viernes, 6 de agosto de 2010

Retrato Dorian Gray

Un film dels que prometen molt però que finalment et deixen bastant indiferent. Un d'aquells films que tenen una història potent, però que finalment resulta una pel·lícula sosa i amb poc dramatisme i acció. Una producció que es nota que "barata" no ha estat, i jo em pregunto... si et gastes tant en la producció perquè després no cuides l'interpretació?? això demostra que els diners no ho són tot en el cinema...

Sreck - Capítulo Final


Ha arribat la última pel·lícula de la saga de l'Ogre més conegut de la història... "Sreck. El capítulo final"... Un dissabte que plovia i amb poc a fer em vaig acostar al cinema a veure que tal... Personalment vaig trobar que en comparació amb les anteriors entregues és molt més fluixa, més destinada a un públic completament infantil. L'humor àcid que havia caracteritzat les anteriors entregues en aquesta brilla per la seva ausència i com deia molt més destinat a un públic infantil. Cosa que després he confirma't en alguna que d'altra crítica que he llegit...

Referent al tema del 3D, és la primera pel·lícula que veig en 3D al cinema... La sensació general crec que hi ha més màrqueting que una altra cosa, vaig quedar una mica indiferent. Si que és cert que dóna una sensació de profunditat que et entrar una mica més a la pel·lícula però bé no se fins a quin punt val pagar els 3€ o més que val la entrada si esculls veure-la amb 3D.

domingo, 4 de julio de 2010

Concert Standstill


Si teniu oportunitat de veure'ls aquest estiu en directe val la pena... Per anar fent boca us deixo el seu myspace, però no us refieu de les seves cançons tranquiles....

http://www.myspace.com/standstill

Mag Lari al Colisseum



Si voleu passar una tarda divertida assegurada aneu a veure el Mag Lari, estarà tot l'estiu al Teatre Colisseum de Barcelona, és una aposta assegurada... Màgia, il·lusions, sorpreses.humor... molt d'humor!
Serà una tarda màgica en tots els sentits!

Io sono l'amore


Pel·lícula Italiana de gran gust estètic del qual podem dir que podem deixar de banda la història en segon terme per destacar la realització del film, un pel·lícula per deixar volar els sentits.
Amb tot, podem dir, que és un drama romàntic que parla del paper inoperant de la dona en les famílies adinerades i de la importància de l'amor com element de redenció. Crec que un bon retrat de l'alta societat Italiana.

Estació de l'Oblit




Una pel·lícula Catalana ambientada principalment a Cadaqués, un paratge magnífic, el qual li dóna el toc màgic al film. Tot i que la història cau una mica amb tòpics, i l'interpretació d'alguns actors joves no està a l'altura, si que hem de destacar l'interpretació de l'avi, interpretat per Fermí Reixach i la bellesa dels paisatges, només per això ja es mereix donar-li una oportunitat i dues si cal. La interpretació de Reixach i l'aparició del Francesc Garrido li donen el toc de qualitat a pel·lícula, que aconsegueix emocionar. I com no amb la banda sonora del grup ix! i la breu aparició d'aquests en la pel·lícula.

Si us agrada emocionar-vos, la bona música i la bellesa dels paisatges de Cadaqués, no us la perdeu!

Roba'm la Cartera


Tot i que amb una mica de retard volia comentar l'obra en format musical que es va presentar al Teatre Gaudí de Barcelona "Roba'm la Cartera"... amb Andreu Rifé i Anna Prats durant el més de maig i que es va poder veure fins el 6 de juny.
Com deiem, una obra en clau de musical, que ens parla de la història de Barcelona i concretament d'un dels seus barris, el Raval. A través del records que troba del seu avi, el jove Raül fa un repàs a la vida del Raval anys enrere, la Barcelona "canallesca" del Barri Xino... Una història original, amb una música diferent i moderna del que estem acostumats.
Si que és cert que hi havia moments molt típics i tòpics però d'altra banda hi va haver moments molt emotius. A més la temàtica personalment em sembla molt interessant.

http://gaudirobamlacartera.blogspot.com/


domingo, 30 de mayo de 2010

Les nenes no haurien de jugar a futbol


Un drama amb tocs d'humor que es presenta aquests dies al Versus teatre.

En una sala d'espera d'un hospital tres persones intenten averiguar perquè la filla, la nòvia o el pare anaven junts en un mateix cotxe sinó es coneixien.

Una obra de Marta Butxaca, on barreja el drama amb l'humor i una mica d'intriga.

Apte per passar una estona agradable.

Habitación en Roma i Soul Kitchen



Dos pel·lícules ben diferents però les dues molt recomanables.

La primera, Habitación en Roma, per posar-nos els sentiments a flor de pell. La segona, Soul Kitchen, per fer-nos riure una mica.

Habitación en Roma em va agradar com juga amb diferents símbols al llarg de la pel·lícula, va més enllà d'una simple història d'amor entre les dues protagonistes.

Soul Kitchen és divertida però amb un fons, no és humor gratuït.

El Broadway desconegut


De musical a musical i tiro perquè em toca!
Una altra nit per recordar....
Tot i que amb retard, vull destacar aquest espectacle musical de petit format que es va presentar al teatre Guasch durant tant sols 4 dies, a principis de mes.
Un espectacle com deia de petit format però de gran qualitat, una proposta íntima i personal del l'actor i músic David Ordinas, on en clau d'humor i interpretant temes de molts diversos musicals fa un repàs a la seva llarga trajectòria tot i la seva juventut.
La pecularietat de l'espectacle és que no esperem sentir les cançons de sempre, sinó que ha fet una selecció dels temes que interpreta crec que molt personal igual que tot l'espectacle.
Esperem pugui seguir presentant aquest espectacle, serà una llàstima haver estat en cartellera només durant 4 dies.

Per si algú vol veure petits fragments de l'obra:

http://www.davidordinas.com/noticias.php
http://www.broadwaydesconegut.com/