miércoles, 18 de agosto de 2010

Origen - Cinema


Tornem a trobar-nos amb un Leonardo di Caprio espectacular, sembla que el noi s'està especialitzant en aquest tipus de pel·lícules, en el mes de febrer passat el podiem veure a Shutter Island, una altra paranoia mental de pel·lícula però també excel·lent com ja vaig comentar en el seu moment en aquest mateix blog. El veiem en aquest cas en un film on es barreja el món dels somnis amb certa manera la realitat virtual.

El que destacaria d'aquesta pel·lícula, a part de l'aspecte tècnic que està molt aconseguit, sobretot em va agradar molt el moment en que la noia entra els primers cops en el somni i comença a fer i desfer, vaig trobar algun moment molt espectacular d'efectes, molt estètic. Seria la idea, alguns poden pensar que una pel·lícula més sobre com manipular la ment etcectec.... però crec que aquesta dins la fantasia té quelcom més de real o científic, ja que realment el que fan és manipular el subconscient directament, aquesta part de la ment impossible de dominar, realment van a l'inici o a l'origen de tot. En general penso que és una bona història, almenys et fa estar atent tota l'estona i fins i tot quan surts segueixes donant voltes a la pel·lícula... Amb tot és una pel·lícula que cal veure com a mínim un parell de vegades, ja que jo almenys em vaig quedar amb alguns dubtes, que no se si amb una segon visionat els resoldré o realment són coses que queden penjades a la pel·lícula.

Una bona manera de gastar 2h 30 minuts de les vostres vides.

viernes, 6 de agosto de 2010

Lluis Pardo - Deja Vú


Tot i la gran decepció que vaig tenir (que ja vaig comentar en aquest blog) del seu anterior espectacle (direkta-mente) vaig decidir donar una segona oportunitat al mentalista, el qual des de que sortia a TV3 junt amb el Mag Lari i altres, admiro pels seus sorprenents trucs de mentalisme... vaig decidir anar veure el nou espectacle que presenta des del més de Juny: Deja-vú. He de dir que en aquest ens sorprèn gratament, amb trucs impactants i de risc i d'altres totalment sorprenents... Amb tot, he de confesar que tot i que aquest espectacle estava molt més treballat i els trucs són molt més impactants, hi havia quelcom de no creïble. Tots sabem que hi ha truc en la màgia però crec que el que caracteritza un bon mag és aconseguir que l'espectador durant aquella hora o hora mitja s'oblidi d'això i es deixi endur completament per la màgia... Cosa que en aquest cas, en alguns trucs concretament, es queda una mica a mitges...

Questi fantasmi - Teatre


Divertida comèdia a la italiana, a la Biblioteca Nacional (Barcelona). Amb el toc característic del director Oriol Broggi. Una obra que barreja els diàlegs còmics més hilarants amb monòlegs dramàtics, reflexius fins i tot filosòfics. Un embolic d'històries amb malentesos i picaresques... amb escenes insuperables com l'escena on apareix la dona de l'amant amb els fills!... Destacar com no l'interpretació dels actors, tots ells excel·lents... I com sempre en el marc de la Biblioteca Nacional, sempre ajuda a gaudir més de l'espectacle...

Retrato Dorian Gray

Un film dels que prometen molt però que finalment et deixen bastant indiferent. Un d'aquells films que tenen una història potent, però que finalment resulta una pel·lícula sosa i amb poc dramatisme i acció. Una producció que es nota que "barata" no ha estat, i jo em pregunto... si et gastes tant en la producció perquè després no cuides l'interpretació?? això demostra que els diners no ho són tot en el cinema...

Sreck - Capítulo Final


Ha arribat la última pel·lícula de la saga de l'Ogre més conegut de la història... "Sreck. El capítulo final"... Un dissabte que plovia i amb poc a fer em vaig acostar al cinema a veure que tal... Personalment vaig trobar que en comparació amb les anteriors entregues és molt més fluixa, més destinada a un públic completament infantil. L'humor àcid que havia caracteritzat les anteriors entregues en aquesta brilla per la seva ausència i com deia molt més destinat a un públic infantil. Cosa que després he confirma't en alguna que d'altra crítica que he llegit...

Referent al tema del 3D, és la primera pel·lícula que veig en 3D al cinema... La sensació general crec que hi ha més màrqueting que una altra cosa, vaig quedar una mica indiferent. Si que és cert que dóna una sensació de profunditat que et entrar una mica més a la pel·lícula però bé no se fins a quin punt val pagar els 3€ o més que val la entrada si esculls veure-la amb 3D.

domingo, 4 de julio de 2010

Concert Standstill


Si teniu oportunitat de veure'ls aquest estiu en directe val la pena... Per anar fent boca us deixo el seu myspace, però no us refieu de les seves cançons tranquiles....

http://www.myspace.com/standstill

Mag Lari al Colisseum



Si voleu passar una tarda divertida assegurada aneu a veure el Mag Lari, estarà tot l'estiu al Teatre Colisseum de Barcelona, és una aposta assegurada... Màgia, il·lusions, sorpreses.humor... molt d'humor!
Serà una tarda màgica en tots els sentits!

Io sono l'amore


Pel·lícula Italiana de gran gust estètic del qual podem dir que podem deixar de banda la història en segon terme per destacar la realització del film, un pel·lícula per deixar volar els sentits.
Amb tot, podem dir, que és un drama romàntic que parla del paper inoperant de la dona en les famílies adinerades i de la importància de l'amor com element de redenció. Crec que un bon retrat de l'alta societat Italiana.

Estació de l'Oblit




Una pel·lícula Catalana ambientada principalment a Cadaqués, un paratge magnífic, el qual li dóna el toc màgic al film. Tot i que la història cau una mica amb tòpics, i l'interpretació d'alguns actors joves no està a l'altura, si que hem de destacar l'interpretació de l'avi, interpretat per Fermí Reixach i la bellesa dels paisatges, només per això ja es mereix donar-li una oportunitat i dues si cal. La interpretació de Reixach i l'aparició del Francesc Garrido li donen el toc de qualitat a pel·lícula, que aconsegueix emocionar. I com no amb la banda sonora del grup ix! i la breu aparició d'aquests en la pel·lícula.

Si us agrada emocionar-vos, la bona música i la bellesa dels paisatges de Cadaqués, no us la perdeu!

Roba'm la Cartera


Tot i que amb una mica de retard volia comentar l'obra en format musical que es va presentar al Teatre Gaudí de Barcelona "Roba'm la Cartera"... amb Andreu Rifé i Anna Prats durant el més de maig i que es va poder veure fins el 6 de juny.
Com deiem, una obra en clau de musical, que ens parla de la història de Barcelona i concretament d'un dels seus barris, el Raval. A través del records que troba del seu avi, el jove Raül fa un repàs a la vida del Raval anys enrere, la Barcelona "canallesca" del Barri Xino... Una història original, amb una música diferent i moderna del que estem acostumats.
Si que és cert que hi havia moments molt típics i tòpics però d'altra banda hi va haver moments molt emotius. A més la temàtica personalment em sembla molt interessant.

http://gaudirobamlacartera.blogspot.com/