Últims "concerts"

Lax'n'busto - Festes de Tarragona (Sta. Tecla)

18 setembre 2010

Després d'haver gaudit del Gran directe al Teatre Angel Guimerà del Vendrell, en format simfònic, acompanyats per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Els vam tornar a veure en el seu format habitual a la Plaça de la Font de Tarragona. Potència i Energia en estat pur!

 

New Raemon - Sala Apolo

1 octubre 2010

Com sempre un plaer veure en directe a aquest músic de Cabrils. Aquest cop un concert especial amb convidats molt especials; Lluís Gavaldà, Manos de Tapo, Maga....

Presentant Ep's Reunidos.

Greg Dulli - Sala Sidecar

10 novembre 2010

El meu primer directe d'aquest músic americà. Tot i estar a una sala plena a més no poder i algun que d'altre pesat davant, la valoració del concert és positiva. És difícil també poder fer una gran valoració d'un músic que no havia vist mai en directe i ben poc conec d'ell, això ho deixo millor pels experts...

ix!, filippo landini, miquel abras - Sala DF

19 novembre 2010

Puc resumir el concert en dos paraules; Descobriment i Plaer. Descobriment, perquè dos dels grups que tocaven no els havia escoltat mai en directe i em van sorprendre gratament. Vaig descobrir un Miquel Abras, tot i que sol a l'escenari, amb una potència increïble. I els Filippo Landini, amb un estil força proper al que m'agrada i amb un directe força interessant. I Plaer, per tornar a gaudir d'un directe d'Ix!, que sempre és un plaer. 

Realment, en comparació en anys enrere, els directes en general han millorat molt!,  pel que fa al so, principalment. Però per obtenir un concert "excel·lent", es necessiten altres ingredients. I crec que ix! és un dels grups que aconsegueix un directe excel·lent., té tots els ingredients necessaris. Són ja bastants els directes que he vist del grup i sempre han sapigut mantenir aquesta qualitat extraordinària, tan en sales més adequades, com menys. A més crec que és un grup que sap transmetre, et creus la música que fan... vius  a la pròpia pell cada concert... l'ingredient que li dóna el toc de gràcia, i no acostuma a ser fàcil de trobar.

D'aquest grup m'agradaria destacar també el Concert al teatre Estruch, de Sabadell.  Al més de setembre sinó recordo malament.... M'atreveixo a dir que el seu millor directe que he vist mai!... Realment va ser un concert per recordar.

Últims "teatres"

El Senyor de les mosques 2.0 - Actualment ja no està en cartell. Va ser una proposta de petit format, de la qual, personalment, vaig sentir curiositat perquè havia llegit el conegut llibre en que es basa l'obra, "Lord of the Flies" de William Golding. Considerat un dels clàssics de la literatura anglesa de la postguerra. Una novel·la on s'exploren dos temes en particular: la civilització contra la barbàrie i la pèrdua de la innocència infantil. En ser una legoria de la naturalesa humana, cada personatge representa diferents aspectes de les persones. Podem dir que és una novel·la distòpica; una utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. La posada en escena va ser correcte, força fidel al llibre. Tot i que jo esperava una versió potser més moderna i actualitzada, pot ser per això de 2.0. En fi, però si que és cert, que em va resoldre alguns petits detalls (dubtes) que m'havien quedat al llegir el llibre. 

La Nit de Sant Joan - Actualment encara en cartell, Dagoll Dagom segueix representant aquesta recuperació de l'obra-musical "La Nit de Sant Joan", representada per la mateixa companyia de teatre ja en l'any 1981. I com que aquesta primera vegada no la vaig poder veure, bàsicament perquè no havia nascut tot i que ja estava en camí... vaig assistir recentment a la nova adaptació, per emocionar-me, i viure realment una nit màgica, com és la nit de Sant Joan (si més no la de Dagoll Dagom). 

Però he de dir també que són dos coses les que et porten a veure la funció, la màgia que desprèn i la visita al nou teatre barceloní, el Teatre Artèria Paral·lel.

Pluja Constant - dirigida per Pau Miró i interpretada pel Joel Joan i Pere Ponce a la Villarroel, és una obra policíaca que balla entre l'humor negre i el drama més dur. Encara en cartell, fins a principis de gener.  Us la recomano. 

Després de veure Joel Joan en el mateix escenari vestit de dona interpretant "Jo sóc la meva dona"   la temporada passada, el trobem de nou enfundat en un nou personatge, en aquest cas en el d'un policia malhumorat, maldestre amb les relacions humanes i certament perturbat i obsessionat per protegir a la seva família. Tot plegat un coctel explosiu!

Últims "cinemes"

"mai és tard si el moment és bo"....

"Coneixeràs l'home dels teus somnis" - L'Última pel·lícula de Woody Allen. Personalment una mica fluixa, i más de lo mismo. Els personatges bastant plans i simples. Però bé, a una pel·lícula per any, tampoc es pot demanar més. Esperarem a la pròxima...

Aprofitar per felicitar al director, ja en van 75!.... (1 de desembre).
Una curiositat que he llegit; la música de les seves pel·lícules les escull ell de la seva discoteca personal....

"Carancho" - Aquesta paraula fa referència a una au rapinyaire i carronyera, la pel·lícula ens parla d'un fet que passa a Argentina, alguns abogats s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones quan ens ha succeït quelcom important, fent-nos creure que ells són la nostra salvació... La pel·lícula ens parla d'aquest fet, i el joc de paraules entre l'au i el com s'anomenen a aquests personatges ja ens ho diu tot. 

"Buried" - Gran pel·lícula tant per la seva crítica social: sobre el valor  (material, econòmic...) tenim les persones en la societat avui dia... com també per la feina feta amb els recursos dels quals es disposaven al rodar tot una pel·lícula dins un caixa de fusta... Potser encara no tot està inventat...

"Los ojos de Júlia" - Encara en cartellera, només destacaré el gran elenc d'actors catalans que apareixen en el film i l'actuació de Pablo Derqui, per mi el veritable protagonista...

"Festival In-edit" - Desconeixia totalment l'existència d'aquest festival, de la projecció d'aquest tipus de documentals. Però em va semblar una idea fantàstica, i al veure a més el resultat encara més. Vaig veure dos dels documentals projectats; From Arbúcies to Texas i Senderos del Alma, ambdós totalment diferents un de l'altre en temàtica. El primer ens parlava sobre la relació que es va establir entre el grup català Anímic i l'americà Will Johnson en la gira que van fer aquest passat estiu. I el segon estava relacionat amb el món de flamenc. Però els dos documentals estaven fets des d'una sensibilitat absoluta que hem va sorprendre, realment em van impressionar el dos.

"EVA" - screening test. Aquesta mateixa setmana he estat als cinemes Verdi Park veient una prèvia de la pel·lícula "EVA" que està previst que surti a les cartelleres el pròxim any, tot i que encara no hi ha data. Un screenin test, és quelcom habitual en altres països, aquí potser no hi estem acostumats encara, a mi em va semblar una inciativa interessant que es podia instaurar en el nostre país. Consisteix en veure una pel·lícula encara no acaba (pulir so, efectes...) per començar a sondejar al públic. De la pel·lícula en si no us puc explicar res (una de les condicions), però si que m'agradaria destacar el que em va semblar curiós, almenys des del meu punt de vista, segurament deformat pel defecte de professió ... és el fet de poder veure una pel·lícula encara no acabada, veure com es creen després els efectes, veure com moltes escenes molt cop es roden per separat i després s'ajunten, realment va ser curiós... a part de poder donar la meva opinió va ser interessant poder veure aquest procés....

http://evalapelicula.com/

El Petit Príncep

Com quelcom inicialment insignificant i simple et deix aquesta empremta.....

Algunes frases per a pensar i recordar:

· Totes les persones grans han començat essent nens. Però n'hi ha poques que se'n recorden...
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Això és la caixa. El bè que vols és a dins.
· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· No sabia que pels reis el món fós tant senzill: Tots els homes són súbdits.
· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors?.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· La consigna és la consigna.
· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s'està mai content allà on s'és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.

En definitiva,

Quan les preguntes t'envaeixin, quan els dubtes es facin insuportables:

No busquis, troba!