martes, 28 de julio de 2009

Últimes pel·lícules vistes al cine....

Dia 25 de Juny.
HARRY POTTER i el misteri del príncep.

Per no perdre fil i no trencar la tradició, dissabte a la nit vaig anar a veure la nova entrega de Harry Potter. Cada cop es crea un aire més fosc i més d'acció, crec que cada cop menys adequat per nens petits. Els personatges també ja molt crescuts comencen un nou curs a l'escola Howargs. Serà un curs mogut tant a nivell d'hormones com d'acció. Dumbledore li demana ajuda a Harry per buscar els "Horricreus" on Voldemor ha repartit la seva ànima i és la única manera de poder destruir-lo definitivament. Però la missió queda truncada amb la mort de Dumbledore a mans de Snape. Però Harry no es rendirà en la seva lluita personal contra el mal i seguirà la búsqueda. De la pel·lícula m'agradaria destacar els paisatges que hi surten, són espectaculars!... el castell on es roden les aventures de Potter realment és digne de visitar si mai ens acostem per Escòcia crec que es mereix una visita, no pel fet que sigui l'escenari de les avetures del mag més famós sinó com arquitectura i paissatge mereix tal visita. Si ets seguidor d'aquesta sega, us la recomano... la pel·lícula, com sempre, tècnicament està molt ben feta. I les interpretacions cal destacar a Draco, realment transmet l'angoixa que està vivint per poder complir les ordres de Voldemort.


Dia 26 de Juny.
IMAGO MORTIS.

Una producció espanyola, italiana i irlandesa. És un triller de terror amb un tema interessant, es basa amb un fet històric com és l'invent de la Tanatografia, que es va inventar anys abans de la fotografia, i consistia en extreure la última imatge vista per la persona abans de morir, des de la retina a través d'un procés químic. La pel·lícula fantaseja amb aquesta tècnica fent la seva pròpia història. Van ser 105 min. aprox. de tensió i por. En l'aspecte tècnic realment és una pel·lícula de terror clàssica, apujar la música per crear tensió.... cares molt expressives dels actors, etc... però tot i tenir una base clàssica, està molt ben adaptada als nostres dies. I el tema crec que és original. He de reconèixer que no era aficionada al cinema espanyol, però en els últims temps he vist produccions molt interessants. M'agradaria destacar la interpretació de Alberto Amarilla, protagonista... realment sembla que està patint i ben espantat per tot el que passa. I com un pro no queda molt clar el perquè de les aparicions dels fantasmes. En un inici si que semblen tenir un sentit però el que no acaba de quedar molt clar és el final, en aquest aspecte.

Actors: Alberto Amarilla, Oona Chaplin, Geraldine Chaplin, Leticia Dolera y Álex Angulo. El resto del reparto lo completan Francesco Carnelutti, Silvia De Santis, Francesco Martino, Kenji Kohashi y Paolo De Vit.

Recomanable si t'agrada el cine de terror.

jueves, 2 de julio de 2009

Tres dies amb la família - Cinema

Després d'anys d'estar a l'estranger, Lea ha de tornar sobtadament a Girona per assistir al funeral de son avi. La mort reuneix tres dies la família Vich, després d'una llarguíssima dispersió. Tots els mals que s'arrosseguen acaben sortint quan Lea s'adona que no pot conviure amb tanta hipocresia. Film premiat a Màlaga.


El dissabte 27 vaig anar veure aquest film català que s'ha presentat recentment a la gran pantalla. Segurament molta gent quan llegeixi l'argument pensarà "una peli més que reuneix la família etcetcetc "... i si, no s'equivocaran!.... en el que s'equivocaran serà en dir "una peli més".... ja que tot i tenir un tema molt recorrent i del qual s'han fet infinitats de pel·lícules no és una peli més, crec que ha tractat el tema d'una manera diferent... reflectint una realitat tan real!.... realment et pots sentir tan identificat amb els personatges representats i les situacions... que realment hi ha moments en que surts de la pantalla per estar observant relament una escena quotidiana de qualsevol família que pots trobar arreu o simplement la teva pròpia família. Apareixen un seguit de personatges i situacions, que crec molt difícil relament de poder caracturitzar-los de manera tan real.... i naturals....


Realment el que també la fa diferent de moltes pelis que han recorregut al tema de la família és que realment no apareixen històries rebuscades ni excessivament dramàtiques, són conflictes molt quotidians de petits rencors, malentesos, males evinences i voler guardar les aparences...


Cal destacar les interpretacions dels actors, destacant la d'un gran veterà com és Eduard Fernàndez que dóna crèdit al film i no menys tenir la interpretació de Nausica Bonnín, cara coneguda per la sèrie El Cor de la Ciutat.


Us la recomano si voleu sortir del cine comercial i convencional i veure quelcom diferent.


Direcció: Mar Coll.
Intèrprets: Nausica Bonnín, Phillippine Leroy-Beaulieu; Eduard Fernàndez.
Gènere: Drama.


Puntuació: 8

Hamlet (teatre)

Hamlet, fill del recentment mort rei de Dinamarca, descobreix, per l’aparició del fantasma del seu pare, que aquest ha mort de manera terrible. El seu propi germà, Claudi, l’ha enverinat. El príncep comença a dubtar de tot en aquest moment. Qui diu la veritat? És real l’aparició? A qui ha de creure? A partir de certs aconteixements i comportaments dels qui l’envolten, Hamlet es convenç de la tragèdia que realment amaga la mort del seu pare. Una lluita pel poder organitzada per Claudi que ha estat capaç de matar al seu propi germà i casar-se amb la dona del seu germà, la reina Gertrudis. Hamlet fill comença a comportar-se de manera incomprensible per a la resta de gent que l’envolta. Tothom el pren per boig i realment ell viu en aquesta confusió fins al límit. A palau s’aniran creuant les històries de la pitjor manera possible, fins acabar desencadenant un seguit de morts innecessàries (com la de Poloni) però que finalment, seran la única manera de treure a la llum la veritat sobre la mort del rei. Pel camí, el pobre príncep es trobarà sol i perdrà la seva estimada Ofèlia, la seva enganyada mare Gertrudis i també els seus amics de l’ànima.

El passat dijous 25 vam anar a veure a la Biblioteca Nacional, al c/ Hospital. La versió que s'està representant aquest dies de Hamlet. Més de 3 hores d'espectacle però que es viuen intenssament i que val la pena gaudir.

Un Hamlet, complet però modern i amè... Realment una molt bon muntatge i una bona adaptació, destacant per sobre de tot la gran qualitat d'interpretació dels actors, fan de la obra un gran espectacle. Val a dir que l'obra en si ja ho avala però m'agradaria remarcar que els actors i l'espai fan que tot plegat sigui un Hamlet ben rodó.... no voldria caure en el tòpic d'elogiar el protagonista pel sol fet de ser protagonista, però en aquest cas Manrique treu les seves millors armes per interpretar un Hamlet tocat del bolet, boig a més no poder però molt conscient dels seus objectius i amb fam de venjança pels qui van matar al seu pare.

Realment la Biblioteca Nacional, crec que s'ha convertit en un escenari molt encertat i adient per representar segons quins espectacles, crec que li dóna l'ambient i caliu que a vegades falta en un teatre. He de dir que estava a primera fila, cosa que recomano si decidiu anar a veure aquest espectacle. I ho vaig viure tan intensament que hi havia moments en que realment sembla que estiguessis dins la història i aquesta fos ben real.... veure els artistes patint, cridant, plorant just al teu davant realment impressiona i et fa viure les coses d'una manera especial, realment et dóna la sensació de que estan interpretant per a tu solsament.

L'adapció del text, l'escenografia, la interpretació realment està molt acertada en els temps que corren, en l'estètica actual, ... trenquen el dramatisme d'aquesta obra amb uns tocs d'humor que crec que és el toc de gràcia de l'obra... i alguns detalls curiosos com la repetiva costum d'encendre's un cigarret, Hamlet, amb un encenedor que no crec que sigui d'època... una petita anècdota que em va fer gràcia.

Realment Manrique ens transmet un Hamlet expressiu, lluitador, intel·ligent, que pateix, que té fam de venjança pels fets ocorreguts i que no s'atura davant de res.

Relament podria omplir moltes línies parlant i elogiant l'espectacle però bé, el millor és que l'aneu a veure! us el recomano de debò.... és un dels espectacles que un no hi pot faltar! s'ha de veure....

Com a curiositat, ja fora del l'espectacle estrictament.... he de dir que el dia que jo vaig assistir a l'obra hi havia una bona part representant del sector amb la presència d'actors de la talla d'Àlex Casanoves i actors varis, cares conegudes per les diverses sèries catalanes d'actualitat com la Marcela de Vent del Plà, entre altres. I també va comptar amb la presència dels "Polonis" Queco Novell i del imitador del Duran i LLeida al programa Polònia de TV3. Només un apunt curiós, sempre fa gràcia, i en part és un possible aval, o bé que els actors que surten tenen bons amics ;)...

Autor: William Shakespeare
Director: Oriol Broggi
Intèrprets: Julio Manrique, Ramon Vila, Carme Pla, Carles Martínez, Jordi Rico i Aida de la Cruz
Gènere: Drama
Idioma: Català
Data inici: 05/06/2009
Data fi: 17/07/2009

Horari esdeveniment: De dilluns a divendres, a les 20.30 h
Espai: BIBLIOTECA DE CATALUNYA
Adreça: c/ Hospital, 56
Població: Barcelona
Com arribar-hi: L3 (Liceu) Bus 14, 18, 38, 59, 91

Puntuació: 10 (tot i haver de tornar amb taxi a casa per la llarga duració de l'espectacle ;) .... aquí faig una crítica al transport públic entre setmana..... però va valdre la pena...)



Informe per a un policia volador (teatre)

Anna, trenta-cinc anys, metge forense, extremadament competent, racional i ordenada ha de portar a terme la investigació més complicada de la seva carrera: la seva mare ha estat trobada morta i la policia ho ha qualificat d’accident. Per demostrar que algú va acabar amb la seva vida i esbrinar qui ho va fer, inicia un recorregut que li permetrà conèixer-se ella mateixa i descobrir esdeveniments del seu passat que fa molt de temps que havia renunciat a saber.


Fa ja un parell de setmanes que vaig anar a veure aquesta obra de teatre a la sala Muntaner, i bé, una obra entretinguda, per passar una tarda de diumenge o tenir l'excusa per sortia una estoneta a la nit i després anar a pendre alguna coseta després.
La interpretació per part d'Àurea Màrquez és molt correcta, cal destacar la dificultat d'un monòleg d'aquesta durada i intensitat i temàtica. He de dir que pel meu gust, se'n surt molt bé. Tot i que en algun moment és fàcil despistar-te en la història ja que és tot plegat una mica embolic amb tots els personatges que hi apareixen... és un guió interessant. El fet de que estigui representat en monòleg ho fa diferent. Ho vaig trobar interessant... que un tema tan complex com una investigació criminal es pogués dur a terme amb un sol personatge, quan són molts els que tenen a veure amb la història.
Els que estigueu interessats teniu alguns dies encara, fins el 12 de juliol. És recomanable, si t'agrada habitualment el teatre i vols passar una tarda de dissabte o diumenge.
Autor: Mercè Sarrias
Director: Miguel Casamayor
Intèrprets: Àurea Márquez
Gènere: Thriller
Idioma: Català
Data inici: 01/07/2009
Data fi: 12/07/2009

Horari esdeveniment: De dimecres a dissabte, a les 21 h. Diumenges, a les 18.30 h
Espai: SALA MUNTANER
Adreça: C. Muntaner, 4
Població: Barcelona
Com arribar-hi: Metro: L1 i L2 (Universitat) Bus: 24, 41, 55, 64, 91, 141, N6
Puntuació: 7

lunes, 1 de junio de 2009

Els homes que no estimàven les dones - "la peli"

Fa 40 anys, Harriet, va desaparèixer en mig d'una reunió familiar, a la mansió del tot poderós clan dels Vanger, en una illa incomunicada a causa d'un accident. El seu cos mai es va trobar, però el seu tiet sempre ha estat convençut que la van assessinar, i que l'assassí és un membre de la família. Veient que arriba a la vellesa i veu la mort propera, no havent pogut esbrinar mai la veritat decideix contractar a Mikael Blomkvist, un periodista que es dedica a destapar escàndols financers i polítics, el qual dirigeix una revista Millenium, però en el seu últim reportatge ha tingut mala sort i és condemnat a 3 mesos de presó. Mentre espera entrar a complir condemna accepta la feina de Vanger. Per atzar coneix a Salander, una hacker professional, marginada social, extranya i dura. La qual l'ajudarà en la investigació. Quan la parella relaciona la desaparició de la Harriet amb un seguit de terribles assassinats comesos 40 anys enrere, es comença a descobrir una trama fosca i horrible que afecta directament a la família Vanger. Però la família és mol te reservada i els dos protagonistes descobreixen fins a quin punt seràn capaços d'arribar per protegir el seu secret. "Els homes que no estimàven les dones" és el primer de la trilogia Millenium escrita per Stieg Larsson, el qual ha venut ja més de 10 milions d'exemplars en tot el món. Per desgràcia, Larsson, no va viure el suficient per poder veure en el fenòmen en que s'ha convertit la seva obra, ja que va morir de sobte, al poc d'entregar els manuscrits al seu editor.


Per fi ha arribat la pel·lícula!, ...
al cap de molts pocs dies d'haver-se estrenat l'adaptació d'un altre bestseller, "Àngels i Dimonis", arriba a les pantalles l'adaptació del primer llibre de la triologia de Stieg Larsson "Els homes que no estimaven les dones", una pel·lícula molt esperada pels fans de les novel·les de l'escriptor suec. Jo he de confesar que després d'haver vist la pel·lícula "Àngels i Dimonis", tenia una mica de por ja que l'adaptació de Dan Brawn em va decepcionar una mica si ho comparem amb el llibre, com ja comentava en el blog, en l'anterior entrada. Però he de dir que en aquest cas, he disfrutat molt durant les 2 hores i mitja que dura la pel·lícula.

Primer de tot he de dir que el fet que la pel·lícula no desprengui aquest aire de típic producció americana, on prima la qualitat d'imatges, d'efectes per sobre d'altres coses importants com el guió, o moltes vegades l'interpretació dels actors, influeix molt en que m'hagi sentit a gust amb el film. Crec que és una molt bona adaptació, ja que crec que era complicat resumir un llibre tan dens com és aquest, hi havia varies possibilitats a l'hora d'adaptar el llibre, es podia perdre en els infinits detalls que dóna l'escriptor i tenir com a resultat una pel·lícula llarga i pesada... però crec que ha sapigut resumir, captar l'escència del llibre i quedar-se amb el realment important. S'ha prescindit de moltes coses del llibre i s'ha centrat especialment amb la història de la Harriet, i també molt amb els personatges de la Salander i de Blomkvist. Ha sapigut prescindir del que realment no aportava res important a la història quedar-se amb els detalls que si que ho feien. Sense treure la intriga i l'acció que et causa el llibre. També m'agradaria destacar els paissatges que apareixen en la pel·lícula on tambe s'hi recreen i trobo molt espectaculars.

M'agrada molt la interpretació de Noomi Rapace, tot i que primer, de confessar, que era una mica escèptica sobre com interpretaria a la Libeth, ja que en el llibre és un personatge tan peculiar que qualsevol de les millors interpretacions que es puguessin fer d'ella et podria decebre, crec que ha captat l'escència del personatge i el fa creïble. També he de destacar, com no l'interpretació d'ell. Els dos fan una interpretació molt creïble, respecte al llibre. He de dir però que el paper de la directora de Millenium o la de Harriet, em decepciona un mica. No perquè les actrius que les interpreten siguin dolentes, sinó per la idea que t'acostumes a fer quan llegeixes el llibre... en aquest cas no m'encaixen gens.

En resum he de dir que m'agradat molt, tot i saber qui era el "dolent", i l'esperat "final".... que era el que em feia por que em tregués interès en la pel·lícula, però, en aquest cas, m'ha sapigut mantenir amb l'intriga i expectant, suposo que el fet que no fos lineal al llibre, ajuda a crear aquesta atenció. Com ja he dit, s'ha centrat molt en la història important, traient relacions com la que manté Mikael amb Cecília Vanger o amb la seva companya de Millenium per exemple. O bé l'entrada d'ell a presó, no ha estat fins al final de la pel·lícula, un cop ressolt el cas. També m'agradat perquè ha fet molta referència en la vida personal dels personatges, sobretot en el passat de Lisbeth, cosa que el llibre deix més en misteri fins al segon llibre. I pel que fa a Mikael, es recolça molt a l'hora de que ell ressolgui el cas, en el fet de que Harriet hagués sigut un estiu la seva cangur quan ell era molt petit i el seu pare havia treballat pels Vanger.

No sempre tot el que arribar a ser mediàtic ha de ser comercial i de poca qualitat, sempre hi ha excepcions i aquesta n'és una tant pel que fa la versió cinematogràfica com les novel·les.

Ara, a l'espera de la 2º part "la noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina", però abans l'aparició del 3º volum, el que tanca la triologia Millenium.


Puntuació: 9

Aquí us deixo la web de la pel·lícula per més informació:
http://www.loshombresquenoamabanalasmujeres.es/

miércoles, 27 de mayo de 2009

Àngels i Dimonis - "La peli"

A mesura que l'expert professor en temes religiosos de la Universitat de Harvard, Robert Langdom, comença a descobrir evidències del resurgiment d'una secreta i antiga germandat coneguda com els Illuminati -l'organizació clandestina més poderosa de la Història-, comença a compendre també que haurà d'enfrontar-se a la mortífera amenaça que suposen pel seu enemics més fervent: l'Església Catòlica. És per això que Langdom, al saber que els Illuminati han col·locat una bomba en el Vaticà, decideix viatjar a Roma, on s'aliarà amb Vittoria Vetra, una bella i enigmàtica científica italiana. Embarcats en una interminable i arriscada búsqueda a través de criptes sellades, perilloses catacumbes i catedrals desertes, arribant inclús al cor de la cambra sellada més secreta de la Terra, Langdom i Vetra seguiran el rastre den símbols amb més de 400 anys d'antigüetat, els quals marquen l'única esperança del Vaticà per la seva supervivència.

L'eterna lluita entre ciència i religió, és del que ens parla l'obra de Dan Brawn, "Àngels i Dimonis", que al igual que la seva novel·la més famosa "EL codi da Vinci", també ha estat portada a la gran pantalla.
"Àngels i Dimonis", publicada l'any 2000, és la 2ª novel·la de Dawn Brown, un escriptor, però que no va veure relament la fama fins a la 4ªnovel·la "El codi da Vinci" que es va convertir en un Bestseller.

Bibliografia:
La fortaleza digital. . 1998.
Ángeles y Demonios. . 2000.
La conspiración. . 2001.
El código Da Vinci. . 2003.
El Símbolo Perdido. . 2009.

De l'escriptor i les seves obres podem destacar en totes una gran dosis d'acció, realisme, i misteri que et fa quedar enganxat fins al final. Tot i que totes les novel·les tenen una mateixa estructura: Langdom + noia jove i guapa + explicació i ressolució del cas, sempre donant mil voltes i acabant sent el personatge més innocent el culpable de tot.

Parlant de la pel·lícula en concret, Àngels i Dimonis, el primer que em ve al cap respecte al llibre és la falta d'acció, trobo que el llibre és molt més emocionant i conté dosis molt més altes d'acció en gairebé totes les escenes. En la pel·lícula, per exemple, trobo a faltar la lluita final de Langdom amb el "dolent" a la font de la "plaça novona" de Roma, on lluita per no ofegar-se i poder salvar a l'últim "preferiti". Val a dir que la font no dóna per a molt ja que tampoc és que tingui unes dimensions descumunals per poder portar a terme la lluita que es descriu al llibre però em vaig quedar com amb ganes de més, ja que va ser molt light i al llibre és una de les parts més emocionants. En general, però, tota la pel·lícula li falta aquest punt d'acció que fa que el llibre sigui, per a mi, el millor de totes les obres de Brown.

Amb tot però crec que tan el llibre com la pel·lícula, són interessants tan pel tema del que ens parla, de la manera en què ho fa, i tota la informació interessant que ens donen, (això es repeteix en totes les obres de l'escriptor) tot i que si que és cert, que tampoc ens podem refiar 100% de tot el que ens explica el dr. Lagdom, ja que en totes les seves novel·les hi ha una part realista, però també hi ha bona part novelesca, amb dades que ens semblen reals però no ho són del tot.

He de destacar, al igual que el Codi da Vinci, l'interpretació de Tom Hans, tot i que bastant criticat, crec que acerta en el personatge de Professor Langdom. Jo que me llegit tots els llibres crec que el caracteritza molt bé. Crec que ha encertat en la manera d'interpretar-lo, en les característiques que li ha donat.

Puntuació: 7

lunes, 18 de mayo de 2009

Direkta_mente - Lluís Pardo.

Transmisions i percepcions mentals,
prediccions, telekinessis, hipnosis. Màgia, escapisme, psicologia i jocs de risc. La seva energia mental en estat pur aconssegueix traspassar les froteres de la psique per arribar als pensaments, desitjos o pors, cautivant a un públic actiu i escencial en els espectales d'aquest mag del segle XXI.

El passat divendres a la nit vaig anar a veure aquest espectacle, he de dir que hi anava molt il·lusionada, amb moltes ganes, vaig estar tota la setmana impacient i nerviosa que arribés el dia i fent proganada a tort i a dret entre companys de feina i amics, i familiars... coneixia a Pardo des del programa que feien juntament amb el Mag Lari i altres a TV3, no recordo ara el nom, ara fa uns anys, i el recordo junt amb el Mag Lari, com dos dels personatges que més m¡impressionaven amb els seus trucs. Le anat seguint en algunes aparicions exporàdiques que ha anat fent a la TV, i no fa gaire el vaig veure el dia de St. Jordi en l'estant de Punto cero, sinó recordo malament. On realment ens va deixar amb la boca oberta, és per això que em vaig animar molt en veure que tornava amb un altre espectacle ja que les anteriors m'havia quedat amb les ganes per falta de temps, etc... no hi havia pogut anar. Però finalment i a mode de resum, després ja detallaré, i explicaré el perquè, sincerament vaig sortir molt decepcionada de l'espectacle, realment no va assolir les meves expectatives ni de bon tros. Penso que la majoria de trucs que ens va mostrar, són els típics de mag de festa major, senzills (dins la dificultat) i típics i tòpics. Realment m'esperava un especatcle de molta més qualitat a tots els nivells, després de tota la informació que havia llegit al respecte, etc...
He de dir que l'espectacle comença amb 2 punts curiosos i divertits, una bona manera de quedar-se amb el públic, tampoc desvelaré res pels qui vulguin anar a veure'l.... també he de reconèixer que el primer truc és molt bo (el de la data naixement... hasta aquí puedo leer).... el del "primer petó i viatge, etc... " per anomenar-lo d'alguna manera també impressiona, però ja a partir d'aquí la cosa va decaïent... El truc del bitllet pot impressionar però he de dir que en aquest cas es va veure el truc, no va ser gaire dissimulat amb el canvi de bitllet, va ser molt evident, potser m'equivoco però per comentaris que vaig sentir a la sala no vaig ser la única que vaig percebre certa "poca traça" a l'hora de l'excecució del truc i això ja va trencar tota la màgia que hi podia haver. Ja a partir del joc de les caixes la cosa decau fins al punt de tocar gairebé sota terra. Perquè a més la gràcia en l'excecusió de l'espectacle no era molta tampoc i això influencia també molt a l'hora de percebre el truc, en el sentit de que pot ser un truc que has vist mil vegades però amb certa gràcia et pot fer viure'l de maneres molt diferents.
Amb això no vull criticar ni dir res negatiu de LLuís Pardo, no seria tampoc realista, perquè en altres ocasions le vist fer coses increïbles, és per això que em sorprèn el nivell ofert en aquest últim espectacle "Direkta_mente", el qual el va estrenar el passat dijous dia 14 de maig. Vull fer una crítica constructiva i dir que en aquest cas l'artista no ha estat molt acertat, i la propaganda que es fa de l'especatcle realment no correspon amb el que és realment, et vénen un gran espectacle diferent i original d'una gran qualitat i et trobes amb trucs bàsics de màgia, crec jo. No crec que estigui a l'altura de les seves capacitats. Potser algú que no ha vist mai un espectacle de màgia pot aconseguir deixar-lo impressionat però si tens un mínim (no cal gaire tampoc) "vagatge màgic" :) la veritat és que decepciona. A mi realment no em va impressionar gens i això que el vaig tenir ben a la vora ja que en un dels trucs em va fer pujar a l'escenari per donar un cop de mà.... (en el de les caixes concretament), que ni el valoro ni positivament ni negativament, també crec que és molt bàsic.
I el que realment vaig trobar més lamentable, sento la paraula, però és que no em va agradar gens va ser la útlima part de l'espectacle, la qual, a més va ocupar gran part del temps, la part de la hipnosis... crec que l'artista no ha sapigut transmetre el que volia, i s'ha deixat endur pel pur espectacle, típic i tòpic d'hipnosis. Com l'escena de que la noia s'estira i queda sospesa, com flotant, tiesa.... em sembla que tothom en sap el truc, crec que és un dels "típics més tòpics" en espectacle de hipnosis, i és molt evident i és de boca popular que hi ha truc i quin és. Que per cert respecte això, també he de dir i li dic directament al LLuís Pardo, si tinc l'honor que llegeixi la meva crítica, que un altre dia guardi els estris abans de sortir de l'escenari, ja que auqest truc tothom en sap el truc però sempre et queda el dubte si no ho has vist mai, però he de dir que hi va haver espectadors, que van voler comprovar si el que es diu és cert, i axí va ser... tota una decepció tot i en certa manera saber-ho. Jo crec en l'hipnosis com a tècnica terapèutica, ì el que vol mostrar Pardo amb aquest especatcle, segons ell, és apropar el món de la hipnosis a l'espectador, demostrar la seva utlitat, però crec que tal i com ho porta a terme es queda molt lluny d'assolir-ho.
He de dir, que sóc una persona que em deixo endur per l'especatcle, m'agrada la màgia i sempre m'ho crec tot, no sóc de les que estic pendent del truc, ni tant sols m'ho plantejo... és màgia, i punt! però aquest cop sento dir que no vaig poder deixar endur-me ja que no em va saber atrapar...
No el vull recomanar ni deixar de recomanar, cada u té la seva opinió, perquè a mi personalment no m'agradés no vol dir que altres persones no hi puguin gaudir, cada u que faci el que cregui que ha fer, que ho comprovi per a ell mateix.
Puntuació: 5

lunes, 11 de mayo de 2009

Viatge a Madrid

Aquesta setmana passada he estat uns dies a Madrid, unes minivacances, una escapadeta de 3 dies. Del 8 al 10 de maig.
Resum del que he visitat:
Divendres dia 8.
Temple de Debod - un temple que Egipte va donar a Madrid i que van haver de traslladar des de egipte pedra a pedra. Actualment està ubicat molt a prop de Pl. Espanya. Curiós de veure.
Gratuït
Plaça Espanya - Gran vía. El centre de Madrid, està bé passejar per la zona, i veure els alts edificis, i l'ambient de la ciutat.
Palau Reial - També ubicat al centre de Madrid, un gran edifici on els reis fan les seves convencions i reunions importants. Amb una gran pati interior. I els jardins de Sabatini, que serien els jardins reials, cuidats a l'estil francès. El palau reial alberga també un museu però estava tancat, ja que quan hi ha actes importants dins el palau no s'hi pot accedir. I va ser aquest el cas, vam veure molta policia, i moviment de cotxes, però no vam saber que hi succeïa.
Catedral de Almudena - Impressionant construcció per la patrona de la ciutat, la verge de l'Almudena. El seu nom originari era Vega, però més tard la verge que havia estat amagada per salvar-se de la crema, es va trobar dins la muralla i a això es deu el nom actual : Almudena que en àrab vol dir muralla. Una catedral reformada, i de grans dimensions. Interessant de visitar. estan bé les vistes de la ciutat que es poden apreciar des de dalt de tot de la catedral. Els prínceps d'Astúries es van casar en aquesta edificació, ubicada just al costat del Palau Reial.
4 € carnet jove
6 € tarifa normal
Plaza Mayor - Lloc interessant de visitar tot passejant pels diferents carrers del casc antic de la ciutat. És una plaça tancada, que ens pot recordar, salvant les distàncies, a la plaça St. Marco de Venècia. És una plaça on es celebren molts concerts i actes en les diferents festes de la ciutat.
Puerta del Sol - Km0 - Oso del Medroño - Típic emplaçaments turístics, que no es poden deixar de visitar. La puerta del sol famosa per donar les campanades de fi d'any. I el punt Kilomètric 0, on s'inicien les carreteres espanyoles. I l'Oso del medroño, símbol de la ciutat.
Parque del retiro - Zona privilegiada en una ciutat com Madrid. Un parc de 118 hectàrees de verd en el cor de la ciutat. Un parc on hi podem trobar oci, cultura i naturalesa. Va la pena una passejada. Destacar, com a preferència personal, l'escultura de l'àngel caigut en una de les fonts centrals del parc.
Estació de Atocha - Impressionant construcció, amb un hivernacle tropical al seu interior. Una estació magnífica, la delícia dels viatgers, on l'espera es fa molt més agradable.
Dissabte dia 9.
Jardí Botànic
- interessant passejada entre diverses espècies de plantes. Algunes forces curioses. Per passar una estoneta agradable si el temps hi acompanya.
Entrada 2 €.
Caixa forum - Només hi vam trobar una exposició que tampoc ens va agradar gaire. Unes obres massa genèriques i poc personals. Val a dir que molt millor el d'aquí Barcelona. El maco del Caixaforum de Madrid, el "Bosc vertical" que hi ha l'entrada, si més no curiós.
Gratuït
El Prado - Museu per excel·lència. Cal pendre-s'ho amb calma! Recomano agafar la autoguia, sempre és més distret i interessant. Ens hi vam passar unes 3 hores (i una mica més...) aprox., entre el surrealisme de "Dalí", els enigmes en "Les Menines" de Velázquez, cuadres de gran bellesa com les "Tres gràcies" de Rubens o bé impressionants com "Saturno devorant al seu fill" de Goya, o el curiós "Jardí de les delicies" del Bosco, entre moltes i destacables obres d'art de totes les èpoques.
6 € tarifa general
3 € carnet jove
3,5 € autoguia
diumenge a la tarda gratuït i dissabte de 18-20h.
Diumenge dia 10.
Museu Reina Sofia
- vam aprofitar diumenge al matí que el museu és gratuït, tot i que si us agrada passejar amb tranquilitat i silenci no us recomano anar-hi, val la pena pagar els 3€ carnet jove o 6€ tarifa normal. Jo realment em vaig atabalar una mica amb tant de rebombori. El que podem trobar el Reina Sofia és art més modern. Destacar com no l'estrella del museu, el Guernica de Picasso. Podem trobar també forces obres de Miró, Picasso (en les diferents èpoques), i Tàpies. L'únic defecte que vaig trobar al museu, potser em faltava una mica d'informació sobre l'artista i l'obra, almenys en les més importants.
Entrada general 6€
carnet jove 3 €
diumenge al matí gratuït.
Museu Thyssen - Molt recomanable. Hi ha una gran varietat d'obres de gran qualitat. Pensant que és una col·lecció Privada. Destacant noms com Van Gogh, Goya, Picasso, Miró, Dalí, etc... i més contemporanis dels nostres temps com George Grosz, o Edward Hopper, etc... vora uns 1.000 quadres, incloses les 220 obres de la Colecció Carmen Thyssen-Bornemisza que es van incorporar en el 2004, el Museu ofreix un recorregut per l'història de la pintura europea des dels seus inicis en el segle XIII, fins el més recent Pop Art del siglo XX. Realment em va agradar molt més del que esperava. Tot i que algunes de les obres més importants estaven aquell moment cedides a altres museus temporalment i ens vam haver de conformar amb una simple fotografia en el lloc on hauria d'haver hagut l'original, relament una pena ja que ens vam perdre bastantes obres molt importants i de les que et fan il·lusió veure en viu. Tot i que moltes les podies veure en la temporal ja que les havien traslladat al mateix museu però en l'exposició La Sombra, però la veritat haver de pagar 5 € més per veure obres que haurien d'estar en la col·lecció permanent no em va agradar gaire.
Entrada general 6 € - col·lecció permanent
Entrada temporal 5 € - col·lccions temporals
Carnet Jove 4 € - col·lecció permanent.
Entrada general + temporal - 9 €.
Us recomano provar els ous trencats amb patates freixides, grasa i colesterol per un tub però deliciós!!!
No vam provar finalment el "bocata calamares", amb tot és algo més destinats als turistes que no pas algo realment típic de madrid. Digue'm que no veurem madrileños menjant sovint aquest tipus d'entrepà.... per tant no fa falta anar com borregos i deixar pendre'ns el pèl.... ho deixem pels guiris de debò ;)
El trajecte va ser en Ave, és còmode. I la veritat és que entre 2h 30 i 3 horetes aprox, estiguis a Madrid és realment un avantatge increïble.
Us recomano una visita a la Gran Capital. Realment val la pena. Ha estat una bona escapadeta, he "disfrutat" molt del viatge.

jueves, 7 de mayo de 2009

Traces - Teatre Tívoli (BCN)

Dansa, acrobàcia, música, teatre, cant, humor. Cinc artistes sobre l'escenari combinant un alt nivell tècnic i interpretatiu amb l'elèctrica energia del movimient per donar forma a "Traces", una producció on la creació es plantexa com el millor antídot davant a la destrucció. Empesos per una forta necessitat d'expresar-se, els protagonistess de Traces, projectats en un decorat de fusta i metall reciclat utilitzen tècniques acrobàtiques tradicionals, elements de la cultura urbana como el skateboard o el basket, i fins un piano prefabricat, i a través d'aquests mitjans són capaços de plantejar una reflexió poètica de la supervivència. Un rellotge marca el tiemps cap un destí incert. Quan el temps impartit es compleix, Traces ens deixa sense respiració. L'espectacle és una afirmació a la vida i la energia desbordant dels seus protagonistes cumpleix amb la premisa que imposa el nom que han escollit per la seva última producció: deixar empremta en la memòria de l'espectador.






Ahir a la nit, mentre el barça suava la camiseta per poder colar-se a la final de Roma de Champions jo estava gaudint d'aquest magnífic espectacle. Realment la crítica que havia sentit havia estat encertada, parlava excel·lències i no s'equivocava pas, realment va ser un espectacle espectacular, valgui la redundància.
Un grup de 4 nois i 1 noia, d'edats compreses entre els 20 i 27 anys aprox. feien l'impossible dalt de l'escenari del tívoli. Piruetes i salts impossibles, dansa contemporània amb una expressió corporal admirable, i una elegància que podriem definir com a poètica. Una barreja de diferents disciplines molt ben combinades i treballades, amb una espectacular tècnica i delicada posada en escena, curada en tots els aspectes. Amb un humor àgil però divertit que trenca amb la serietat que comporta veure aquest moviments de alt risc.
Destacar l'últim número, on els nois es colen per dins uns cercles, realment acabes creient que és un efecte òptic ja que és impossible la flexibilitat i l'agilitat requerida, però no era real!
Un espectacle diferent en molts sentits: sobretot perquè un espectacle de "circ" en un escenari de teatre tampoc s'acostuma a veure. Però relament va ser la delicia de tots els espectadors que es van aixecar unànimant al finaltzar l'espectacle per aclamar als joves canadencs.
Realment 100% recomanable. Tot i que les funcions acaben aquesta mateixa setmana.
Puntuació: 10

Déjame Entrar....

Oskar, és un nen solitari i trist que viu en els suburbis d'Estocolm, té la curiosa afició de col·leccionar retalls de premsa sobre assessinats violents. No té amics i els seus companys de classe es riuen d'ell i el maltracten. Una nit coneix a Eli, la seva nova veïna, una misteriosa nena que mai té fred, i amb una olor extranya. Oskar es sent fascinat per Eli i es fan inseparables. Al mateix temps, una sèrie de crims i successos extranys fa sospitar a la policia local de la presència d'un assessí en sèrie. Res més lluny de la realitat.


TÍTOL ORIGINAL: Låt den rätte komma in (Let the Right One In)
ANY: 2008
DURACIÓ: 114 min.
DIRECTOR: Tomas Alfredson
GUIÓN: John Ajvide Lindqvist
ACTORS: Kåre Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar, Henrik Dahl, Karin Bergquist, Peter Carlberg, Ika Nord, Mikael Rahm, Karl-Robert Lindgren, Anders T. Peedu

Una pel·lícula que ens arriba des de Suècia, últimament s'ha desencadenat "la febre sueca", amb l'èxit de vendres de sant jordi amb Stiegg Larson i ara amb l'estrena de Déjame entrar. Realment ens arriben de d'aquest país, podriem dir, gairebé desconegut, almenys en aquest camp, sembla doncs que hi ha un bon cultiu d'escriptors de novel·la negra especialment. Una pel·lícula basada en el llibre de John Ajvide Lindqvist.

John Ajvide Lindqvist (Blackeberg, Suecia, 1968) és, en paraules del secretari de l'Acadèmia Sueca, un dels autors europeus contemporanis més prometedors. Enquadrades en el gènere de terror, per la qualitat del seu estil, l'originalitat de les seves trames i la seva peculiar i lúcida visió del món contemporani, les seves novel·les estan cridades a convertir-se en autèntics clàssics. Ha rebut excel·lents crítiques tant a Suècia com en los difrents països on s'han traduït les seves obres.

És una pel·lícula de vampirs, però molt diferent al que podem esperar, té una trama diferent i original, i una manera de fer diferent. Ambientada en el 1982, és una pel·lícula de terror molt costumbrista, podriem dir. Els personatges, la majoria d'ells molt joves, evidentment destacant als protagonistes realment actors prometedors.
Una història intrigant, diferent, sorprenent que porta a un film amb detalls molt cuidats i d'una bellesa podriem dir poètica.

Em quedo amb la frase de Guillermo del Toro: "Un conte de fades glacial tan delicat, atormentat i poètic com mai s'havia vist abans."

Puntuació: 9