miércoles, 12 de enero de 2011

Tengo algo que deciros - cinema

Un nou film del director Ferzan Ozpetek, director turc-italià, de gran renom a itàlia. Un personatge pel que sembla força curiós. Mostra la seva homosexualitat obertament tant en la seva vida real com en els seus films, els quals sempre tenen el punt de referència a aquesta temàtica. Com és el cas de "Tengo algo que deciros", tot i que el seu títol original seria "Mine Vaganti" que vindria a ser "Cañones sueltos", ironia pura i dura. Com tota la pel·lícula en general. Un film ple de sorpreses, moments còmics, moments tristos, moments d'anyorança.... Un film quotidià però amb contingut.

He de destacar que em va agradar especialment el final, una pel·lícula en general editada i produïda amb molt de gust.




 Recomana 100% veure-la amb VOS.

Hair (el musical) - Teatre Apolo

Un dels clàssics del món dels musicals ha aterrat a Barcelona sota la direcció de Dani Anglès... "Hair". Un musical que ens transporta anys enrere a l'època dels "Hipies". Un musical que en la seva època va ser tota una revolució convertint-se en un CLÀSSIC, amb majúscula i amb totes les seves lletres.

Tant la música, com el muntatge, com els actors em va semblar tot perfecte (potser a excepció d'algun actor en concret que no m'acabava de quadrar en el seu personatge, és una opinió personal) el que vaig trobar una mica fluix és la història. Crec que en aquest muntatge en concret se li dóna massa importància a la bogeria i la vida llibertina que porten els personatges, crec que es porta massa a l'extrem aquesta vessant i es deix el contingut de la història una mica de banda, personalment és la sensació que vaig tenir. Amb tot,  felicitar la feina feta del director, que sempre és un aval de qualitat el seu nom, i els actors protagonistes principalment. 

Pels amants dels musicals, un cita que no ens podem perdre...


El Mètode Grönholm - teatre Poliorama

La millor manera d'acabar l'any, al teatre!... doncs si, així va ser. Aquest any vam decidir menjar el raïm al teatre, l'obra escollida El Mètode Grönholm, que feia temps que la tenia entre sella i sella.... 

L'obra en si la podria definir com la típica obra que els actors la fan gran. És una història senzilla, molt quotidina... però a la vegada amb contingut, exprimida al màxim. Però com deia són els actors els qui "FAN" l'obra. El més curiós és que sense deixar de ser una gran obra amb una gran interpretació arriba a tot tipus de públic, tant el més experimentat en l'art d'anar freqüentment al teatre com el que no té aquest hàbit.

Molt recomanable per passar una bona estona, riure molt i veure bon teatre.

A més, qui pot dir que ha menjat el raïm amb el Jordi Díaz ;)




miércoles, 29 de diciembre de 2010

Concert ix! i Boat Beam

Fa uns dies, a la Sala Salamandra (Hospitalet) vaig poder gaudir d'un concert ben complert. Per una banda, com sempre un plaer poder veure en directe a Ix! com ja he dit en diverses ocasions en el bloc. Considero aquest grup com un dels millors tant per la qualitat musical com de directe que podem trobar actualment, gran mèrit per la seva curta trajectòria. I per altra banda va ser una grata sorpresa trobar un grup com Boat Beam que no coneixia, un directe amb bona sonoritat i una música agradable.


Harry Potter y las reliquias de la muerte (1 part)

Primera part del 7è i (en principi) últim film de la saga de Harry Potter, un nou film que segueix la línia de tots els anteriors... Pel·lícules amb grans efectes especials i qualitat fílmica, però en definitiva per passar una bona l'estona, tot i que a nivell literari considero, tot i els prejudicis que sovint molts tenim pel fet de que sigui tant comercial, és interessant. Si es vol es poden trobar continguts interessants per a joves de 13 a 16 amys, que jo seria la franja d'edat a qui destinaria tant els llibres com les pel·lícules. Considero que inferiors a aquesta edat no tenen la capacitat per entendre realment tot el que llegeixen i veuen.

NEDS (No educados y delicuentes)

Un film amb un alt contingut social, ens parla sobretot de l'importància de la motivació. John McGill, és un nen que viu en un entorn poc afavorit i tot i el seu interès per l'estudi el poc suport que rep d'aquest acaba caient en la seva trampa. Realment una història dura i a més no allunyada de la realitat.

L'hort dels cirerers - Teatre Romea

Fins el dia 9 de gener es representa al teatre Romea aquest clàssic de Txèkhov, "L'hort dels cirerers". Sota la direcció de Julio Manrique, amb una versió de David Mamet. Una versió que considero molt acertada, un visió sobre aquest drama  familiar amb un aire més de farsa que personalment m'agrada molt, trobo que és una bona manera de veure la situació en que es troba aquesta família aristòcrata decadent, la qual es troba en la situació que es troba per les conseqüències dels seus propis actes.
Un gran clàssic adaptat i dirigit de manera àgil i interessant. I amb un bon repartori actoral.


jueves, 25 de noviembre de 2010

Últims "concerts"

Lax'n'busto - Festes de Tarragona (Sta. Tecla)
18 setembre 2010

Després d'haver gaudit del Gran directe al Teatre Angel Guimerà del Vendrell, en format simfònic, acompanyats per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Els vam tornar a veure en el seu format habitual a la Plaça de la Font de Tarragona. Potència i Energia en estat pur!

 




New Raemon - Sala Apolo
1 octubre 2010
Com sempre un plaer veure en directe a aquest músic de Cabrils. Aquest cop un concert especial amb convidats molt especials; Lluís Gavaldà, Manos de Tapo, Maga....
Presentant Ep's Reunidos.



Greg Dulli - Sala Sidecar
10 novembre 2010

El meu primer directe d'aquest músic americà. Tot i estar a una sala plena a més no poder i algun que d'altre pesat davant, la valoració del concert és positiva. És difícil també poder fer una gran valoració d'un músic que no havia vist mai en directe i ben poc conec d'ell, això ho deixo millor pels experts...




ix!, filippo landini, miquel abras - Sala DF
19 novembre 2010

Puc resumir el concert en dos paraules; Descobriment i Plaer. Descobriment, perquè dos dels grups que tocaven no els havia escoltat mai en directe i em van sorprendre gratament. Vaig descobrir un Miquel Abras, tot i que sol a l'escenari, amb una potència increïble. I els Filippo Landini, amb un estil força proper al que m'agrada i amb un directe força interessant. I Plaer, per tornar a gaudir d'un directe d'Ix!, que sempre és un plaer. 

Realment, en comparació en anys enrere, els directes en general han millorat molt!,  pel que fa al so, principalment. Però per obtenir un concert "excel·lent", es necessiten altres ingredients. I crec que ix! és un dels grups que aconsegueix un directe excel·lent., té tots els ingredients necessaris. Són ja bastants els directes que he vist del grup i sempre han sapigut mantenir aquesta qualitat extraordinària, tan en sales més adequades, com menys. A més crec que és un grup que sap transmetre, et creus la música que fan... vius  a la pròpia pell cada concert... l'ingredient que li dóna el toc de gràcia, i no acostuma a ser fàcil de trobar.





D'aquest grup m'agradaria destacar també el Concert al teatre Estruch, de Sabadell.  Al més de setembre sinó recordo malament.... M'atreveixo a dir que el seu millor directe que he vist mai!... Realment va ser un concert per recordar.

Últims "teatres"

El Senyor de les mosques 2.0 - Actualment ja no està en cartell. Va ser una proposta de petit format, de la qual, personalment, vaig sentir curiositat perquè havia llegit el conegut llibre en que es basa l'obra, "Lord of the Flies" de William Golding. Considerat un dels clàssics de la literatura anglesa de la postguerra. Una novel·la on s'exploren dos temes en particular: la civilització contra la barbàrie i la pèrdua de la innocència infantil. En ser una legoria de la naturalesa humana, cada personatge representa diferents aspectes de les persones. Podem dir que és una novel·la distòpica; una utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. La posada en escena va ser correcte, força fidel al llibre. Tot i que jo esperava una versió potser més moderna i actualitzada, pot ser per això de 2.0. En fi, però si que és cert, que em va resoldre alguns petits detalls (dubtes) que m'havien quedat al llegir el llibre. 

La Nit de Sant Joan - Actualment encara en cartell, Dagoll Dagom segueix representant aquesta recuperació de l'obra-musical "La Nit de Sant Joan", representada per la mateixa companyia de teatre ja en l'any 1981. I com que aquesta primera vegada no la vaig poder veure, bàsicament perquè no havia nascut tot i que ja estava en camí... vaig assistir recentment a la nova adaptació, per emocionar-me, i viure realment una nit màgica, com és la nit de Sant Joan (si més no la de Dagoll Dagom). 
Però he de dir també que són dos coses les que et porten a veure la funció, la màgia que desprèn i la visita al nou teatre barceloní, el Teatre Artèria Paral·lel.


Pluja Constant - dirigida per Pau Miró i interpretada pel Joel Joan i Pere Ponce a la Villarroel, és una obra policíaca que balla entre l'humor negre i el drama més dur. Encara en cartell, fins a principis de gener.  Us la recomano. 
Després de veure Joel Joan en el mateix escenari vestit de dona interpretant "Jo sóc la meva dona"   la temporada passada, el trobem de nou enfundat en un nou personatge, en aquest cas en el d'un policia malhumorat, maldestre amb les relacions humanes i certament perturbat i obsessionat per protegir a la seva família. Tot plegat un coctel explosiu!


Últims "cinemes"

"mai és tard si el moment és bo"....

"Coneixeràs l'home dels teus somnis" - L'Última pel·lícula de Woody Allen. Personalment una mica fluixa, i más de lo mismo. Els personatges bastant plans i simples. Però bé, a una pel·lícula per any, tampoc es pot demanar més. Esperarem a la pròxima...

Aprofitar per felicitar al director, ja en van 75!.... (1 de desembre).
Una curiositat que he llegit; la música de les seves pel·lícules les escull ell de la seva discoteca personal....



"Carancho" - Aquesta paraula fa referència a una au rapinyaire i carronyera, la pel·lícula ens parla d'un fet que passa a Argentina, alguns abogats s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones quan ens ha succeït quelcom important, fent-nos creure que ells són la nostra salvació... La pel·lícula ens parla d'aquest fet, i el joc de paraules entre l'au i el com s'anomenen a aquests personatges ja ens ho diu tot. 





"Buried" - Gran pel·lícula tant per la seva crítica social: sobre el valor  (material, econòmic...) tenim les persones en la societat avui dia... com també per la feina feta amb els recursos dels quals es disposaven al rodar tot una pel·lícula dins un caixa de fusta... Potser encara no tot està inventat...



"Los ojos de Júlia" - Encara en cartellera, només destacaré el gran elenc d'actors catalans que apareixen en el film i l'actuació de Pablo Derqui, per mi el veritable protagonista...







"Festival In-edit" - Desconeixia totalment l'existència d'aquest festival, de la projecció d'aquest tipus de documentals. Però em va semblar una idea fantàstica, i al veure a més el resultat encara més. Vaig veure dos dels documentals projectats; From Arbúcies to Texas i Senderos del Alma, ambdós totalment diferents un de l'altre en temàtica. El primer ens parlava sobre la relació que es va establir entre el grup català Anímic i l'americà Will Johnson en la gira que van fer aquest passat estiu. I el segon estava relacionat amb el món de flamenc. Però els dos documentals estaven fets des d'una sensibilitat absoluta que hem va sorprendre, realment em van impressionar el dos.


"EVA" - screening test. Aquesta mateixa setmana he estat als cinemes Verdi Park veient una prèvia de la pel·lícula "EVA" que està previst que surti a les cartelleres el pròxim any, tot i que encara no hi ha data. Un screenin test, és quelcom habitual en altres països, aquí potser no hi estem acostumats encara, a mi em va semblar una inciativa interessant que es podia instaurar en el nostre país. Consisteix en veure una pel·lícula encara no acaba (pulir so, efectes...) per començar a sondejar al públic. De la pel·lícula en si no us puc explicar res (una de les condicions), però si que m'agradaria destacar el que em va semblar curiós, almenys des del meu punt de vista, segurament deformat pel defecte de professió ... és el fet de poder veure una pel·lícula encara no acabada, veure com es creen després els efectes, veure com moltes escenes molt cop es roden per separat i després s'ajunten, realment va ser curiós... a part de poder donar la meva opinió va ser interessant poder veure aquest procés....

http://evalapelicula.com/