenim recentment el Teatre Lliure de Gràcia).
Tot i que l'escenografia era l'adequada, els actors estaven brillants i la direcció de Manrique, com sempre impecable... he de dir que aquest cop la història m'ha deixat una mica indeferent. Potser perquè el que havia llegit abans de veure-la amb el que vaig veure no m'acaba d'encaixar del tot. Les meves expectatives, pel que havia llegit, era una obra on es parla del fracàs i com aquest s'ha d'assumir. La por que tenim, molt sovint, a enderrocar els grans edificis (metafòricament) que construim en la nostra vida, que tot i que no ens agradi n a causa d'aquesta por fa que els mantinguem aixecats. No hem de tenir por i acceptar el fracàs i endorrocar per tornar aixecar. Personalment una idea que m'atrau molt. Però, aquest text de David Creig, no veig que es pugui explicar amb aquestes paraules... Finalment l'arquitecte es mor (es suïcida, millor dit) junt amb el seu projecte, això no és acceptar el fracàs, això no es enderrocar per tornar a construir....En resum, una bona exhibició de teatre però amb una història que suposa que preten ser de gran reflexió però personalment l'única reflexió que m'ha portat ha estat que no m'ha portat cap reflexió....
No hay comentarios:
Publicar un comentario