jueves, 18 de febrero de 2010

Concert Ix!

Concert d'Ix!, 29 de gener... a la Farinera del Clot (Barcelona).

A punt de treure el seu nou i segon treball al carrer "Ingenu és lliure" (el qual ja a dia d'avui ja el tenim a caseta i "sonant a tot hora") aquest grup que va a cavall de Sabadell i Cadaqués van aprofitar l'ocasió per presentar-nos i avançar-nos (fer-nos dentetes) d'algunes de les noves cançons durant aquest concert al barri del Clot de Barcelona. Com sempre un directe potent i de qualitat, ens vam fer gaudir de la bona música.

Un disc que, evidentment, us recomano. A més conté la col·laboració de Josep Puntí en alguns dels temes. Un disc que segueix la línia del primer disc del grup, però una proposta fresca i que s'escapa del típics i tòpics dins la música podriem dir independent actual. Un proposta que tot i que s'agafi al pop-rock clàssic té alguns tocs que li donen un aire nou i diferent que és l'atractiu del grup, a part de la personalitat dels músics que omplen l'escenari amb la seva qualitat musical i experiència... i la part que no es pot explicar en paraules... digue'm innata de saber atraure l'atenció del públic.

També m'agradaria destacar, ja que no coneixia, un dels altres grups que van actuar aquella mateixa nit, "Le petit Ramon"... una proposta curiosa i interessant. Us recomano sobretot en directe, és un d'aquells grups que l'escoltes a casa i potser et deix indiferent però en directe és on captes la seva escència i comprens el grup i la seva música.

Fins a la pròxima que esperem que sigui ben aviat!

Ruta Barcelona Màgica

Una activitat una mica diferent al que estic acostumada a comentar en el blog però no per això menys interessant.... la veritat és que tot i ser una proposta d'última hora i per sortir i airexar-me una mica va resultar ser una activitat molt recomanable i intiressant que segur que repetiré en les seves diverses variants.

Resulta que hi ha diferents empreses que es dediquen a fer petites rutes per Barcelona, normalment es centren en una zona determinada i un tema concret i a partir d'aquí es fa un recorregut guiat.

Concretament jo vaig escollir la ruta "La Barcelona Màgica:llegendes, misteris i bruixeria" ... consistia amb una ruta per la Plaça Sant Jaume i carrers colindants, voltants de la catedral... bàsicament el que havia estat "El Call" - el barri dels jueus - també la plaça del rei i també algun punt del Born, més conretament el barri de la Riera... Una ruta amb diferents parades i històries i llegendes de fantasmes, Sants/es, bruixes i altres éssers sobrenaturals. Aprofitant per conèixer també una mica la història de la ciutat.

Realment una passejada d'unes 2 hores de durada, molt interessant. Potser algunes històries una mica fluixes i algun moment massa palla però en general un bon regust de boca d'aquesta activitat...

Us recomano que si us interessa ho busqueu per la web www.atrapalo.com, allí trobareu diferents propostes totes elles amb descomptes interessants. Normalment les diverses activitats oscilen entre els 12-15 euros aprox. per persona.

I no us penseu que són rutes per turistes. No vol dir que algun encuriosit no s'hi apunti... o en èpoques de temporada alta... crec que si us interessa conèixer la història i algunes curiositats de la ciutat n'és una bona manera, almenys per començar... I crec que estan força encarades a que els participants siguin gent local o de les rodalies. El dia que vaig fer jo l'activitat, érem 60 persones repartides en diferents grups i el 95% érem residents a Barcelona i rodalies.

El pròxim que tinc en ment, és una ruta "Bars modernistes de Barcelona", ja us explicaré...

martes, 16 de febrero de 2010

La carretera - Cinema

The road (La carretera) film basat en el best seller de Cormac McCarthy, que ha estat guardonada amb un pulitzer. Ha estat portada al cinema de nou pel director de "No es país para viejos", John Hillcoat.
Ens narra la història d'una pare i un fill que lluiten per sobreviure en un món que ha estat destruit anys enrere per un cataclisme desconegut. I uns pocs supervivents ronden per la terra en busca dels pocs aliments que queden, però molts d'ells utilitzen la violència i el canibalisme com a forma de vida.
Una barreja de triller de terror i de road movie és com se'ns presenta aquest film interpretat per Vigo Mortensen, una de les millors interpretacions vistes aquest darrer any.
Una reflexió sobre la supervivència humana, on constanment afloren els dubtes de si val la pena continuar o no. I la relació paterno-filial, on qualsevol dels dos és capaç de donar-ho tot per l'altre és el que destaquen en aquest film. Realment és una pel·lícula dura que et fa reflexionar sobre molts temes. Les interpretacions tant de Mortensen com del jove Kodi Smit-McPhee són excel·lents i no et deixen indeferents. Una pel·lícula d'efectes senzills, i poc repartiment, però de gran intensitat interpretativa i dosis de sentiments.
No és una pel·lícula més sobre la fi del món, com moltes altres que hem pogut veure recentment a les grans pantalles o al llarg de la història del cinema, ja que ha estat un tema força recurrent, però crec que en aquest cas hi ha una dosis molt gran de realisme en els fets i et fa pensar que realment algun dia pot succeir un fet similar. I crec que el desastre no seria que tot quedés destruit, no hi hágués aliments, fossin pocs els supervivents, sinó que més aviat el que trobo que seria més catastròfic és l'actitud que prenen els humans d'adoptar la violència com a forma de vida i no cooperar amb la resta de supervivents per poder sortir endavant de nou. Em pregunto realment si sera així?

lunes, 1 de febrero de 2010

Escenes d'un matrimoni i Sarabanda - TNC

"Escenes d'un matrimoni i Sarabanda", dues obres basades amb l'obra de l'escriptor i director de cinema suec Ingmar Bergman (1918-2007). Filmades amb trenta anys de diferència i protagonitzades per Liv Ullman i Erland Josephsson, les dues peces formen un díptic sobre els conflictes i les ferides obertes de les relacions de parella, que ni el pas del temps ni la distància aconsegueixen tancar. Amb un repartiment de Luxe, Marta Angelat, fent el doble paper, directora i actriu, prensenta al Teatre Nacional dues obres sobre l'amor i el desamor per homenatjar un dels grans creadors europeus del segle xx.
Amb una durada de més de 3 hores, se'ns mostren les dues obres... els quals comparteixen personatges, però escrites amb 30 anys de diferència: els mateixos personatges 30 anys més tard. Sabem que ha estat de la seva vida, i com ha evolucionat els seus sentiments.

Destacar la interpretació de tots els actors: Francesc Orella, Mònica López, Miquel Cors, Marta Angelat, Aina Clotet.

La primera obra: Escenes d'un matrimoni, ens explica la vida amorosa d'una parella, que comença sent la parella ideal però de cop tot es complica per una infidelitat del marit i a partir d'aquí i ha separacions, encontres, amor, odi, terceres persones... Realment com si estiguéssim espiant per un forat se'ns mostra la quotidianitat de la parella. Tot i que molt sovint cau amb els típics tòpics de parella...

En la segona obra se'ns mostren els personatges 30 anys després de la seva separació definitiva. Aquí a més es barregen problemes de familiars propers: agressivitat, poder, possessió...

Tot plegat 3 hores intenses, un garbuix d'emocions. Una obra llarga i dura però l'interpretació dels actors és fantàstica.
Del 26 de gener al 28 de febrer de 2010. Sala petita del TNC.

viernes, 29 de enero de 2010

Old Records - Tantarantana


Dimecres a la nit vaig assistir a la representació de Old Records de la companyia "marBisho" al teatre Tantarantana (c/ de les flores, 22 Barcelona).
Una obra que ens explica la història d'uns vells estudis de grabació, per on han passat velles glòries de la música. Actualment es troben en procés de desnonament, i les últimes en grabar són un duet sortit d'un programa de TV. Però durant la gravació comencen a passar coses extranyes, cada dia a la mateixa hora passen una sèrie de fets que ratllen el sobrenatural. Finalment descobrim que anys enrere un duet molt famós "Les Golden Lady" havien estat assassinades i enterrades en aquells estudis durant la grabació del seu disc... es crea un parel·lelisme entre el passat i el present, seguit d'una sèrie de casualitats, la qual cosa porta a l'actual duet ha de fer el possible per trencar el bucle on estan encallats aquests vells fantasmes abans no tirin a terra els estudis i quedin atrapats per sempre. Una història de misteri però amb tocs d'humor i actualitat, amb aire de musical.

Tot i que la interpretació estava a la ratlla de l'actor amateur / professional, cal destacar la veu dels actors, aquest aspecte em va agradar molt. Pel que fa a l'escenografia estava bé la manera de crear la diferència d'espais, l'espai de la taula de so i dins la cabina de grabació. Impressionant el canvi de vestuari, a una velocitat increïble. En general, recomanable per passar una estoneta agradable.

Dramatúrgia
Jordi Silva i Marc Angelet Cantos
Direcció
Marc Angelet Cantos
Direcció musical
Albert Silva
Intèrprets
Nadina Campàs
Gracia Fernández
Albert Puigdueta

martes, 26 de enero de 2010

Hierro - Cinema

"Hierro" explica com viatjant en un ferri en direcció a l'illa on passaran les seves vacances, "María" perd al seu fill Diego. Se l'ha endut algú? Impossible saber-ho. Diego simplement ha desaparegut.
Sis mesos després, María lluita per superar el dolor de la pèrdua, per continuar amb la seva vida. Aleshores rep una trucada inesperada; han trobat el cadàver d'un nen, ha de tornar a la illa.
Allí, en aquest suggeridor i perturbador paissatge, envoltada de personatges inquietants i sinistres, "María" és obligada a enfrontar-se als seus pitjors malsons. I mentre recorre el camí que li durà fins al seu fill, descobreix que alguns misteris no haurien de ser desvetllats.

Presentada al festival de Cannes, obté un gran reconeixement per part de la crítica. Aquest film que es podia classificar com a triller psicològic, ens fa patir i dubtar d'inici a final.
Rodada a l'Illa de Hierro, la qual dóna nom a la pel·lícula. Ens mostra els impressionants paissatges que a la vegada ajuden a crear aquest ambient de misteri i angoixa que envolta tota la pel·lícula., juntament a la música la qual té una forta presència al llarg de tot el film. Amb un final inesperat ens sorprèn el primer film del director Gabe Ibáñez. Un altre film espanyol a destacar.

"Que la forma sea al menos tan importante como la historia". (Gabe Ibáñez).

Director: Gabe Ibañez
Actors: Elena Anaya, Bea Segura, Mar Sodupe, Andrés Herrera, Javier Mejía

miércoles, 20 de enero de 2010

Nou Blog!

Estreno avui el nou blog: crític, d'opinió, coses del dia a dia, comentaris de notícies o fets curiosos, efemèrides, coses a recordar....

Tots els temes hi tenen cabuda.

Petites reflexions del dia a dia...


Espero saber les vostres opinions, també!!!!


lunes, 18 de enero de 2010

Algunes recomanacions literàries

Un detall dels últims llibres que han passat per les meves mans els últims mesos:

"Tristos Tròpics". Cláude Levi-Strauss. "L'Antropòleg Innocent". Nigel Barley.


Dos llibres que m'he hagut de llegir una mica per "obligació" ( dins el Grau Humanitats - assignatura Antropologia Social i Cultural), però han estat bones "descobertes"...

El primer, "Tristos Tròpics", és un llibre de viatges d'un dels antropòlegs més importants. Per si algú està interessat en temes antropològics. És interessant de llegir, tot i que no fàcil.

El segon, "L'antropòleg Innocent", és un llibre que ens parla sobre el treball de camp i l'antropologia amb clau d'humor, apte per a públic no tant expert. És un llibre lleugeret però amb contigut. Amb moments molt divertits.

"ECO Negro". Michael Connelly.

"El Símbol Perdut". Dan Brown.


Dos novel·les d'acció i d'intriga.

La primera "Eco Negro", s'ubica dins una sèrie de llibres del mateix autor que comparteixen personatges. Ja n'havia fet referència en aquest blog amb "Más oscuro que la noche", setmanes enrere. En aquest cas Harry Bosch ha de fer front al seu passat (a la guerra del Vietnam) quan troben mort un ex-company. Un llibre interessant i que t'enganxa en la trama, si t'agrada el misteri, l'intriga i l'acció...
I el segon "El símbol perdut", última novel·la de Dan Brown. Aquest cop barreja realitat i ficció en un cas de Misteris Sagrats, Simbologia antiga, Poder Ocults.... Utilitzant com sempre la mateixa estructura de personatges, i d'argument... ens endinsa a fons en la tradició maçònica. Si heu seguit les altres entregues de l'escriptor evidentment no podeu fallar.

Exposició Quim Monzó - Arts Santa Mònica

El Centre d'Arts Santa Mònica, exhibeix una exposició d'un dels referents fonamentals de les lletres catalanes de l'última cambra de segle, el mediàtic Quim Monzó.

Una exposició que fa un recorregut per tota la seva trajectòria professional com escriptor, articulista i col·laborador de programes de ràdio i televisió. També fa parada a alguns aspectes propis de la seva peculiar personalitat. La mostra ofereix una original i àmplia presentació de “l'univers Monzó”, amb aspectes molt poc coneguts, com la seva faceta de cineasta underground o la d'humorista gràfic, especialment en la seva juventut. Un muntatge realment espectacular amb molt de sentit, tant pel que coneixen a fons a Quim Monzó com els que no.
Podem diferenciar dos parts: una de tipus cronològic, al llarg del claustre, i altre que presenta, en un espai circular, els temes que obsessionen a l'escriptor i que apareixen en la seva literatura. Al llarg de l'exposició podem trobar molts exemplars publicats, imatges de programes tv, filmografia, imatges tan de caire professionl com personal. Moltes imatges sorgides de l'amistat amb el fotògraf Pedro Madueño.
Realment una exposició realitzada amb molta cura i detall. Molt acertada tan estèticament com en el resultat de voler fer una retrospectiva de Quim Monzó. Un recull de tota una vida.
Personalment, a banda de la simpatia o no que li puguis tenir a l'autor, s'ha de reconèixer que és una gran exposició.
Recomanació, si esteu interessats realment per la persona de Quim Monzó, aneu-hi en calma, o fins i tot permet un parell o tres de visites ....
És gratuïta.
Fins l'11 d'abril.

Boulevard - Teatre Villarroel

“Un director, un actor, una actriu, una productora i la diva que mai mancada, assagen Boulevard Una alta comèdia d'època amb un ritme trepidant. Però en el teatre no tot és el que sembla. Què s'amaga darrera del teló? Sabates que no arriben, noms que s'obliden, pauses que no es respecten, conflictes amb el final de l'obra i el convenciment que potser ens hem equivocat de càsting... Però com sempre es diu el show ha de continuar. I l'estrena, arriba”.

Una comèdia fresca, amb ritme, divertida, un pèl crítica ... en definitiva, tots els ingredients per passar una bona estona, i que els 90 minuts de duració passin volant. Tot i que el tema en si no és molt original podriem dir, però si està tractat d'una manera original i divertida. Em va agradar la barreja que fan entre la vida real i l'obra de teatre: El que està passant a la vida dels actors es veu reflectit en l'obra de teatre que estan representant... ningú s'escapa de la debilitat humana...
L'interpretació dels actors és excel·lent. A més trobo que la disposició i el repartiment està molt acertat amb els actors que han escollit per aquesta producció. Cares conegudes del grup “T de Teatre” amb Marta Pérez i Àgata Roca, juntament amb Paul Berrondo, Ernesto Collado i Amparo Fernández.
Una obra molt apte pels que no sou de freqüentar el teatre, i pels que si que ho sou. Una obra lleugera però de qualitat.


Del 7 de novembre de 2009 al 21 de febrer de 2010. Teatre Villarroel.