lunes, 18 de enero de 2010

Exposició Quim Monzó - Arts Santa Mònica

El Centre d'Arts Santa Mònica, exhibeix una exposició d'un dels referents fonamentals de les lletres catalanes de l'última cambra de segle, el mediàtic Quim Monzó.

Una exposició que fa un recorregut per tota la seva trajectòria professional com escriptor, articulista i col·laborador de programes de ràdio i televisió. També fa parada a alguns aspectes propis de la seva peculiar personalitat. La mostra ofereix una original i àmplia presentació de “l'univers Monzó”, amb aspectes molt poc coneguts, com la seva faceta de cineasta underground o la d'humorista gràfic, especialment en la seva juventut. Un muntatge realment espectacular amb molt de sentit, tant pel que coneixen a fons a Quim Monzó com els que no.
Podem diferenciar dos parts: una de tipus cronològic, al llarg del claustre, i altre que presenta, en un espai circular, els temes que obsessionen a l'escriptor i que apareixen en la seva literatura. Al llarg de l'exposició podem trobar molts exemplars publicats, imatges de programes tv, filmografia, imatges tan de caire professionl com personal. Moltes imatges sorgides de l'amistat amb el fotògraf Pedro Madueño.
Realment una exposició realitzada amb molta cura i detall. Molt acertada tan estèticament com en el resultat de voler fer una retrospectiva de Quim Monzó. Un recull de tota una vida.
Personalment, a banda de la simpatia o no que li puguis tenir a l'autor, s'ha de reconèixer que és una gran exposició.
Recomanació, si esteu interessats realment per la persona de Quim Monzó, aneu-hi en calma, o fins i tot permet un parell o tres de visites ....
És gratuïta.
Fins l'11 d'abril.

Boulevard - Teatre Villarroel

“Un director, un actor, una actriu, una productora i la diva que mai mancada, assagen Boulevard Una alta comèdia d'època amb un ritme trepidant. Però en el teatre no tot és el que sembla. Què s'amaga darrera del teló? Sabates que no arriben, noms que s'obliden, pauses que no es respecten, conflictes amb el final de l'obra i el convenciment que potser ens hem equivocat de càsting... Però com sempre es diu el show ha de continuar. I l'estrena, arriba”.

Una comèdia fresca, amb ritme, divertida, un pèl crítica ... en definitiva, tots els ingredients per passar una bona estona, i que els 90 minuts de duració passin volant. Tot i que el tema en si no és molt original podriem dir, però si està tractat d'una manera original i divertida. Em va agradar la barreja que fan entre la vida real i l'obra de teatre: El que està passant a la vida dels actors es veu reflectit en l'obra de teatre que estan representant... ningú s'escapa de la debilitat humana...
L'interpretació dels actors és excel·lent. A més trobo que la disposició i el repartiment està molt acertat amb els actors que han escollit per aquesta producció. Cares conegudes del grup “T de Teatre” amb Marta Pérez i Àgata Roca, juntament amb Paul Berrondo, Ernesto Collado i Amparo Fernández.
Una obra molt apte pels que no sou de freqüentar el teatre, i pels que si que ho sou. Una obra lleugera però de qualitat.


Del 7 de novembre de 2009 al 21 de febrer de 2010. Teatre Villarroel.

martes, 5 de enero de 2010

Celda 211 - Cinema

"El dia que comença a treballar en la seva nova destinació com funcionari de presons, Juan es veu atrapat en un motí carcerari. Fent-se passar per un pres més, lluitarà per a salvar la seva vida i intentar donar fi a la revolta. El jove haurà de jugar-se-la a força d'astúcia, mentides i risc, sense saber encara quin paradoxal engany li ha preparat el destí... "
Una pel·lícula que comença ja molt potent i com un indicador que com serà la pel·lícula.... plena de tragèdia.. una història realment molt dura.
Basada en una novel·la de Francisco Pérez Gandul, que a la vegada es basa en fets reals ocorreguts a la presó de Zamora, on justament està rodada la pel·lícula, en el 1992. És un "thriller carcelari" molt potent on apareix un Lluís Tosar excel·lent, amb el paper principal... el presoner que organitza el motí i el que està al capdavant de tot... una estètica molt acertada i un treball de veu i interpretació molt important per part de l'actor. Cal destacar també el paper de "Juan", amb gairebé desconegut Alberto Ammann, actor Argentí, que ha estat una de les sorpreses de Celda 211. Un altre dels noms que resonen en el film i que també cal destacar el seu paper en la pel·lícula, com Antonio Resines.
Realment una reflexió sobre el tracte que reben i les condicions en que viuen molts presos en el nostre país. Una història intensa, i que et fa viure com si estigués passant allí mateix, molt realista. Gairebé 2 hores de pel·lícula que et fa mantenir tens i atent a la pantalla. Una d'aquelles pel·lícules que no et deix indeferent.
Un altre Bravo pel cine espanyol, que poc a poc ens va deixant grans films per la història i no deix a envejar res...

Direcció de Daniel Monzón, Jorge Guerricaechevarría (Novela: Francisco Pérez Gandul)
Amb:
Luis Tosar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Carlos Bardem, Marta Etura, Vicente Romero, Manuel Morón, Manolo Solo, Fernando Soto, Luis Zahera, Félix Cubero, Joxean Bengoetxea, Jesús Carroza...

LLits - Teatre Nacional

"Llits, és un recorregut a través dels llits que marquen la nostra existència. En l'instant eteri que separa la vida de la mort, un home reviu, en el llit d'un hospital, els moments més importants del seu periple vital. Records amb un denominador comú, l'escenari en el qual es representen els actes essencials de la vida: el naixement, l'amor, el desig, la mort; un teatre de somnis i també de realitat: el llit. Del llit en la qual naixem al llit de mort, del bressol o el llit de l'adolescència al tàlem o el jaç de la infidelitat. Llits és el viatge a través de la vida de qualsevol de nosaltres. No deixa de ser una excusa per a parlar, una vegada més, del ser humà. Un espectacle d'envergadura avalat per grans artistes, com Lluís Llach (autor de la música), Lídia Pujol i Albert Pla sobre l'escenari, i altres noms de primera fila procedents de totes les disciplines".

Fa unes dies vam poder gaudir de l'espectacle "Llits" en el Teatre Nacional, realment una proposta molt interessant... La idea de veure en l'escenari a l'Albert Plà i la Lídia Pujol, amb música de Lluís LLach per l'ocasió realment és una idea original, i amb un resultat excel·lent.

Una barreja de circ, música, dansa, expressió corporal, interpretació, bellesa escenogràfica.... és el resultat de "Llits", un repàs a tot una vida tenint com a base els llits de tota una vida. Un gran escenari plens de matalassos i llits que van entrant i sortint, donen com a resultat una escenografia molt treballada i estèticament molt interessant.
Que dir de l'Albert Plà, en el seu paper principal, realment li dóna un atractiu a l'obra... Està divertit però a la vegada interessant. I com no destacar la veu de Lídia Pujol, i la seva interpretació, que tot i que no sigui el seu camp queda un personatge molt lluït, la conductora una mica de la història.
Estava en cartell fins el 3 de gener, però si fan gira o la tornen a posar en cartell us la recomano. És una proposta de qualitat i amb una idea molt original.

Si voleu veure més imatges i videos sobre l'espectacle, us recomano:

lunes, 28 de diciembre de 2009

Adrià Puntí - Apolo

Fa uns dies vam assistir al concert d'Adrià Puntí que es va celebrar a la Sala Apolo de Barcelona, realment no es pot fer un gran comentari, més aviat un concert per oblidar...
Sincerament he de dir que hi ha anava amb tota la il·lusió del món, ja que feia molts anys que no el veia en directe i és un músic que sempre he admirat, des de fa molts anys. I la veritat és que la decepció va ser molt gran. Tot i que molta gent del públic semblava que els divertís amb el desafortunat espectacle ofert per Puntí, jo vaig marxar a la poca estona del seu inici ja que era ben trist de veure la decadència absoluta d'aquest gran músic.
L'únic que va valdre la pena va ser la cançó compartida amb el ex cantant de Elefantes, ...

Podriem comentar molts detalls desagradables del concert però no val la pena, millor intentar oblidar a l'espera de temps millors...

Kitsch - Mataró Sala Clap

Un nou concert de la Banda de Banyoles, dels quals ja n'he parlat en alguna ocasió en aquest Blog. Aquest cop el lloc escollit Sala Clap de Mataró, una de les sales que també hem repetit ja concerts...
Tot i els desafortunats taloners, vam poder gaudir d'un bon concert, com sempre, gràcies aquests "Monstres" (musicalment parlant), es pot passar una bona estona amb bona música. Tot i que el so per al meu gust era massa fort a la sala en alguns moments, el so va ser potent i amb molta canya com el que ja ens tenen habituats en tots els seus concerts.


lunes, 7 de diciembre de 2009

The Box - Cinema

Ahir, diumenge, ens vam decidir finalment anar a veure la pel·lícula The Box, tot i que ja fa algunes setmanes que està en cartellera, i queden pocs cinemes que la tinguin encara en projecció.
The box (La Caja) de Richard Kelly (Doonie Darko). Protagonitzada per Cameron Díaz, James Marsden, Frank Langella, James Rebhorn, Holmes Osborne, Sam Oz Stone, Gillian Jacobs, Celia Weston, Deborah Rush, Lisa K. Wyatt...

Un film àmpliament classificable: Ciencia-Ficció. Intriga. Thriller. Fantàstico. Sobrenatural ...

Ens trasllada a l'any 1976, on Norma Lewis (Cameron Diaz) és profesora d'un institut privat i el seu marit, Arthur (James Marsden), és enginyer de la NASA. Són, en tots els aspectes, una parella normal que porta una vida normal a les afores de la ciutat amb el seu fill Walter, de 9 anys... fins que un home misteriós amb un rostre horrible i desfigurat apareix i els presenta una proposta força interessant per una banda però difícil per altra. Norma y Arthur, només tenen 24 hores per decidir-se, s'enfronten a un dilema moral impossible: Guanyar 1 milió de dólars a canvi de que algú en algun lloc del món es mori. El que no saben és que, decideixin el que decideixin ja han començat a desencadenar-se terribles conseqüències. Aviat descobreixen que no poden controlar les ramificacions de les seves decisions i que aquestes s'extenen més enllà del seu destí.

Realment una pel·lícula que sorprèn a mesura que passen els minuts. Tot comença com un film realista on es crea un dilema moral però poc a poc es va destramant tota una trama molt més complicada i complexa rallant el surrealisme. Tot i que molts caps queden sense lligar és una pel·lícula que et fa reflexionar i se'n poden treure múltiples conclusions. Un fil que et fa pensar sobre les conseqüències de les desicions que prenem, no sempre en som conscients i no sempre sabem quina és la realment correcta. Qualsevol desició que prenguis té les seves conseqüències.




domingo, 15 de noviembre de 2009

RESUM últims 3 mesos

En un matí he reviscut els últims 3 mesos de la meva vida a nivell cultural :)

Feia molt que no actualitzava el bloc, a partir d'ara intentarem tornar i estar al dia :)

Crec que no em descuido res del que hem fet durant aquest temps, segur que alguna cosa se'ns ha escapat....

Imatges Secretes - Museu Picasso

Us recomano l'exposició "Imatges Secretes", una exposició temporal que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona fins al 14/12/09.
És una exposició que ens mostra tot un seguit d'imatges eròtiques japoneses, fins aquí pot ser que no ens digui res d'especial però si hi afegi'm que són imatges que moltes es remonten al s. XVII (1710 la més antiga) això ja pot cridar més l'atenció en relacionar tema i època. Realment sorprenent la relació quan veus el resultat. Increïble que imatges d'aquestes característiques puguessin estar fetes + de 300 anys enrere.
El japonisme, com així l'anomenen va tenir una època daurada a Espanya, i Picasso hi va estar fortament influenciat.
L'Exposició juga amb un seguit d'imatges d'artistes japonesos de l'època i la relació amb Picasso, mostrant obres, moltes inèdites, de l'artista, clarament influenciades pel japonisme i la seva basant eròtic a (pornogràfica).

Una exposició curiosa de veure.


Alicia - "un viatge al país de les meravelles" - Teatre

Alicia - un viatge al país de les maravelles
14/11/09

El Teatre Lliure produeix dos muntatges al voltant de la figura de Lewis Carroll durant el mes de novembre: Alícia (un viatge al país de les meravelles) a partir de l'obra homònima de Lewis Carroll con dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós a la Sala Fabià Puigserver a partir del 12 de noviembre i Ludovicus Carolus, una lectura que vol aproximar-se a la controvertida figura de Carroll a partir de les cartas que aquest envia a les seves amigas-nenes con dramatúrgia i direcció d'Alícia Gorina només el 24 de novembre també a la Sala Fabià Puigserver.

Ahir vam assistir a la representació Alícia (un viatge al país de les meravelles). Que dir d'aquesta obra? un muntatge crec que força espectacular. El fet de crear els efectes que requereix un obra d'aquestes característiques no és senzill en teatre. Crear l'efecte dels diferents creixements i encongiments d'Alícia, els diferents i curiosos personatges que hi apareixen... crec que aquesta part està molt ben resolta en l'espectacle en qüestió, amb molta imaginació.... Pel que fa l'interpretació dels actors crec és molt correcta. Però crec que han volgut crear un joc visual i de sentits i l'espectacle en si es fa en algun moment una mica pesat. La seva durada no ajuda tampoc: + de 2h 30min... es recreen massa en certs moments, que en certa manera està bé ja que hi barrejen diferents disciplines com la dansa, la interpretació, la música ajuda molt a crear el clima etc... i això enriqueix l'espectacle però li falta una mica de ritme a tot plegat...

Us deixo la crítica del Periódico que crec que és força encertada

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=661682&idseccio_PK=1013&h=