jueves, 5 de mayo de 2011

Le Croupier - Luz de Gas

Una proposta curiosa i interessant és la que ens arriba amb el nom de Le Croupier. Un personatge que sap jugar bé les seves cartes i ens ofereix un repertori de cançons que hàbilment surten de la seva màniga i et deixen encandilat per la màgia del moment... Així ens va deixar Carles Cors, el qual s'amaga darrera del personatge de Le Croupier, al concert que va oferir a la sala Luz de Gas, per presentar el seu nou disc Presunto Tocador. Tot i que els seu repertori és en castellà, bàsicament, té alguna doble versió en català d'algunes de les seves cançons. Gaudiu amb el videoclip que us deixo d'un dels temes principals del disc, deixo la versió en català, personalment m'agrada més. Amb la col·laboració de Shuarma. Si no heu tingut el plaer de gaudir de la seva música ho podeu fer el dia 12 de maig a la Sala Alfa de Gràcia.

Raydibaum - Luz de Gas


Una banda amb molta personalitat pròpia que poc a poc va despuntant dins el panorama musical català. Tot i que a les seves esquenes porten ja força treball fet cantant en anglès, tenen ja dos discos editats en català, fet que celebro. Per fi potser demà, és l'últim treball dels barcelonins, un disc més suau que l'anterior però el grup segueix oferint un directe contundent i de qualitat, com vam poder comprovar a la sala luz de gas B, en un dels concerts gratuïts del Club de cultura TresC. I ben aviat els podrem veure en la presentació oficial del seu nou treball a la sala Apolo de Barcelona, de ben segur serà un gran concert, el 21 de maig. Una bona ocasió per gaudir d'ells si ja els coneixeu o per descobrir-los si encara no ho heu fet!

martes, 1 de marzo de 2011

Cisne Negro - Black Swan (cinema)

I una mica més de cinema per aquest mes de febrer.... amb aquest thriller psicològic, que ens mostra que passa quan l'obsessió es converteix en obsessió.... Podent ser tu mateix el teu pitjor enemic.

pd. molt merescut el premi a millor actriu per Natalie Portman.



La trampa del mal - cinema

I no tot ha estat música aquest mes de febrer, una mica de cinema per reposar el cos de tant concert.... Una bona manera va ser amb La Trampa del Mal, basada en una historia de M. Night Shyamalan. Però en aquest cas dirigida per John Erick Dowdle.

Jo resumiria La Trampa del Mal com una d'aquelles pel·lícules que no defrauden....


Roger Mas - Sala Clap

Un mes de febrer força interessant musicalment parlant... un altre dels músics que porta disc nou sota el braç és en Roger Mas, A la casa d'enlloc és el nou treball del solsoní, el qual després de l'èxit absolut amb les Cançons Tel·lúriques, ens presenta una proposta més personal. El vam poder veure fa uns dies a la Sala Clap de Mataró. Com sempre un directe excel·lent... tot i que per les seves característiques es troba a faltar quan no els veus dins un claustre o algun lloc peculiar....


Madee - el comiat


Aquest mes de febrer ens em acomiadat de Madee un grup del maresme que ens acompanyava des del 1998, una banda que deix algunes maquetes incials i 4 discos en els més de 10 anys de trajectòria i un gran buit dins el panorama indi barceloní. S'ha acomiadat dels escenaris amb una gira que els ha portat per diferents punts de la geografia espanyola i catalana, tancant els últims concerts a la Sala Apolo de Barcelona i el comiat final a la sala Clap de Mataró, a prop del poble que els va veure néixer i créixer, Cabrils. Jo vaig assistir als dos últims concerts, concerts directes i contundents, així feien les coses Madee...

Raydibaum - Sala Luz de Gas

Els barcelonins Raydibaum present nou disc, després de sorprendre'ns amb el seu Manual de Gènere Catastròfic, cantat en català, sembla que es senten agust amb l'idioma i l'acceptació que han tingut per part del públic i ja tenim un segon disc a les mans, Per fi potser demà. El qual, així a trets generals, podem dir que segueix bastant la línia del primer. Els vam poder veure en directe a la sala B de Luz de Gas  a Barcelona, ara fa un dies, una sala plena fins dalt de seguidors del grup tararejant les seves cançons i creant un ambient envejable. Raydibaum, per mi, és un d'aquests grups que amb el treball de formigueta, passes petites però constants estan aconseguint fer-se un lloc en el panorama musical del nostre país.

La nit que va morir Elvis - cinema

És el primer film del director Oriol Ferrer, un cinema d'autor, molt personal...que ens narra la història de l'Aureli, un personatge força curiós, el qual es dedica professionalment a "provar coses", tot plegat el porta a no veure la línia que separa la realitat de la seva imaginació. A més l'entorn no hi ajuda, unes obres per construir un parc d'atraccions religiós i tot barrejat amb la màgia de la Passió d'Esparraguera... Personalment trobo una proposta força interessant. És un film molt personal i té moltes referències als clàssics del cinema d'autor, amb un punt de surrealisme total .... Adient, però, per la gent que no es conforma amb el que ens ofereix el cine comercial, que li agrada experimentar i conèixer coses noves.

domingo, 30 de enero de 2011

Concert ix! i la Legendaria família Stinson - Sala Apalo 2

Fins a la fi del món...... doncs si, és on aniries amb aquest grup, si calgués, amb els Ix!. Ahir vam poder gaudir del concert 60 de la seva gira "L'Ingenu és lliure", el segon treball de la banda catalana. A la sala barcelonina, l'Apolo 2. La qual no va estar ni molt plena, ni massa plena....

Un grup, que molt encertadament, el qualificava aquesta setmana el País, com "un dels grups més exquisits...", crec que és un bon terme per definir el talent innat, el gust excel·lent per crear lletres i la musicalitat d'aquestes. Com també el potent i magnètic directe que sempre ens ofereixen, sense excepció... Tot i que el so d'ahir no és el millor que ens ofereix habitualment la banda, tot i que aquest problema es repeteix en altres concerts a la mateixa sala, per tant, la crítica, en aquest cas se la queda la sala...

Refent a la banda telonera, La Legendaria Família Stinson, només comentar, que personalment no em van causar cap simpatia especial, musicalment parlant.

AGOST - Teatre Nacional de Catalunya

Agost, el projecte teatral més ambiciós d'aquest any 2010 i 2011. I així ha estat, amb les entrades exhaurides cada dia d'espectacle, amb més de 900 seients que hi ha disponibles a la sala gran del TNC.

L'escenografia, segurament el més espectacular que he vist fins ara.

L'interpretació, extraordinària. Realment tant l'Anna Lizaran com l'Emma Viladesau, estan més que extraordinàries, costa trobar paraules per definir-les. Sense menysprear, està clar, la resta de l'elenc, magnífic tots ells.

Amb tot, no se si per la grandària del teatre (ambient fred), la història, el moment....  no ho sé.  Però he de dir que tot i que admiro la feina feta en tots els sentits, si hagués d'escollir l'espectacle de l'any, el meu personal, no seria aquest. Realment és una bona lliçó de bon teatre, no es pot negar, però a nivell de sentiments, de realment gaudir, sentir a la teva pell l'obra, els personatges, l'ambient... no puc dir que m'ho hagi fet sentir. plenament. I per a mi, és el que dóna un valor real a les obres, i el que em fa recordar-les , és que em provoquin aquesta sensació...