Una Ciutat Brillant - Connor McPherson

A Dublín, un home demana ajuda d'un psiquiatra al·legant haver vist el fantasma de la seva esposa morta recentment...Una ciutat brillant parla bàsicament dels sentiments de culpa, les restes del naufragi del passat de cadascú, però també de la possibilitat de començar de nou. Situa tots els personatges en un moment crític de la seva vida, amb la inestabilitat i els canvis com a denominador comú. Precarietat als vint, als trenta, als quaranta,
als cinquanta...

Estreno el blog amb l'última obra que he vist, són ja unes quantes que porto a l'esquena... però en fi, com que la idea del blog ha sortit ara, començaré per l'última que he vist, i en la següent entrada faré un resum de tot, ja que de moment tot és 100% recomanable.

Començaré parlant de "Una ciutat brillant" de Conor McPherson, enmarcada dins un cicle sobre aquest dramaturg irlandès que està portant a terme la Sala Beckett de Barcelona. "Una ciutat brillant" és la 3º representació del cicle. S'han representat ja "Dublin Carol (Cançó de Nadal a Dublin)" del 10 de desembre a l´11 de gener 2009, i després es va fer una lectura dramatitzada de "El Mariner" el dilluns 15 de desembre 2008.

Representada del 14 de gener al 1 de febrer 2009. Sala Beckett de Barcelona. c/ alegre de dalt, 55 bis. L4 Joanic.

http://www.salabeckett.cat/

Actors: Andreu Benito i Santi Ricart, principals. + Joan Dausà i Clara Galí.

Duració 105 minuts.

Visió personal de l'obra: començaré parlant, primer de tot, sobre Connor McPherson, després de veure dues obres seves puc opinar que té un estil molt propi que es repeteix en les seves obres. L’obra de McPherson parteix d’un llenguatge molt de carrer i qüotidià amb frases inacabades, tics, repeticions, etc... i els combina i els utilitza amb el mateix resultat que si escrivís en vers.

L'obra en qüestió és principalment la conversa d'un terapeuta amb un pacient. John, un home que va a visitar un terapeuta/psicòleg ja que la seva dona a mort i ell creu veure-la, tot plegat a causa d'un sentiment de culpabilitat de l'home. I Ian, un terapeuta que també necessita ser escoltat, un excapellà, que ha penjat els hàbits per l'amor d'una dona, tot i que els seus sentiments no són clars. La consulta del terapeuta és l'escenari de fons de tota l'obra que combina les sessions de teràpia de John, amb la mostra dels problemes de Ian, el terapeuta.

Pel que fa els actors, realment se'ls ha de felicitar. Sobretot els dos actors que fan els papers principals. Ja que els altres dos actors interpreten dos paper que crec que la seva funció és que el personatge principal pugui seguir realitzant el seu paper sense converir-ho en un monòleg, no per això vull despreciar els seus papers. Puc destacar l'actuació de John (Andreu Benito), realment l'estil de McPherson no és fàcil, frases inacabades, vocabulari dur i contundent... tot i que un pot pensar que és fàcil d'interpretar, ja que seria com ser un mateix, una conversa que podriem tenir entre qualsevol de nosaltres, jo crec que és d'una dificultat elevada interpretar un paper així sense rallar el vulgarisme. Convertir una qüotidianitat en una obra d'art, en un espectacle de qualitat.

En resum, crec que és un espectacle dur, sense arribar al sentimentalisme ni d'una manera excessivament dramàtica, em refereixo a un aspecte dur ja que tracta temes complicats, i això fa que pensar.

Puntuació: 7