Sutther Island - Cinema

Shutter Island, és la nova pel·lícula de Martin Scorsese, basada en la novel·la de Dennis Lehane, (autor també de "Mystic River" i "Gone Baby Gone") anomenada "Ashecliffe".

1954, els policies Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo) són enviats a una institució mental per criminals ubicada a "Shutter Island", amb el fi de buscar a Rachel Solando, una psicòpata que s'ha escapat inexplicablement del centre. Un huracà els deixa atrapats a la illa i a partir d'aquí tot es complica...

Lluny del DiCaprio adolescent de Titànic el retrobem en aquest film, després d'una llarga trajectòria cinematogràfica, de nou sota la direcció d'Scorcece, on podem dir que trobem sinó la millor, una de les millor interpretacions de l'actor...

Shutter Island és una thriller psicològic on els personatges s'enfronten amb els seus temors més ocults... una història intrigant i amb girs argumentals potents. Amb un final que et dóna peu a reflexionar-hi. Un film que no et deix indiferent. Una història complexa i que t'enganxa com la teranyina d'una aranya, i tècnicament molt treballada. Moltes escenes ens poden evocar records a pel·lícules antigues en blanc i negre.

Una pel·lícula que desperta admiracions però també males crítiques, jo us aconsello que us creeu la vostra pròpia opinió veient el film.

Un detall,,, la última frase de Di Caprio és, en certa manera, la clau de la història, estigueu atents!!

Actors: Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley, Emily Mortimer, Michelle Williams, Patricia Clarkson, Max von Sydow, Jackie Earle Haley, Elias Koteas, John Carroll Lynch, Ted Levine, Christopher Denham.

Bill Callahan - Sala Apolo

El passat dilluns vam poder gaudir de l'actuació de l'estadounidenc, Bill Callahan, a la Sala Gran de l'Apolo. Sempre és un plaer assistir a aquesta sala, amb un encant especial... i si a més les actuacions són de la talla com la que vam poder gaudir el dilluns es converteix per tant en una vetllada excel·lent... que tot i que sigui entre setmana i l'endemà toqui treballar sempre s'agraeix.

Si fem una mica d'història del músic nascut a Silver Spring, Maryland. Callahan va ser pioner del "lo-fi", gènere que va néixer a partir del rock alternatiu. Va tenir un començament molt experimental, utilizant instruments i equips de grabació ja obsolets. Aquest tipus d'apropament a la música no va ser tant una opció estètica, sinó de falta de coneixement a com operaven les estudis de grabació, i la por a entregar el control de l'obra a un ingenier de so. Podem trobar enregistraments del músic des del 1988.

Realment era un músic que jo personalment no coneixia, havia escoltat el seu nom i poca cosa més però que m'alegro d'haver conegut... no se si la breu introducció històrica que he fet d'ell és el més detacable, segurament els fans incondicionals potser pensaran que és absurd però buscant informació sobre ell aquests inicis m'han semblat curiosos...

Amb una sala plena de gom a gom, de gent de totes les edats i estils... vam poder escoltar cançons del seu últim treball "SOMETIMES I WISH WE WERE AN EAGLE", i cançons clàssiques de la seva trajectòria musical...
A l'escenari, ell amb la guitarra i tant sols amb la companyia d'una bateria, el qual m'agradaria destacar i amb escreix... creant un ambient intimista i emocional mb les seves cançons i el que desprèn tot ell en general...

Tot i que potser l'espectacle en si hagués estat més agradable sentats i en un ambient més relaxat i distès... tot plegat un bon descubriment...

Natale in Casa Cuppielo - Teatre

A casa dels "Cupiello" es prepara la nit de Nadal: La Concetta fa el dinar, el Sr. Cupiello com cada any fa amb il·lusió el seu pessebre, el Tommasino, el fill que no vol créixer, fa de les seves... mentres el tiet Pasquali no para de queixar-se. Les anades i vingudes de Ninuccia i el seu marit Nicolino que no semblen que hagin d'acabar a bon port, i el jove amant Vittorio que no té cap intenció d'amagar el seu amor per la filla dels Cupiello. Tot sota el mateix sostre i en una sola nit... la màgica nit de Nadal. Una comèdia quasi dramàtica que ens posa en situació de la quotidianitat d'aquests personatges que de tan senzills es tornen entranyables.

Una comèdia costumbrista que destapa totes les interioritats d'aquesta família, una com tantes d'altres, en aquest cas a la italiana, però que en tot cas podem trobar a qualsevol racó del món. Amb un toc d'humor i dramatisme al mateix temps ens reflecteix les relacions familiars, no sempre fàcils... ni tan sols en una nit com la de Nadal on sembla , com mana la tradició, que hagi de ser una nit de bones avinences, joia, pau i amor...

Una obra que reuneix actors de la talla de Pep Cruz i d'altres mediàtics com Bruno Oro. (que com a curiositat podem dir que té arrels italianes, per tant el paper li escau)... la resta del repartiment també cal destacar que és excel·lent. Sota la direcció de Oriol Broggi, el qual no s'està d'aparèixer i deixar-se veure entre els divertits i curiosos entreactes de l'obra.

L'espai, la Biblioteca Nacional, ja és especial per si sola... però quan s'hi representen obres que més s'ho valen, el resultat és excel·lent... tot i que a vegades massa delirant, però ben resolta per la qualitat interpretativa.

Concert Ix!

Concert d'Ix!, 29 de gener... a la Farinera del Clot (Barcelona).

A punt de treure el seu nou i segon treball al carrer "Ingenu és lliure" (el qual ja a dia d'avui ja el tenim a caseta i "sonant a tot hora") aquest grup que va a cavall de Sabadell i Cadaqués van aprofitar l'ocasió per presentar-nos i avançar-nos (fer-nos dentetes) d'algunes de les noves cançons durant aquest concert al barri del Clot de Barcelona. Com sempre un directe potent i de qualitat, ens vam fer gaudir de la bona música.

Un disc que, evidentment, us recomano. A més conté la col·laboració de Josep Puntí en alguns dels temes. Un disc que segueix la línia del primer disc del grup, però una proposta fresca i que s'escapa del típics i tòpics dins la música podriem dir independent actual. Un proposta que tot i que s'agafi al pop-rock clàssic té alguns tocs que li donen un aire nou i diferent que és l'atractiu del grup, a part de la personalitat dels músics que omplen l'escenari amb la seva qualitat musical i experiència... i la part que no es pot explicar en paraules... digue'm innata de saber atraure l'atenció del públic.

També m'agradaria destacar, ja que no coneixia, un dels altres grups que van actuar aquella mateixa nit, "Le petit Ramon"... una proposta curiosa i interessant. Us recomano sobretot en directe, és un d'aquells grups que l'escoltes a casa i potser et deix indiferent però en directe és on captes la seva escència i comprens el grup i la seva música.

Fins a la pròxima que esperem que sigui ben aviat!

Ruta Barcelona Màgica

Una activitat una mica diferent al que estic acostumada a comentar en el blog però no per això menys interessant.... la veritat és que tot i ser una proposta d'última hora i per sortir i airexar-me una mica va resultar ser una activitat molt recomanable i intiressant que segur que repetiré en les seves diverses variants.

Resulta que hi ha diferents empreses que es dediquen a fer petites rutes per Barcelona, normalment es centren en una zona determinada i un tema concret i a partir d'aquí es fa un recorregut guiat.

Concretament jo vaig escollir la ruta "La Barcelona Màgica:llegendes, misteris i bruixeria" ... consistia amb una ruta per la Plaça Sant Jaume i carrers colindants, voltants de la catedral... bàsicament el que havia estat "El Call" - el barri dels jueus - també la plaça del rei i també algun punt del Born, més conretament el barri de la Riera... Una ruta amb diferents parades i històries i llegendes de fantasmes, Sants/es, bruixes i altres éssers sobrenaturals. Aprofitant per conèixer també una mica la història de la ciutat.

Realment una passejada d'unes 2 hores de durada, molt interessant. Potser algunes històries una mica fluixes i algun moment massa palla però en general un bon regust de boca d'aquesta activitat...

Us recomano que si us interessa ho busqueu per la web www.atrapalo.com, allí trobareu diferents propostes totes elles amb descomptes interessants. Normalment les diverses activitats oscilen entre els 12-15 euros aprox. per persona.

I no us penseu que són rutes per turistes. No vol dir que algun encuriosit no s'hi apunti... o en èpoques de temporada alta... crec que si us interessa conèixer la història i algunes curiositats de la ciutat n'és una bona manera, almenys per començar... I crec que estan força encarades a que els participants siguin gent local o de les rodalies. El dia que vaig fer jo l'activitat, érem 60 persones repartides en diferents grups i el 95% érem residents a Barcelona i rodalies.

El pròxim que tinc en ment, és una ruta "Bars modernistes de Barcelona", ja us explicaré...

La carretera - Cinema

The road (La carretera) film basat en el best seller de Cormac McCarthy, que ha estat guardonada amb un pulitzer. Ha estat portada al cinema de nou pel director de "No es país para viejos", John Hillcoat.

Ens narra la història d'una pare i un fill que lluiten per sobreviure en un món que ha estat destruit anys enrere per un cataclisme desconegut. I uns pocs supervivents ronden per la terra en busca dels pocs aliments que queden, però molts d'ells utilitzen la violència i el canibalisme com a forma de vida.

Una barreja de triller de terror i de road movie és com se'ns presenta aquest film interpretat per Vigo Mortensen, una de les millors interpretacions vistes aquest darrer any.

Una reflexió sobre la supervivència humana, on constanment afloren els dubtes de si val la pena continuar o no. I la relació paterno-filial, on qualsevol dels dos és capaç de donar-ho tot per l'altre és el que destaquen en aquest film. Realment és una pel·lícula dura que et fa reflexionar sobre molts temes. Les interpretacions tant de Mortensen com del jove Kodi Smit-McPhee són excel·lents i no et deixen indeferents. Una pel·lícula d'efectes senzills, i poc repartiment, però de gran intensitat interpretativa i dosis de sentiments.

No és una pel·lícula més sobre la fi del món, com moltes altres que hem pogut veure recentment a les grans pantalles o al llarg de la història del cinema, ja que ha estat un tema força recurrent, però crec que en aquest cas hi ha una dosis molt gran de realisme en els fets i et fa pensar que realment algun dia pot succeir un fet similar. I crec que el desastre no seria que tot quedés destruit, no hi hágués aliments, fossin pocs els supervivents, sinó que més aviat el que trobo que seria més catastròfic és l'actitud que prenen els humans d'adoptar la violència com a forma de vida i no cooperar amb la resta de supervivents per poder sortir endavant de nou. Em pregunto realment si sera així?

Escenes d'un matrimoni i Sarabanda - TNC

"Escenes d'un matrimoni i Sarabanda", dues obres basades amb l'obra de l'escriptor i director de cinema suec Ingmar Bergman (1918-2007). Filmades amb trenta anys de diferència i protagonitzades per Liv Ullman i Erland Josephsson, les dues peces formen un díptic sobre els conflictes i les ferides obertes de les relacions de parella, que ni el pas del temps ni la distància aconsegueixen tancar. Amb un repartiment de Luxe, Marta Angelat, fent el doble paper, directora i actriu, prensenta al Teatre Nacional dues obres sobre l'amor i el desamor per homenatjar un dels grans creadors europeus del segle xx.

Amb una durada de més de 3 hores, se'ns mostren les dues obres... els quals comparteixen personatges, però escrites amb 30 anys de diferència: els mateixos personatges 30 anys més tard. Sabem que ha estat de la seva vida, i com ha evolucionat els seus sentiments.

Destacar la interpretació de tots els actors: Francesc Orella, Mònica López, Miquel Cors, Marta Angelat, Aina Clotet.

La primera obra: Escenes d'un matrimoni, ens explica la vida amorosa d'una parella, que comença sent la parella ideal però de cop tot es complica per una infidelitat del marit i a partir d'aquí i ha separacions, encontres, amor, odi, terceres persones... Realment com si estiguéssim espiant per un forat se'ns mostra la quotidianitat de la parella. Tot i que molt sovint cau amb els típics tòpics de parella...

En la segona obra se'ns mostren els personatges 30 anys després de la seva separació definitiva. Aquí a més es barregen problemes de familiars propers: agressivitat, poder, possessió...

Tot plegat 3 hores intenses, un garbuix d'emocions. Una obra llarga i dura però l'interpretació dels actors és fantàstica.

Del 26 de gener al 28 de febrer de 2010. Sala petita del TNC.