Old Records - Tantarantana

Dimecres a la nit vaig assistir a la representació de Old Records de la companyia "marBisho" al teatre Tantarantana (c/ de les flores, 22 Barcelona).

Una obra que ens explica la història d'uns vells estudis de grabació, per on han passat velles glòries de la música. Actualment es troben en procés de desnonament, i les últimes en grabar són un duet sortit d'un programa de TV. Però durant la gravació comencen a passar coses extranyes, cada dia a la mateixa hora passen una sèrie de fets que ratllen el sobrenatural. Finalment descobrim que anys enrere un duet molt famós "Les Golden Lady" havien estat assassinades i enterrades en aquells estudis durant la grabació del seu disc... es crea un parel·lelisme entre el passat i el present, seguit d'una sèrie de casualitats, la qual cosa porta a l'actual duet ha de fer el possible per trencar el bucle on estan encallats aquests vells fantasmes abans no tirin a terra els estudis i quedin atrapats per sempre. Una història de misteri però amb tocs d'humor i actualitat, amb aire de musical.

Tot i que la interpretació estava a la ratlla de l'actor amateur / professional, cal destacar la veu dels actors, aquest aspecte em va agradar molt. Pel que fa a l'escenografia estava bé la manera de crear la diferència d'espais, l'espai de la taula de so i dins la cabina de grabació. Impressionant el canvi de vestuari, a una velocitat increïble. En general, recomanable per passar una estoneta agradable.

Dramatúrgia
Jordi Silva i Marc Angelet Cantos
Direcció
Marc Angelet Cantos
Direcció musical
Albert Silva
Intèrprets
Nadina Campàs
Gracia Fernández
Albert Puigdueta

Hierro - Cinema

"Hierro" explica com viatjant en un ferri en direcció a l'illa on passaran les seves vacances, "María" perd al seu fill Diego. Se l'ha endut algú? Impossible saber-ho. Diego simplement ha desaparegut.

Sis mesos després, María lluita per superar el dolor de la pèrdua, per continuar amb la seva vida. Aleshores rep una trucada inesperada; han trobat el cadàver d'un nen, ha de tornar a la illa.
Allí, en aquest suggeridor i perturbador paissatge, envoltada de personatges inquietants i sinistres, "María" és obligada a enfrontar-se als seus pitjors malsons. I mentre recorre el camí que li durà fins al seu fill, descobreix que alguns misteris no haurien de ser desvetllats.

Presentada al festival de Cannes, obté un gran reconeixement per part de la crítica. Aquest film que es podia classificar com a triller psicològic, ens fa patir i dubtar d'inici a final.
Rodada a l'Illa de Hierro, la qual dóna nom a la pel·lícula. Ens mostra els impressionants paissatges que a la vegada ajuden a crear aquest ambient de misteri i angoixa que envolta tota la pel·lícula., juntament a la música la qual té una forta presència al llarg de tot el film. Amb un final inesperat ens sorprèn el primer film del director Gabe Ibáñez. Un altre film espanyol a destacar.

"Que la forma sea al menos tan importante como la historia". (Gabe Ibáñez).

Director: Gabe Ibañez

Actors: Elena Anaya, Bea Segura, Mar Sodupe, Andrés Herrera, Javier Mejía

Nou Blog!

Estreno avui el nou blog: crític, d'opinió, coses del dia a dia, comentaris de notícies o fets curiosos, efemèrides, coses a recordar....

Tots els temes hi tenen cabuda.

Petites reflexions del dia a dia...

Espero saber les vostres opinions, també!!!!

http://elquepensauna.blogspot.com/

Algunes recomanacions literàries

Un detall dels últims llibres que han passat per les meves mans els últims mesos:

"Tristos Tròpics". Cláude Levi-Strauss. "L'Antropòleg Innocent". Nigel Barley.


Dos llibres que m'he hagut de llegir una mica per "obligació" ( dins el Grau Humanitats - assignatura Antropologia Social i Cultural), però han estat bones "descobertes"...

El primer, "Tristos Tròpics", és un llibre de viatges d'un dels antropòlegs més importants. Per si algú està interessat en temes antropològics. És interessant de llegir, tot i que no fàcil.

El segon, "L'antropòleg Innocent", és un llibre que ens parla sobre el treball de camp i l'antropologia amb clau d'humor, apte per a públic no tant expert. És un llibre lleugeret però amb contigut. Amb moments molt divertits.

"ECO Negro". Michael Connelly.

"El Símbol Perdut". Dan Brown.

Dos novel·les d'acció i d'intriga.

La primera "Eco Negro", s'ubica dins una sèrie de llibres del mateix autor que comparteixen personatges. Ja n'havia fet referència en aquest blog amb "Más oscuro que la noche", setmanes enrere. En aquest cas Harry Bosch ha de fer front al seu passat (a la guerra del Vietnam) quan troben mort un ex-company. Un llibre interessant i que t'enganxa en la trama, si t'agrada el misteri, l'intriga i l'acció...
I el segon "El símbol perdut", última novel·la de Dan Brown. Aquest cop barreja realitat i ficció en un cas de Misteris Sagrats, Simbologia antiga, Poder Ocults.... Utilitzant com sempre la mateixa estructura de personatges, i d'argument... ens endinsa a fons en la tradició maçònica. Si heu seguit les altres entregues de l'escriptor evidentment no podeu fallar.

Exposició Quim Monzó - Arts Santa Mònica

El Centre d'Arts Santa Mònica, exhibeix una exposició d'un dels referents fonamentals de les lletres catalanes de l'última cambra de segle, el mediàtic Quim Monzó.

Una exposició que fa un recorregut per tota la seva trajectòria professional com escriptor, articulista i col·laborador de programes de ràdio i televisió. També fa parada a alguns aspectes propis de la seva peculiar personalitat. La mostra ofereix una original i àmplia presentació de “l'univers Monzó”, amb aspectes molt poc coneguts, com la seva faceta de cineasta underground o la d'humorista gràfic, especialment en la seva juventut. Un muntatge realment espectacular amb molt de sentit, tant pel que coneixen a fons a Quim Monzó com els que no.
Podem diferenciar dos parts: una de tipus cronològic, al llarg del claustre, i altre que presenta, en un espai circular, els temes que obsessionen a l'escriptor i que apareixen en la seva literatura. Al llarg de l'exposició podem trobar molts exemplars publicats, imatges de programes tv, filmografia, imatges tan de caire professionl com personal. Moltes imatges sorgides de l'amistat amb el fotògraf Pedro Madueño.
Realment una exposició realitzada amb molta cura i detall. Molt acertada tan estèticament com en el resultat de voler fer una retrospectiva de Quim Monzó. Un recull de tota una vida.
Personalment, a banda de la simpatia o no que li puguis tenir a l'autor, s'ha de reconèixer que és una gran exposició.

Recomanació, si esteu interessats realment per la persona de Quim Monzó, aneu-hi en calma, o fins i tot permet un parell o tres de visites ....

És gratuïta.

Fins l'11 d'abril.

Boulevard - Teatre Villarroel

“Un director, un actor, una actriu, una productora i la diva que mai mancada, assagen Boulevard Una alta comèdia d'època amb un ritme trepidant. Però en el teatre no tot és el que sembla. Què s'amaga darrera del teló? Sabates que no arriben, noms que s'obliden, pauses que no es respecten, conflictes amb el final de l'obra i el convenciment que potser ens hem equivocat de càsting... Però com sempre es diu el show ha de continuar. I l'estrena, arriba”.

Una comèdia fresca, amb ritme, divertida, un pèl crítica ... en definitiva, tots els ingredients per passar una bona estona, i que els 90 minuts de duració passin volant. Tot i que el tema en si no és molt original podriem dir, però si està tractat d'una manera original i divertida. Em va agradar la barreja que fan entre la vida real i l'obra de teatre: El que està passant a la vida dels actors es veu reflectit en l'obra de teatre que estan representant... ningú s'escapa de la debilitat humana...
L'interpretació dels actors és excel·lent. A més trobo que la disposició i el repartiment està molt acertat amb els actors que han escollit per aquesta producció. Cares conegudes del grup “T de Teatre” amb Marta Pérez i Àgata Roca, juntament amb Paul Berrondo, Ernesto Collado i Amparo Fernández.
Una obra molt apte pels que no sou de freqüentar el teatre, i pels que si que ho sou. Una obra lleugera però de qualitat.

Del 7 de novembre de 2009 al 21 de febrer de 2010. Teatre Villarroel.

Celda 211 - Cinema

"El dia que comença a treballar en la seva nova destinació com funcionari de presons, Juan es veu atrapat en un motí carcerari. Fent-se passar per un pres més, lluitarà per a salvar la seva vida i intentar donar fi a la revolta. El jove haurà de jugar-se-la a força d'astúcia, mentides i risc, sense saber encara quin paradoxal engany li ha preparat el destí... "

Una pel·lícula que comença ja molt potent i com un indicador que com serà la pel·lícula.... plena de tragèdia.. una història realment molt dura.

Basada en una novel·la de Francisco Pérez Gandul, que a la vegada es basa en fets reals ocorreguts a la presó de Zamora, on justament està rodada la pel·lícula, en el 1992. És un "thriller carcelari" molt potent on apareix un Lluís Tosar excel·lent, amb el paper principal... el presoner que organitza el motí i el que està al capdavant de tot... una estètica molt acertada i un treball de veu i interpretació molt important per part de l'actor. Cal destacar també el paper de "Juan", amb gairebé desconegut Alberto Ammann, actor Argentí, que ha estat una de les sorpreses de Celda 211. Un altre dels noms que resonen en el film i que també cal destacar el seu paper en la pel·lícula, com Antonio Resines.

Realment una reflexió sobre el tracte que reben i les condicions en que viuen molts presos en el nostre país. Una història intensa, i que et fa viure com si estigués passant allí mateix, molt realista. Gairebé 2 hores de pel·lícula que et fa mantenir tens i atent a la pantalla. Una d'aquelles pel·lícules que no et deix indeferent.

Un altre Bravo pel cine espanyol, que poc a poc ens va deixant grans films per la història i no deix a envejar res...

Direcció de Daniel Monzón, Jorge Guerricaechevarría (Novela: Francisco Pérez Gandul)
Amb:

Luis Tosar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Carlos Bardem, Marta Etura, Vicente Romero, Manuel Morón, Manolo Solo, Fernando Soto, Luis Zahera, Félix Cubero, Joxean Bengoetxea, Jesús Carroza...

LLits - Teatre Nacional

"Llits, és un recorregut a través dels llits que marquen la nostra existència. En l'instant eteri que separa la vida de la mort, un home reviu, en el llit d'un hospital, els moments més importants del seu periple vital. Records amb un denominador comú, l'escenari en el qual es representen els actes essencials de la vida: el naixement, l'amor, el desig, la mort; un teatre de somnis i també de realitat: el llit. Del llit en la qual naixem al llit de mort, del bressol o el llit de l'adolescència al tàlem o el jaç de la infidelitat. Llits és el viatge a través de la vida de qualsevol de nosaltres. No deixa de ser una excusa per a parlar, una vegada més, del ser humà. Un espectacle d'envergadura avalat per grans artistes, com Lluís Llach (autor de la música), Lídia Pujol i Albert Pla sobre l'escenari, i altres noms de primera fila procedents de totes les disciplines".

Fa unes dies vam poder gaudir de l'espectacle "Llits" en el Teatre Nacional, realment una proposta molt interessant... La idea de veure en l'escenari a l'Albert Plà i la Lídia Pujol, amb música de Lluís LLach per l'ocasió realment és una idea original, i amb un resultat excel·lent.

Una barreja de circ, música, dansa, expressió corporal, interpretació, bellesa escenogràfica.... és el resultat de "Llits", un repàs a tot una vida tenint com a base els llits de tota una vida. Un gran escenari plens de matalassos i llits que van entrant i sortint, donen com a resultat una escenografia molt treballada i estèticament molt interessant.

Que dir de l'Albert Plà, en el seu paper principal, realment li dóna un atractiu a l'obra... Està divertit però a la vegada interessant. I com no destacar la veu de Lídia Pujol, i la seva interpretació, que tot i que no sigui el seu camp queda un personatge molt lluït, la conductora una mica de la història.

Estava en cartell fins el 3 de gener, però si fan gira o la tornen a posar en cartell us la recomano. És una proposta de qualitat i amb una idea molt original.

Si voleu veure més imatges i videos sobre l'espectacle, us recomano:

http://www.tnc.cat/es/llits-prensa

http://www.tnc.cat/llits