martes, 1 de marzo de 2011

Cisne Negro - Black Swan (cinema)

I una mica més de cinema per aquest mes de febrer.... amb aquest thriller psicològic, que ens mostra que passa quan l'obsessió es converteix en obsessió.... Podent ser tu mateix el teu pitjor enemic.

pd. molt merescut el premi a millor actriu per Natalie Portman.



La trampa del mal - cinema

I no tot ha estat música aquest mes de febrer, una mica de cinema per reposar el cos de tant concert.... Una bona manera va ser amb La Trampa del Mal, basada en una historia de M. Night Shyamalan. Però en aquest cas dirigida per John Erick Dowdle.

Jo resumiria La Trampa del Mal com una d'aquelles pel·lícules que no defrauden....


Roger Mas - Sala Clap

Un mes de febrer força interessant musicalment parlant... un altre dels músics que porta disc nou sota el braç és en Roger Mas, A la casa d'enlloc és el nou treball del solsoní, el qual després de l'èxit absolut amb les Cançons Tel·lúriques, ens presenta una proposta més personal. El vam poder veure fa uns dies a la Sala Clap de Mataró. Com sempre un directe excel·lent... tot i que per les seves característiques es troba a faltar quan no els veus dins un claustre o algun lloc peculiar....


Madee - el comiat


Aquest mes de febrer ens em acomiadat de Madee un grup del maresme que ens acompanyava des del 1998, una banda que deix algunes maquetes incials i 4 discos en els més de 10 anys de trajectòria i un gran buit dins el panorama indi barceloní. S'ha acomiadat dels escenaris amb una gira que els ha portat per diferents punts de la geografia espanyola i catalana, tancant els últims concerts a la Sala Apolo de Barcelona i el comiat final a la sala Clap de Mataró, a prop del poble que els va veure néixer i créixer, Cabrils. Jo vaig assistir als dos últims concerts, concerts directes i contundents, així feien les coses Madee...

Raydibaum - Sala Luz de Gas

Els barcelonins Raydibaum present nou disc, després de sorprendre'ns amb el seu Manual de Gènere Catastròfic, cantat en català, sembla que es senten agust amb l'idioma i l'acceptació que han tingut per part del públic i ja tenim un segon disc a les mans, Per fi potser demà. El qual, així a trets generals, podem dir que segueix bastant la línia del primer. Els vam poder veure en directe a la sala B de Luz de Gas  a Barcelona, ara fa un dies, una sala plena fins dalt de seguidors del grup tararejant les seves cançons i creant un ambient envejable. Raydibaum, per mi, és un d'aquests grups que amb el treball de formigueta, passes petites però constants estan aconseguint fer-se un lloc en el panorama musical del nostre país.

La nit que va morir Elvis - cinema

És el primer film del director Oriol Ferrer, un cinema d'autor, molt personal...que ens narra la història de l'Aureli, un personatge força curiós, el qual es dedica professionalment a "provar coses", tot plegat el porta a no veure la línia que separa la realitat de la seva imaginació. A més l'entorn no hi ajuda, unes obres per construir un parc d'atraccions religiós i tot barrejat amb la màgia de la Passió d'Esparraguera... Personalment trobo una proposta força interessant. És un film molt personal i té moltes referències als clàssics del cinema d'autor, amb un punt de surrealisme total .... Adient, però, per la gent que no es conforma amb el que ens ofereix el cine comercial, que li agrada experimentar i conèixer coses noves.