El mal ajeno - Cinema

La cinta explica la història de Diego, un metge tan acostumat a manejar situacions límit que s'ha immunitzat davant el dolor aliè. L'intent de suïcidi de Sara, una dels seus pacients, farà que el seu company sentimental assenyali a Diego com responsable directe de l'ocorregut. Durant una inquietant trobada, Diego és amenaçat amb una pistola. Hores després, només recorda el so d'una detonació i l'estranya sensació d'haver rebut una mica més que un tir.

Protagonitzada per Eduardo Noriega i Belén Rueda és de les últimes estrenes de cinema espanyol que veiem a la cartellera ... dirigida per Óscar Santos i part d'empremta de Amenábar que participa en la producció de la cinta...

Una història que comença com plana i típica, poc a poc es va convertint en una dura reflexió sobre les relacions humanes, sobre el bé i el mal, i sobre l'acció-reacció. Conceptes que podem veure repetits en molts films, però no per això podem dir que deixa de ser interessant. Crec que és un film molt rodó, que no deixa caps sense lligar, una molt bona producció i que no deixa indiferent i et fa reflexionar, per tant crec que acompleix bastant dels riquisits per poder considerar-la un film de qualitat i digne de ser recomanat i tingut en compte...

Amb tot, i això ja és una reflexió molt personal, no m'agrada la idea de que per una bona acció sempre hi hagi d'haver una conseqüència negativa, perquè ha der ser així? ... això em fa pensar, l'home està condemnat a ser egoísta triï l'opció que triï? ..... perquè al final quina és l'opció menys egoísta? ... em nego a pensar que per una acció positiva sempre hi hagi aquesta conseqüència negativa...

El Cafè - Teatre Romea

Fins el dia 5 d'abril, al teatre Romea, podem veure aquesta comèdia de Goldoni, "El cafè". Dirigida per Joan Ollé, i amb actors de la talla de Mingo Ràfols, Joan Anguera, Pere Arquillué, Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia Llunell, Paula Blanco , Xavier Capdet, Dafnis Balduz , i David Segú...

Goldoni, dramaturg venecià, del s. XVIII. Considerat un dels pares de la comèdia italiana.

Una obra d'època amb una escenografia molt contemporània, marcant així un contrapunt entre la temporalitat de l'obra i l'escenografia...

He de confessar que no sóc molt amant de les comèdies clàssiques, però no per això puc deixar de reconèixer l'excel·lent qualitat d'interpretació dels actors.

Diverses històries es succeïxen a l'hora, tenint com a centre el cafè, al que els personatges acudeixen impulsats per diferents interessos. Goldoni s'endinsa en el problema del joc i la corrupció moral. Així, trobem al bondadós Ridolfo, propietari del cafè; Eugenio, l'incorregible jugador; Vittoria, la seva desesperada esposa; l'insidiós Don Marzio; Lisaura, la protegida del suposat Compte Leantro; el descarat Pandolfo; i la misteriosa Plaguda que busca al seu espòs… com acabarà tot? ... amb regust de cafè ho sabreu si aneu a veure l'obra....

Lax'n'Busto - Salamandra

Una veu que fa vibrar, nervi pur a dalt de l'escenari, el qual es menja a cada concert... aquest és el Salva Racero, si a més li adjuntes 5 músics de talla XXL, tenim els La'x'busto que de nou ens van fer cantar i emocionar-nos en un nou concert, aquest cop a la Sala Salamandra, Hospitalet de Llobregat.

Després de treure a la venta el recopilatori gravat en directe a la sala apolo l'1 de novembre 2009, comencen de nou a girar arreu de territori català i més...

Grup nascut cap a l'any 1986, al Vendrell (Tarragona) i durant aquests més de 20 anys que porten als escenaris han esdevingut un dels grups més importants de la història de la música en català, i ben merescudament, un trajectòria sempre ascendent, han sapigut mantenir-se fidels al seu públic i a cada disc a cada concert donar més i millor. Fent un salt qualitatiu, sense desmerèixer, ni molt menys, el que havien fins aleshores, amb l'entrada del Salva al grup com a veu...

Un grup que mantenint-se fidels a la seva llengua i a les seves arrels, han sapigut lluitar per tirar endavant la seva música feta en català, sense res a envejar a ningú ...

www.laxnbusto.com

Mil·lenium 3 - Cine

Després de pocs mesos de la estrena de la segona part de la triologia de Mil·lenium, tenim ja al cine la tercera i última part: "La reina en el palau dels corrents d'aire".
L'obra que tanca la triologia de culte (tal i com s'anuncia) de Stieg Larsson.

Molts eren els que destacaven com a millor llibre la 3º part, en això no puc entrar-hi, cada un crec que té la seva part bona i la no tan bona... tots 3 tenen alguna cosa que t'ha enganxat fins al final, jo no sabria decidir-me per un en concret. Amb tot si que he de dir que aquesta tercera pel·lícula si he d'escollir entre les 3 que s'han fet, em quedo amb aquesta... tan per producció, com interpretació....

Destacar l'aparició en el judici de la Lisbeth, un personatge realment amb molta força i carisme.

Crítica interessant al poder polític i la justicia.

Amb bon regust de boca s'acaben les entregues d'aquesta triologia que ha donat tant de que parlar... i crec que tampoc en va. Com sempre potser s'acaben mitificant algunes coses, però crec que ha tingut un reconeixement força merescut...

Shearwater - Sala Apolo

Fa unes setmanes vam poder gaudir i molt d'aquest concert excel·lent a la sala Apol·lo per part d'aquesta banda americana, Shearwater. Un concert amb ritme, bona música i bons músics. Amb aquesta "cosa" innata (que no tothom té) de saber omplir l'escenari i saber transmetre...

I el petit esforç de parlar amb espanyol, tot i ser petits comentaris realment és un detall ....

Shearwater, és un grup indie format a Austin, Texas en el 1999 per Jonathan Meiburg i Will Sheff, membres de la banda Okkervil River.

Curiosament el seu nom fa referència a una espècie d'una au. Els seus temes fan molta referència a temes de media ambient i naturistes. Tot plegat influenciat per la professió del cantant, ja que sembla ser que és ornitòleg.

Una molt bona recomanació.

http://www.myspace.com/shearwater