Concert ix! i Boat Beam

Fa uns dies, a la Sala Salamandra (Hospitalet) vaig poder gaudir d'un concert ben complert. Per una banda, com sempre un plaer poder veure en directe a Ix! com ja he dit en diverses ocasions en el bloc. Considero aquest grup com un dels millors tant per la qualitat musical com de directe que podem trobar actualment, gran mèrit per la seva curta trajectòria. I per altra banda va ser una grata sorpresa trobar un grup com Boat Beam que no coneixia, un directe amb bona sonoritat i una música agradable.

Harry Potter y las reliquias de la muerte (1 part)

Primera part del 7è i (en principi) últim film de la saga de Harry Potter, un nou film que segueix la línia de tots els anteriors... Pel·lícules amb grans efectes especials i qualitat fílmica, però en definitiva per passar una bona l'estona, tot i que a nivell literari considero, tot i els prejudicis que sovint molts tenim pel fet de que sigui tant comercial, és interessant. Si es vol es poden trobar continguts interessants per a joves de 13 a 16 amys, que jo seria la franja d'edat a qui destinaria tant els llibres com les pel·lícules. Considero que inferiors a aquesta edat no tenen la capacitat per entendre realment tot el que llegeixen i veuen.

NEDS (No educados y delicuentes)

Un film amb un alt contingut social, ens parla sobretot de l'importància de la motivació. John McGill, és un nen que viu en un entorn poc afavorit i tot i el seu interès per l'estudi el poc suport que rep d'aquest acaba caient en la seva trampa. Realment una història dura i a més no allunyada de la realitat.

L'hort dels cirerers - Teatre Romea

Fins el dia 9 de gener es representa al teatre Romea aquest clàssic de Txèkhov, "L'hort dels cirerers". Sota la direcció de Julio Manrique, amb una versió de David Mamet. Una versió que considero molt acertada, un visió sobre aquest drama  familiar amb un aire més de farsa que personalment m'agrada molt, trobo que és una bona manera de veure la situació en que es troba aquesta família aristòcrata decadent, la qual es troba en la situació que es troba per les conseqüències dels seus propis actes.

Un gran clàssic adaptat i dirigit de manera àgil i interessant. I amb un bon repartori actoral.

Últims "concerts"

Lax'n'busto - Festes de Tarragona (Sta. Tecla)

18 setembre 2010

Després d'haver gaudit del Gran directe al Teatre Angel Guimerà del Vendrell, en format simfònic, acompanyats per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Els vam tornar a veure en el seu format habitual a la Plaça de la Font de Tarragona. Potència i Energia en estat pur!

 

New Raemon - Sala Apolo

1 octubre 2010

Com sempre un plaer veure en directe a aquest músic de Cabrils. Aquest cop un concert especial amb convidats molt especials; Lluís Gavaldà, Manos de Tapo, Maga....

Presentant Ep's Reunidos.

Greg Dulli - Sala Sidecar

10 novembre 2010

El meu primer directe d'aquest músic americà. Tot i estar a una sala plena a més no poder i algun que d'altre pesat davant, la valoració del concert és positiva. És difícil també poder fer una gran valoració d'un músic que no havia vist mai en directe i ben poc conec d'ell, això ho deixo millor pels experts...

ix!, filippo landini, miquel abras - Sala DF

19 novembre 2010

Puc resumir el concert en dos paraules; Descobriment i Plaer. Descobriment, perquè dos dels grups que tocaven no els havia escoltat mai en directe i em van sorprendre gratament. Vaig descobrir un Miquel Abras, tot i que sol a l'escenari, amb una potència increïble. I els Filippo Landini, amb un estil força proper al que m'agrada i amb un directe força interessant. I Plaer, per tornar a gaudir d'un directe d'Ix!, que sempre és un plaer. 

Realment, en comparació en anys enrere, els directes en general han millorat molt!,  pel que fa al so, principalment. Però per obtenir un concert "excel·lent", es necessiten altres ingredients. I crec que ix! és un dels grups que aconsegueix un directe excel·lent., té tots els ingredients necessaris. Són ja bastants els directes que he vist del grup i sempre han sapigut mantenir aquesta qualitat extraordinària, tan en sales més adequades, com menys. A més crec que és un grup que sap transmetre, et creus la música que fan... vius  a la pròpia pell cada concert... l'ingredient que li dóna el toc de gràcia, i no acostuma a ser fàcil de trobar.

D'aquest grup m'agradaria destacar també el Concert al teatre Estruch, de Sabadell.  Al més de setembre sinó recordo malament.... M'atreveixo a dir que el seu millor directe que he vist mai!... Realment va ser un concert per recordar.

Últims "teatres"

El Senyor de les mosques 2.0 - Actualment ja no està en cartell. Va ser una proposta de petit format, de la qual, personalment, vaig sentir curiositat perquè havia llegit el conegut llibre en que es basa l'obra, "Lord of the Flies" de William Golding. Considerat un dels clàssics de la literatura anglesa de la postguerra. Una novel·la on s'exploren dos temes en particular: la civilització contra la barbàrie i la pèrdua de la innocència infantil. En ser una legoria de la naturalesa humana, cada personatge representa diferents aspectes de les persones. Podem dir que és una novel·la distòpica; una utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. La posada en escena va ser correcte, força fidel al llibre. Tot i que jo esperava una versió potser més moderna i actualitzada, pot ser per això de 2.0. En fi, però si que és cert, que em va resoldre alguns petits detalls (dubtes) que m'havien quedat al llegir el llibre. 

La Nit de Sant Joan - Actualment encara en cartell, Dagoll Dagom segueix representant aquesta recuperació de l'obra-musical "La Nit de Sant Joan", representada per la mateixa companyia de teatre ja en l'any 1981. I com que aquesta primera vegada no la vaig poder veure, bàsicament perquè no havia nascut tot i que ja estava en camí... vaig assistir recentment a la nova adaptació, per emocionar-me, i viure realment una nit màgica, com és la nit de Sant Joan (si més no la de Dagoll Dagom). 

Però he de dir també que són dos coses les que et porten a veure la funció, la màgia que desprèn i la visita al nou teatre barceloní, el Teatre Artèria Paral·lel.

Pluja Constant - dirigida per Pau Miró i interpretada pel Joel Joan i Pere Ponce a la Villarroel, és una obra policíaca que balla entre l'humor negre i el drama més dur. Encara en cartell, fins a principis de gener.  Us la recomano. 

Després de veure Joel Joan en el mateix escenari vestit de dona interpretant "Jo sóc la meva dona"   la temporada passada, el trobem de nou enfundat en un nou personatge, en aquest cas en el d'un policia malhumorat, maldestre amb les relacions humanes i certament perturbat i obsessionat per protegir a la seva família. Tot plegat un coctel explosiu!

Últims "cinemes"

"mai és tard si el moment és bo"....

"Coneixeràs l'home dels teus somnis" - L'Última pel·lícula de Woody Allen. Personalment una mica fluixa, i más de lo mismo. Els personatges bastant plans i simples. Però bé, a una pel·lícula per any, tampoc es pot demanar més. Esperarem a la pròxima...

Aprofitar per felicitar al director, ja en van 75!.... (1 de desembre).
Una curiositat que he llegit; la música de les seves pel·lícules les escull ell de la seva discoteca personal....

"Carancho" - Aquesta paraula fa referència a una au rapinyaire i carronyera, la pel·lícula ens parla d'un fet que passa a Argentina, alguns abogats s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones quan ens ha succeït quelcom important, fent-nos creure que ells són la nostra salvació... La pel·lícula ens parla d'aquest fet, i el joc de paraules entre l'au i el com s'anomenen a aquests personatges ja ens ho diu tot. 

"Buried" - Gran pel·lícula tant per la seva crítica social: sobre el valor  (material, econòmic...) tenim les persones en la societat avui dia... com també per la feina feta amb els recursos dels quals es disposaven al rodar tot una pel·lícula dins un caixa de fusta... Potser encara no tot està inventat...

"Los ojos de Júlia" - Encara en cartellera, només destacaré el gran elenc d'actors catalans que apareixen en el film i l'actuació de Pablo Derqui, per mi el veritable protagonista...

"Festival In-edit" - Desconeixia totalment l'existència d'aquest festival, de la projecció d'aquest tipus de documentals. Però em va semblar una idea fantàstica, i al veure a més el resultat encara més. Vaig veure dos dels documentals projectats; From Arbúcies to Texas i Senderos del Alma, ambdós totalment diferents un de l'altre en temàtica. El primer ens parlava sobre la relació que es va establir entre el grup català Anímic i l'americà Will Johnson en la gira que van fer aquest passat estiu. I el segon estava relacionat amb el món de flamenc. Però els dos documentals estaven fets des d'una sensibilitat absoluta que hem va sorprendre, realment em van impressionar el dos.

"EVA" - screening test. Aquesta mateixa setmana he estat als cinemes Verdi Park veient una prèvia de la pel·lícula "EVA" que està previst que surti a les cartelleres el pròxim any, tot i que encara no hi ha data. Un screenin test, és quelcom habitual en altres països, aquí potser no hi estem acostumats encara, a mi em va semblar una inciativa interessant que es podia instaurar en el nostre país. Consisteix en veure una pel·lícula encara no acaba (pulir so, efectes...) per començar a sondejar al públic. De la pel·lícula en si no us puc explicar res (una de les condicions), però si que m'agradaria destacar el que em va semblar curiós, almenys des del meu punt de vista, segurament deformat pel defecte de professió ... és el fet de poder veure una pel·lícula encara no acabada, veure com es creen després els efectes, veure com moltes escenes molt cop es roden per separat i després s'ajunten, realment va ser curiós... a part de poder donar la meva opinió va ser interessant poder veure aquest procés....

http://evalapelicula.com/

El Petit Príncep

Com quelcom inicialment insignificant i simple et deix aquesta empremta.....

Algunes frases per a pensar i recordar:

· Totes les persones grans han començat essent nens. Però n'hi ha poques que se'n recorden...
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Això és la caixa. El bè que vols és a dins.
· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· No sabia que pels reis el món fós tant senzill: Tots els homes són súbdits.
· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors?.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· La consigna és la consigna.
· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s'està mai content allà on s'és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.

En definitiva,

Quan les preguntes t'envaeixin, quan els dubtes es facin insuportables:

No busquis, troba!

La Vida en Tiempos de Guerra

No us deixeu enganyar pel títol de la pel·lícula; està ambientada en l'època actual, no té res a veure amb fets històrics ni  res que s'hi assembli i ens pugui fer pensar el nom. Us recomano que no us quedeu  l'argument  sinó que aneu a gaudir dels personatges, simplement genials! tant el propi personatge de la pel·lícula, com per la interpretació dels actors que borden cada un d'ells. Crec que són els personatges més "frikis", i disculpeu l'expressió, que he vist mai, tot i que la pel·lícula en si no la consideraria d'aquesta manera, tracta problemes i fets de la vida importants, no es pot considerar una comèdia, tot i els seus punts d'humor. He de dir que vaig sortir del cine meditant sobre els personatges, i em va quedar la sensació de que els personatges que ens trobem a la pel·lícula són la presentació encarnada del jo interior de moltes persones, aquella part interior que no volem reconèixer i intentem amagar, doncs s'han fet de carn i ossos en aquest film. 

Molt recomanable. Com no, també en V.O.S.

Sunshine Clearning

Divertida i emotiva a la vegada: té la seva part irònica i divertida però també la seva part més dramàtica. Una història molt costumbrista però a la vegada original, que a la vegada sumada a la fantàstica interpretació de Amy Adams, sense desmerèixer Emily Blunt, dóna com a resultat una pel·lícula excel·lent. Us la recomano veure-la V.O.S.

Origen - Cinema

Tornem a trobar-nos amb un Leonardo di Caprio espectacular, sembla que el noi s'està especialitzant en aquest tipus de pel·lícules, en el mes de febrer passat el podiem veure a Shutter Island, una altra paranoia mental de pel·lícula però també excel·lent com ja vaig comentar en el seu moment en aquest mateix blog. El veiem en aquest cas en un film on es barreja el món dels somnis amb certa manera la realitat virtual.

El que destacaria d'aquesta pel·lícula, a part de l'aspecte tècnic que està molt aconseguit, sobretot em va agradar molt el moment en que la noia entra els primers cops en el somni i comença a fer i desfer, vaig trobar algun moment molt espectacular d'efectes, molt estètic. Seria la idea, alguns poden pensar que una pel·lícula més sobre com manipular la ment etcectec.... però crec que aquesta dins la fantasia té quelcom més de real o científic, ja que realment el que fan és manipular el subconscient directament, aquesta part de la ment impossible de dominar, realment van a l'inici o a l'origen de tot. En general penso que és una bona història, almenys et fa estar atent tota l'estona i fins i tot quan surts segueixes donant voltes a la pel·lícula... Amb tot és una pel·lícula que cal veure com a mínim un parell de vegades, ja que jo almenys em vaig quedar amb alguns dubtes, que no se si amb una segon visionat els resoldré o realment són coses que queden penjades a la pel·lícula.

Una bona manera de gastar 2h 30 minuts de les vostres vides.

Lluis Pardo - Deja Vú

Tot i la gran decepció que vaig tenir (que ja vaig comentar en aquest blog) del seu anterior espectacle (direkta-mente) vaig decidir donar una segona oportunitat al mentalista, el qual des de que sortia a TV3 junt amb el Mag Lari i altres, admiro pels seus sorprenents trucs de mentalisme... vaig decidir anar veure el nou espectacle que presenta des del més de Juny: Deja-vú. He de dir que en aquest ens sorprèn gratament, amb trucs impactants i de risc i d'altres totalment sorprenents... Amb tot, he de confesar que tot i que aquest espectacle estava molt més treballat i els trucs són molt més impactants, hi havia quelcom de no creïble. Tots sabem que hi ha truc en la màgia però crec que el que caracteritza un bon mag és aconseguir que l'espectador durant aquella hora o hora mitja s'oblidi d'això i es deixi endur completament per la màgia... Cosa que en aquest cas, en alguns trucs concretament, es queda una mica a mitges...

Questi fantasmi - Teatre

Divertida comèdia a la italiana, a la Biblioteca Nacional (Barcelona). Amb el toc característic del director Oriol Broggi. Una obra que barreja els diàlegs còmics més hilarants amb monòlegs dramàtics, reflexius fins i tot filosòfics. Un embolic d'històries amb malentesos i picaresques... amb escenes insuperables com l'escena on apareix la dona de l'amant amb els fills!... Destacar com no l'interpretació dels actors, tots ells excel·lents... I com sempre en el marc de la Biblioteca Nacional, sempre ajuda a gaudir més de l'espectacle...

Retrato Dorian Gray

Un film dels que prometen molt però que finalment et deixen bastant indiferent. Un d'aquells films que tenen una història potent, però que finalment resulta una pel·lícula sosa i amb poc dramatisme i acció. Una producció que es nota que "barata" no ha estat, i jo em pregunto... si et gastes tant en la producció perquè després no cuides l'interpretació?? això demostra que els diners no ho són tot en el cinema...

Sreck - Capítulo Final

Ha arribat la última pel·lícula de la saga de l'Ogre més conegut de la història... "Sreck. El capítulo final"... Un dissabte que plovia i amb poc a fer em vaig acostar al cinema a veure que tal... Personalment vaig trobar que en comparació amb les anteriors entregues és molt més fluixa, més destinada a un públic completament infantil. L'humor àcid que havia caracteritzat les anteriors entregues en aquesta brilla per la seva ausència i com deia molt més destinat a un públic infantil. Cosa que després he confirma't en alguna que d'altra crítica que he llegit...

Referent al tema del 3D, és la primera pel·lícula que veig en 3D al cinema... La sensació general crec que hi ha més màrqueting que una altra cosa, vaig quedar una mica indiferent. Si que és cert que dóna una sensació de profunditat que et entrar una mica més a la pel·lícula però bé no se fins a quin punt val pagar els 3€ o més que val la entrada si esculls veure-la amb 3D.

Concert Standstill

Si teniu oportunitat de veure'ls aquest estiu en directe val la pena... Per anar fent boca us deixo el seu myspace, però no us refieu de les seves cançons tranquiles....

http://www.myspace.com/standstill

Mag Lari al Colisseum

Si voleu passar una tarda divertida assegurada aneu a veure el Mag Lari, estarà tot l'estiu al Teatre Colisseum de Barcelona, és una aposta assegurada... Màgia, il·lusions, sorpreses.humor... molt d'humor!

Serà una tarda màgica en tots els sentits!

Io sono l'amore

Pel·lícula Italiana de gran gust estètic del qual podem dir que podem deixar de banda la història en segon terme per destacar la realització del film, un pel·lícula per deixar volar els sentits.
Amb tot, podem dir, que és un drama romàntic que parla del paper inoperant de la dona en les famílies adinerades i de la importància de l'amor com element de redenció. Crec que un bon retrat de l'alta societat Italiana.

Estació de l'Oblit

Una pel·lícula Catalana ambientada principalment a Cadaqués, un paratge magnífic, el qual li dóna el toc màgic al film. Tot i que la història cau una mica amb tòpics, i l'interpretació d'alguns actors joves no està a l'altura, si que hem de destacar l'interpretació de l'avi, interpretat per Fermí Reixach i la bellesa dels paisatges, només per això ja es mereix donar-li una oportunitat i dues si cal. La interpretació de Reixach i l'aparició del Francesc Garrido li donen el toc de qualitat a pel·lícula, que aconsegueix emocionar. I com no amb la banda sonora del grup ix! i la breu aparició d'aquests en la pel·lícula.

Si us agrada emocionar-vos, la bona música i la bellesa dels paisatges de Cadaqués, no us la perdeu!

Roba'm la Cartera

Tot i que amb una mica de retard volia comentar l'obra en format musical que es va presentar al Teatre Gaudí de Barcelona "Roba'm la Cartera"... amb Andreu Rifé i Anna Prats durant el més de maig i que es va poder veure fins el 6 de juny.
Com deiem, una obra en clau de musical, que ens parla de la història de Barcelona i concretament d'un dels seus barris, el Raval. A través del records que troba del seu avi, el jove Raül fa un repàs a la vida del Raval anys enrere, la Barcelona "canallesca" del Barri Xino... Una història original, amb una música diferent i moderna del que estem acostumats.
Si que és cert que hi havia moments molt típics i tòpics però d'altra banda hi va haver moments molt emotius. A més la temàtica personalment em sembla molt interessant.

http://gaudirobamlacartera.blogspot.com/

Les nenes no haurien de jugar a futbol

Un drama amb tocs d'humor que es presenta aquests dies al Versus teatre.

En una sala d'espera d'un hospital tres persones intenten averiguar perquè la filla, la nòvia o el pare anaven junts en un mateix cotxe sinó es coneixien.

Una obra de Marta Butxaca, on barreja el drama amb l'humor i una mica d'intriga.

Apte per passar una estona agradable.

Habitación en Roma i Soul Kitchen

Dos pel·lícules ben diferents però les dues molt recomanables.

La primera, Habitación en Roma, per posar-nos els sentiments a flor de pell. La segona, Soul Kitchen, per fer-nos riure una mica.

Habitación en Roma em va agradar com juga amb diferents símbols al llarg de la pel·lícula, va més enllà d'una simple història d'amor entre les dues protagonistes.

Soul Kitchen és divertida però amb un fons, no és humor gratuït.

El Broadway desconegut

De musical a musical i tiro perquè em toca!
Una altra nit per recordar....
Tot i que amb retard, vull destacar aquest espectacle musical de petit format que es va presentar al teatre Guasch durant tant sols 4 dies, a principis de mes.
Un espectacle com deia de petit format però de gran qualitat, una proposta íntima i personal del l'actor i músic David Ordinas, on en clau d'humor i interpretant temes de molts diversos musicals fa un repàs a la seva llarga trajectòria tot i la seva juventut.
La pecularietat de l'espectacle és que no esperem sentir les cançons de sempre, sinó que ha fet una selecció dels temes que interpreta crec que molt personal igual que tot l'espectacle.
Esperem pugui seguir presentant aquest espectacle, serà una llàstima haver estat en cartellera només durant 4 dies.

Per si algú vol veure petits fragments de l'obra:

http://www.davidordinas.com/noticias.php
http://www.broadwaydesconegut.com/

Julie Atherton - Auditori

Espectacular concert el viscut el dia 26 d'abril a l'Auditori de Barcelona, a mans de Julie Atherton, una estrella del West End londinenc...

Va oferir amb molta simpatia, humor i qualitat musical... un repàs a diferents temes dels musicals on ha participat, amb les inmillorables col·laboracions de Nina, Dani Anglès i David Ordinas. Actors representatius del panorama del teatre musical català, que res tenen a envejar....

Llàstima el tema del idioma, és un dels dies que realment et sap greu no a ver estat més atent a les classes d'anglès ..............

Amb tot, Una nit d'aquelles que no oblides fàcilment....

www.julieatherton.com

El escritor (The Gosth Writer)

La història en general éstà bé, dins el ventall de possibilitats força original. La interpretació dels actors correcte. Una pel·lícula agradable per passar una estona, personalment penso que tampoc té molt més...

ELECTRA - TNC

Després de l'èxit arribat amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquesta vegada ens proposa Electra, de Sófocles. Les dues produccions comparteixen protagonista, Clara Segura. Aquesta vegada Broggi conta també amb la solvència de les actrius de Q-Ars Teatre.

Recomanable.

"Alicia en el País de las Maravillas" de Tim Barton

La última creació de Tim Barton, Alicia en el país de las Maravillas, una pel·lícula que s'ha venut massa bé per que després ofereix.
Crec que és un film que queda en mig d'una història massa senzilla, destinada a nens però amb una estètica molt d'adults, per tant queda a terra de ningú.

Destacar l'interpretació de Jonhy Depp i de Bona Carter, com sempre excel·lent... El paper de la protagonista, per mi deixa molt que desitjar...

No vull tampoc desmerèixer la feina feta, però crec que la publicitat que se'n fa no correspon al producte.

El mal ajeno - Cinema

La cinta explica la història de Diego, un metge tan acostumat a manejar situacions límit que s'ha immunitzat davant el dolor aliè. L'intent de suïcidi de Sara, una dels seus pacients, farà que el seu company sentimental assenyali a Diego com responsable directe de l'ocorregut. Durant una inquietant trobada, Diego és amenaçat amb una pistola. Hores després, només recorda el so d'una detonació i l'estranya sensació d'haver rebut una mica més que un tir.

Protagonitzada per Eduardo Noriega i Belén Rueda és de les últimes estrenes de cinema espanyol que veiem a la cartellera ... dirigida per Óscar Santos i part d'empremta de Amenábar que participa en la producció de la cinta...

Una història que comença com plana i típica, poc a poc es va convertint en una dura reflexió sobre les relacions humanes, sobre el bé i el mal, i sobre l'acció-reacció. Conceptes que podem veure repetits en molts films, però no per això podem dir que deixa de ser interessant. Crec que és un film molt rodó, que no deixa caps sense lligar, una molt bona producció i que no deixa indiferent i et fa reflexionar, per tant crec que acompleix bastant dels riquisits per poder considerar-la un film de qualitat i digne de ser recomanat i tingut en compte...

Amb tot, i això ja és una reflexió molt personal, no m'agrada la idea de que per una bona acció sempre hi hagi d'haver una conseqüència negativa, perquè ha der ser així? ... això em fa pensar, l'home està condemnat a ser egoísta triï l'opció que triï? ..... perquè al final quina és l'opció menys egoísta? ... em nego a pensar que per una acció positiva sempre hi hagi aquesta conseqüència negativa...

El Cafè - Teatre Romea

Fins el dia 5 d'abril, al teatre Romea, podem veure aquesta comèdia de Goldoni, "El cafè". Dirigida per Joan Ollé, i amb actors de la talla de Mingo Ràfols, Joan Anguera, Pere Arquillué, Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia Llunell, Paula Blanco , Xavier Capdet, Dafnis Balduz , i David Segú...

Goldoni, dramaturg venecià, del s. XVIII. Considerat un dels pares de la comèdia italiana.

Una obra d'època amb una escenografia molt contemporània, marcant així un contrapunt entre la temporalitat de l'obra i l'escenografia...

He de confessar que no sóc molt amant de les comèdies clàssiques, però no per això puc deixar de reconèixer l'excel·lent qualitat d'interpretació dels actors.

Diverses històries es succeïxen a l'hora, tenint com a centre el cafè, al que els personatges acudeixen impulsats per diferents interessos. Goldoni s'endinsa en el problema del joc i la corrupció moral. Així, trobem al bondadós Ridolfo, propietari del cafè; Eugenio, l'incorregible jugador; Vittoria, la seva desesperada esposa; l'insidiós Don Marzio; Lisaura, la protegida del suposat Compte Leantro; el descarat Pandolfo; i la misteriosa Plaguda que busca al seu espòs… com acabarà tot? ... amb regust de cafè ho sabreu si aneu a veure l'obra....

Lax'n'Busto - Salamandra

Una veu que fa vibrar, nervi pur a dalt de l'escenari, el qual es menja a cada concert... aquest és el Salva Racero, si a més li adjuntes 5 músics de talla XXL, tenim els La'x'busto que de nou ens van fer cantar i emocionar-nos en un nou concert, aquest cop a la Sala Salamandra, Hospitalet de Llobregat.

Després de treure a la venta el recopilatori gravat en directe a la sala apolo l'1 de novembre 2009, comencen de nou a girar arreu de territori català i més...

Grup nascut cap a l'any 1986, al Vendrell (Tarragona) i durant aquests més de 20 anys que porten als escenaris han esdevingut un dels grups més importants de la història de la música en català, i ben merescudament, un trajectòria sempre ascendent, han sapigut mantenir-se fidels al seu públic i a cada disc a cada concert donar més i millor. Fent un salt qualitatiu, sense desmerèixer, ni molt menys, el que havien fins aleshores, amb l'entrada del Salva al grup com a veu...

Un grup que mantenint-se fidels a la seva llengua i a les seves arrels, han sapigut lluitar per tirar endavant la seva música feta en català, sense res a envejar a ningú ...

www.laxnbusto.com