La Vida en Tiempos de Guerra

No us deixeu enganyar pel títol de la pel·lícula; està ambientada en l'època actual, no té res a veure amb fets històrics ni  res que s'hi assembli i ens pugui fer pensar el nom. Us recomano que no us quedeu  l'argument  sinó que aneu a gaudir dels personatges, simplement genials! tant el propi personatge de la pel·lícula, com per la interpretació dels actors que borden cada un d'ells. Crec que són els personatges més "frikis", i disculpeu l'expressió, que he vist mai, tot i que la pel·lícula en si no la consideraria d'aquesta manera, tracta problemes i fets de la vida importants, no es pot considerar una comèdia, tot i els seus punts d'humor. He de dir que vaig sortir del cine meditant sobre els personatges, i em va quedar la sensació de que els personatges que ens trobem a la pel·lícula són la presentació encarnada del jo interior de moltes persones, aquella part interior que no volem reconèixer i intentem amagar, doncs s'han fet de carn i ossos en aquest film. 

Molt recomanable. Com no, també en V.O.S.

Sunshine Clearning

Divertida i emotiva a la vegada: té la seva part irònica i divertida però també la seva part més dramàtica. Una història molt costumbrista però a la vegada original, que a la vegada sumada a la fantàstica interpretació de Amy Adams, sense desmerèixer Emily Blunt, dóna com a resultat una pel·lícula excel·lent. Us la recomano veure-la V.O.S.

Origen - Cinema

Tornem a trobar-nos amb un Leonardo di Caprio espectacular, sembla que el noi s'està especialitzant en aquest tipus de pel·lícules, en el mes de febrer passat el podiem veure a Shutter Island, una altra paranoia mental de pel·lícula però també excel·lent com ja vaig comentar en el seu moment en aquest mateix blog. El veiem en aquest cas en un film on es barreja el món dels somnis amb certa manera la realitat virtual.

El que destacaria d'aquesta pel·lícula, a part de l'aspecte tècnic que està molt aconseguit, sobretot em va agradar molt el moment en que la noia entra els primers cops en el somni i comença a fer i desfer, vaig trobar algun moment molt espectacular d'efectes, molt estètic. Seria la idea, alguns poden pensar que una pel·lícula més sobre com manipular la ment etcectec.... però crec que aquesta dins la fantasia té quelcom més de real o científic, ja que realment el que fan és manipular el subconscient directament, aquesta part de la ment impossible de dominar, realment van a l'inici o a l'origen de tot. En general penso que és una bona història, almenys et fa estar atent tota l'estona i fins i tot quan surts segueixes donant voltes a la pel·lícula... Amb tot és una pel·lícula que cal veure com a mínim un parell de vegades, ja que jo almenys em vaig quedar amb alguns dubtes, que no se si amb una segon visionat els resoldré o realment són coses que queden penjades a la pel·lícula.

Una bona manera de gastar 2h 30 minuts de les vostres vides.

Lluis Pardo - Deja Vú

Tot i la gran decepció que vaig tenir (que ja vaig comentar en aquest blog) del seu anterior espectacle (direkta-mente) vaig decidir donar una segona oportunitat al mentalista, el qual des de que sortia a TV3 junt amb el Mag Lari i altres, admiro pels seus sorprenents trucs de mentalisme... vaig decidir anar veure el nou espectacle que presenta des del més de Juny: Deja-vú. He de dir que en aquest ens sorprèn gratament, amb trucs impactants i de risc i d'altres totalment sorprenents... Amb tot, he de confesar que tot i que aquest espectacle estava molt més treballat i els trucs són molt més impactants, hi havia quelcom de no creïble. Tots sabem que hi ha truc en la màgia però crec que el que caracteritza un bon mag és aconseguir que l'espectador durant aquella hora o hora mitja s'oblidi d'això i es deixi endur completament per la màgia... Cosa que en aquest cas, en alguns trucs concretament, es queda una mica a mitges...

Questi fantasmi - Teatre

Divertida comèdia a la italiana, a la Biblioteca Nacional (Barcelona). Amb el toc característic del director Oriol Broggi. Una obra que barreja els diàlegs còmics més hilarants amb monòlegs dramàtics, reflexius fins i tot filosòfics. Un embolic d'històries amb malentesos i picaresques... amb escenes insuperables com l'escena on apareix la dona de l'amant amb els fills!... Destacar com no l'interpretació dels actors, tots ells excel·lents... I com sempre en el marc de la Biblioteca Nacional, sempre ajuda a gaudir més de l'espectacle...

Retrato Dorian Gray

Un film dels que prometen molt però que finalment et deixen bastant indiferent. Un d'aquells films que tenen una història potent, però que finalment resulta una pel·lícula sosa i amb poc dramatisme i acció. Una producció que es nota que "barata" no ha estat, i jo em pregunto... si et gastes tant en la producció perquè després no cuides l'interpretació?? això demostra que els diners no ho són tot en el cinema...

Sreck - Capítulo Final

Ha arribat la última pel·lícula de la saga de l'Ogre més conegut de la història... "Sreck. El capítulo final"... Un dissabte que plovia i amb poc a fer em vaig acostar al cinema a veure que tal... Personalment vaig trobar que en comparació amb les anteriors entregues és molt més fluixa, més destinada a un públic completament infantil. L'humor àcid que havia caracteritzat les anteriors entregues en aquesta brilla per la seva ausència i com deia molt més destinat a un públic infantil. Cosa que després he confirma't en alguna que d'altra crítica que he llegit...

Referent al tema del 3D, és la primera pel·lícula que veig en 3D al cinema... La sensació general crec que hi ha més màrqueting que una altra cosa, vaig quedar una mica indiferent. Si que és cert que dóna una sensació de profunditat que et entrar una mica més a la pel·lícula però bé no se fins a quin punt val pagar els 3€ o més que val la entrada si esculls veure-la amb 3D.