domingo, 15 de noviembre de 2009

Urtain - teatre

URTAIN
7 octubre 2009

La companyia Animalario ens presenta en el Teatre Romea de Barcelona la tràgica història del boxejador José Manuel Ibar 'Urtain'.

Urtain, compta amb un repartiment de luxe en el que destaca Roberto Álamo, el protagonista, junt amb Raúl Arévalo, Alberto San Juan, Luis Bermejo, Luis Callejo, María Morales, Marc Martínez, Alfonso Lara, Estefanía de Los Santos i Luz Valdenebro.

Escrita per Juan Cavestany, l'obra relata l'Espanya dels anys de la dictadura en la dècada dels 70, cap a la transició democràtica siguint la trajectòria de Urtain i d'alguns dels personatges més populars de l'època, como el tambié boxejador Pedro Carrasco. L'espectacle arranca amb la mort d'Urtain. A partir d'aquest moment es desenvolupa un flash-back en el que el Cavestany fa un retrat emocional dels aconteixements.

Actualment encara està en cartell, us la recomano. Crec que Roberto Álamo fa un brillant paper. I l'obra retrata de manera crítica una època. Un bon repàs a la història d'espanya i a la vida de Urtain. Un bon homenatge. Molt emotiva i interessant.


The New Raemon - A l'auditori


The New Raemon
23 octubre 2009

Un nou magnífic concert de Ramon Rodríguez que es presenta amb el nom de The New Raemon . Junt a la seva banda van actuar a l'Auditori de Barcelona, presentant el seu nou disc, el qual també recomano a tothom "La dimensión desconocida".
L'auditori: Un lloc que ja de per si fa especials els concerts, però The New Raemon li va acabar de posar el seu toc personal que fa que cada concert sigui únic.
Aquest cop juntament amb Francisco Nixon, el qual tot i el lloc on actuava molt no va brillar.

Aprofito també per destacar, tot i la organització, el concert del festival l'Altaveu de St. Boi. Al qual també vam assistir.

SI LA COSA FUNCIONA - cinema


SI LA COSA FUNCIONA (VOS) - Woody Allen
Woody Allen torna a Nova York amb una comèdia moderna sobre un extrany misàntrop i una ingènua e impresionable jove del sur que se'n va de casa. Quan els seus estrictes pares vénen a buscar-la, es troben de sobte inmersos en sorprenents i confoses situacions romàntiques. Tots descobreixen que trobar l'amor és sols una combinació de trobaments afortunats i d'apreciar el valor de si la cosa funciona...

Una divertida i original comèdia de Woody Allen. Poc i molt es pot dir d'aquesta pel·lícula, a part de recomanar-la i dir que les situacions que es viuen realment només poden passar en el món de Allen.

El secreto de sus ojos - cinema


El secreto de sus ojos
Basada en la novel·la de Eduardo Sacheri anomenada “La pregunta de sus ojos”, a la que Juan José Campanella ha adaptat per la gran pantalla.
Benjamín Espósito acaba de jubilar-se després de treballar tota una vida como empleat en un Jutjat Penal. Per ocupar el seu temps lliure decideix escriure una novel·la, basada en una història real de la qual ha estat testimoni i protagonista.
Reconstruir el pasat el conduirà a endinsar-se en els seus propis sentimients, les seves pròpies conductes i decisions. Y trobar la veritat acabarà per convertir-se no en un objetiu literari, sinó en la clau li obrirà la puerta per viure la resta de la seva vida.

Un film que barreja estats en el temps, comença en el present però constanment fa referències al passat, mostrant els mateixos personatges anys enrere. Podem destacar en aquest aspecte la bona caracterització dels personatges. En general podem dir que té moments dramàtics, romàntics, qüotidians, etc... i tot amb accent i aquesta manera d'expressar-se purament argentina.
El repartiment compta amb actors de la talla de Ricardo Darín, que tot i que la seva interpretació sigui excel·lent, sempre ens recorda a l'anterior pel·lícula que ha fet... sigui quina sigui....
  • Ricardo Darín > Benjamín Esposito
  • Guillermo Francella > Sandoval
  • José Luis Gioia > Molinari
  • Javier Godino > Gómez
  • Pablo Rago > Morales
  • Soledad Villamil > Irene Menéndez Hastings

La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina - Millenium 2 - cinema

La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina - Millenium 2

La nova entrega de la Triologia de Larsson: la Lisbeth Salander pren el protagonisme en la història i en el transcurs d'aquesta anem descobrint coses del seu passat que fan compendre més el personatge. Podem dir que la novel·la té molt més contingut i intriga que la pel·lícula. Crec que aquest cop en el film, a diferència del primer, no han sapigut copçar els punts més importants i queden molt caps importants sense acabar de lligar. És evident que tot el que hi ha al llibre no es pot plasmar en la pantalla però com deia a diferència del primer que crec que van saber transmetre l'escència del llibre en aquest segon crec que s'han quedat una mica curts amb petits detalls que donen sentit a les coses. Sobretot en les escenes d'acció, crec que una mica lights pel que realment podrien haver estat. Amb tot ressaltar el paper de l'actriu "Noomi Rapace", és el que et fa sortir amb bon regust de boca del cinema.

Moon - cinema

Moon
La pel·lícula 'Moon', l'òpera prima de Duncan Jones, fill de David Bowie, ha estat la gran triunfadora del 42 Festival Internacional de Cine Fantàstic de Sitges, amb els galardons a millor pel·lícula, millor guió, millor actor (Sam Rockwell) i disseny de producció.
Crec que tots ben merescuts. És una pel·lícula amb un guió original, tot i que la idea principal segurament hi deu haver mils de pel·lícules que el tracten però crec que li ha donat un nou enfocament que el fa original i interessant.

Hoy no me puedo levantar

"Hoy no me puedo levantar" - Musical de Mecano. 26 Setembre 2009. - Teatre Tívoli. Bcn.

<<>> Un clar homenatge a la música del mític grup. Un musical amb una gran muntatge, i amb músics de qualitat a l'escenari. Per passar una bona estona, gaudint de la música i l'espectacle. No crec que sigui el musical de la meva vida i no he estat mai una incondicional de Mecano, però s'ha de reconèixer que un es deix endur al llarg de les 3 hores aprox. que dura l'espectacle per la música i per la vida d'aquests dos joves que es llencen a l'aventura per un somni. Humor, alegria, penes, desgràcies.... es barregen dins aquest espectacle. Com a curiositat, la meva sorpresa va ser tobar una companya d'escola d'EGB (uns cursos per sota meu) a dalt de l'escenari... :)

martes, 13 de octubre de 2009

Viatge a Menorca

13-18 setembre 2009 - un lloc indispensable, és el 2º viatge que faig allà i espero poder repetir, i repetir, i repetir... és un lloc amb molt d'encant ple de racons interessants. Tant si fa calor com si no en fa el suficient per poder gaudir de la platja és un lloc agradable i interessant per passar-hi uns dies de descans.
Destacat d'aquest 2º viatge: Far del Cap de Cavalleria, situat en el punt més al nord de Menorca i elevat sobre uns penya-segats de 94 metres...

domingo, 16 de agosto de 2009

Enemigos Públicos - Cine

"Enemigos Públicos" explica la vida dels famosos gàngsters americans John Dillinger, Baby Face Nelson i Pretty Boy Floyd durant la onada de crims que hi va haver en la década de 1930. L'aclamat cineasta Michael Mann dirigeix a Johnny Depp, Christian Bale i als oscaritzats Marion Cotillard en el thriller d'acció PUBLIC ENEMIES, la història del llegendari bandit de l'època de la Gran Depresió, John Dillinger (Johnny Depp), el carismàtic atracador de bancs que es va convertir en l'objetiu número u del incipient FBI de J. Edgar Hoover i del seu millor agent, Melvin Purvis (Christian Bale), i en un heroi popular pel sofert poble. Ningú era capaç de detenir a Dillinger i a la seva banda. No había presons que se li resistisin. Gràcies al seu encant personal i les osades fugues era aplaudit por quasi tot el món, des de la seva nòvia Billie (Marion Cotillard) fins l'home de peu que no sentia simpatia alguna pels bancs que habien enfonsat el país en la depresió. Les aventures de la banda de Dillinger, que posteriorment incluirien al psicòpata Baby Face Nelson (Stephen Graham) i a Alvin Karpis (Giovanni Ribisi), entretenien a la majoria, però J. Edgar Hoover (Billy Crudup) va tenir la idea de servir-se de la captura del bandit per començar a transformar el seu “Bureau of Investigation” (Oficina d'investigació) en el que seria el FBI.

Tornem de nou a veure a Johnny Depp encarnant un peculiar personatge, en el recent estrenat film, 14 d'agost, "Enemigos Públicos". Un film protagonitzat per dos dels actors de moda com són Johnny Depp i Christian Bale. Un pel·lícula basada en el personatge de John Dillinger, famós atracador de bancs, 1930. Una pel·lícula interessant però que no aconsegueix arribar a ser una "gran pel·lícula" amb totes les lletres. En un principi tot apunta a que ho hagi de ser: director de renom, com és Michael Mann, actors de la talla de Depp i Bale, una ambientació a l'epoca molt realista, basant-se amb una història real amb potencial, amb apunts de cinema clàssic molt ben treballats. Però hi ha alguna cosa que falla i fa que quedi en intent i en un pel·lícula per passar simplement una tarda, agradable aixó si. Realment no crec que sigui la millor interpretació de Depp, tot i ser el tipus de personatges en els que encaixa. 2h 20 min. d'acció que potser s'haguessin pogut ressumir amb menys metres de cel·lulosa.

Titol Original - Public Enemies
Duración - 140 minutos
Any - 2009
Guión - Michael Mann
Director - Michael Mann
Actors: Johnny Depp, Christian Bale, David Wenham, Stephen Graham, Marion Cotillard, Channing Tatum, Giovanni Ribisi, Stephen Dorff, Adam Mucci, Billy Crudup, Stephen Lang, Shawn Hatosy, Emilie de Ravin, James Russo

Els gossos de Riga - Henning Mankell

Un bot a la deriva amb dos homes morts encorbatats i estranyament abraçats apareix a la costa d’Ystad, territori policial de Kurt Wallander, l’inspector suec conegut per la seva manera particular i personalista de dur a terme els casos que li assigna l’atzar. Aquesta vegada, les pistes el porten cap a Riga, Letònia, on L’únic policia amb qui podia comptar, Karlis Liepa, és assassinat. És l’any 1991 i les ombres d’un passat feixuc planen sobre Letònia.Wallander es trobarà enmig d’una atmosfera sòrdida i es deixarà arrossegar, per amor a una dona, cap al cor de la resistència letona, que l’obligarà a viatjar amb una identitat falsa. I mentre els seus col.legues suecs es pensen que és als Alps esquiant per refer-se d’un atac d’estrès, Kurt Walllander intentarà sobreviure a la persecució implacable dels gossos de Riga.

Una aventura més del inestimable Kurt Wallender, després d'haver llegit el "Tallafocs", on s'enfrontava a uns terroristes "idealistes" que volien reiniciar el món provocant un caos informàtic als punts més importants de l'economia mundial. Aquí el veiem enfrontar-se a la màfia Letona. Contrabant, assessinats a sang freda, corrupció i amor, com no, és la barreja que trobem en aquesta nova entrega del suec Hannig Mankell. En la meva opinió vaig trobar més original i interessant la història del "Tallafocs", però "Els gossos de Riga" també té molta intriga i emoció però potser trobo que la trama és més àgil, i potser no tan original. I tot i que totes les històries són molt inversemblants, i increïble de creure que un personatge com Wallander sigui capaç d'assimilar i aconseguir sortint-se'n, realment té una bona estrella, aquesta realment ens mostra que té un angel de la guarda que el protegeix, ja que realment se'n surt de tot per cops de sort, potser és la gràcia del personatge però en aquest cas potser és massa exagerat. He de dir que sempre, en certa manera, el personatge, m'ha recordat una mica a la sèrie d'antena 3, "Los hombres de Paco". Policies de barri que s'enfronten a casos fora de sèrie, i que tot i la seva falta d'experiència i la seva poca gràcia ja com a persones, se'n surten com gran herois. Tot i haver escenficat escenes ridícules i demostradores de gran poca traça però que per l'atzar de la vida se'n surten amb èxit. Val a dir que en aquest llibre hi ha un escena cap al final del llibre quan la cosa està més interessant, que retrata amb exactitud tot el que estic explicant.... (l'haureu de llegir si ho voleu saber ;)...)

En fi, una aventura més d'aquest, a pesar de tot, entranyable personatge com és Kurt Wallander, un policia que passa dels 40, separat i sense cap esperança per refer la seva vida sentimental, que li agrada massa el beure, i acomodat en la seva vida de policia de poble que de tant en tan es veu interrompuda per casos increïblement inversemblants.

Seguirem les seves aventures, a veure en quins altres embolics es possa....

Bibliografia Henning Mankell: