RESUM últims 3 mesos

En un matí he reviscut els últims 3 mesos de la meva vida a nivell cultural :)

Feia molt que no actualitzava el bloc, a partir d'ara intentarem tornar i estar al dia :)

Crec que no em descuido res del que hem fet durant aquest temps, segur que alguna cosa se'ns ha escapat....

Imatges Secretes - Museu Picasso

Us recomano l'exposició "Imatges Secretes", una exposició temporal que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona fins al 14/12/09.

És una exposició que ens mostra tot un seguit d'imatges eròtiques japoneses, fins aquí pot ser que no ens digui res d'especial però si hi afegi'm que són imatges que moltes es remonten al s. XVII (1710 la més antiga) això ja pot cridar més l'atenció en relacionar tema i època. Realment sorprenent la relació quan veus el resultat. Increïble que imatges d'aquestes característiques puguessin estar fetes + de 300 anys enrere.
El japonisme, com així l'anomenen va tenir una època daurada a Espanya, i Picasso hi va estar fortament influenciat.
L'Exposició juga amb un seguit d'imatges d'artistes japonesos de l'època i la relació amb Picasso, mostrant obres, moltes inèdites, de l'artista, clarament influenciades pel japonisme i la seva basant eròtic a (pornogràfica).

Una exposició curiosa de veure.

Alicia - "un viatge al país de les meravelles" - Teatre

Alicia - un viatge al país de les maravelles
14/11/09

El Teatre Lliure produeix dos muntatges al voltant de la figura de Lewis Carroll durant el mes de novembre: Alícia (un viatge al país de les meravelles) a partir de l'obra homònima de Lewis Carroll con dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós a la Sala Fabià Puigserver a partir del 12 de noviembre i Ludovicus Carolus, una lectura que vol aproximar-se a la controvertida figura de Carroll a partir de les cartas que aquest envia a les seves amigas-nenes con dramatúrgia i direcció d'Alícia Gorina només el 24 de novembre també a la Sala Fabià Puigserver.

Ahir vam assistir a la representació Alícia (un viatge al país de les meravelles). Que dir d'aquesta obra? un muntatge crec que força espectacular. El fet de crear els efectes que requereix un obra d'aquestes característiques no és senzill en teatre. Crear l'efecte dels diferents creixements i encongiments d'Alícia, els diferents i curiosos personatges que hi apareixen... crec que aquesta part està molt ben resolta en l'espectacle en qüestió, amb molta imaginació.... Pel que fa l'interpretació dels actors crec és molt correcta. Però crec que han volgut crear un joc visual i de sentits i l'espectacle en si es fa en algun moment una mica pesat. La seva durada no ajuda tampoc: + de 2h 30min... es recreen massa en certs moments, que en certa manera està bé ja que hi barrejen diferents disciplines com la dansa, la interpretació, la música ajuda molt a crear el clima etc... i això enriqueix l'espectacle però li falta una mica de ritme a tot plegat...

Us deixo la crítica del Periódico que crec que és força encertada

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=661682&idseccio_PK=1013&h=

Barça - Caja Laboral (Bàsquet)

Barça - Caja Laboral (antic TAU)

Ahir vam assistir al "Gran Partit" al Palau Blaugrana, en directe. I per sort molt aprop de la pista, a la 8 fila a peu de pista.... realment vam poder gaudir a primera línia de bon bàsquet amb actuacions impressionants de Rubio o Navarro entre altres.

La frase resum podria ser: Un bon espectacle esportiu.

La primera part va ser més ajustada de punts, però en la segona el Barça es va desmarcar amb una avantatge de + de 20 punts constant al marcador, fins al final del partit. Amb un resultat final de 100-72. Realment ahir el Barça va tenir un dia d'inspiració fent entrar com si res un bon grapat de triples, cosa que els va facilitar el marcador.

Era la nostra segona visita al Palau. Realment és una bona manera de gaudir del bàsquet, veient-lo en directe.

ReEugenio - teatre

ReEugenio
26/09/09

El passat mes de setembre vam estar al SAT de Sant Andreu a l'espectacle ReEugenio,
un homentage al ja desaparegut humorista.
M'és complicat definir-me en la crítica d'aquest espectacle, per una part tenies la sensació de tenir-lo davant com si fos el veritable Eugenio, això té el seu mèrit . I ens va fer riure una bona estona i com a homentage està molt bé però per altra banda he de dir que però potser es basa massa amb la figura real de l'humorista i els acudits que ell sempre explicava. Crec que hauria de tenir un punt més de creativitat.

El proper mes de desembre crec que estarà uns dies al Teatre Comtal de Barcelona. Av. Paral·lel.

Urtain - teatre

URTAIN
7 octubre 2009

La companyia Animalario ens presenta en el Teatre Romea de Barcelona la tràgica història del boxejador José Manuel Ibar 'Urtain'.

Urtain, compta amb un repartiment de luxe en el que destaca Roberto Álamo, el protagonista, junt amb Raúl Arévalo, Alberto San Juan, Luis Bermejo, Luis Callejo, María Morales, Marc Martínez, Alfonso Lara, Estefanía de Los Santos i Luz Valdenebro.

Escrita per Juan Cavestany, l'obra relata l'Espanya dels anys de la dictadura en la dècada dels 70, cap a la transició democràtica siguint la trajectòria de Urtain i d'alguns dels personatges més populars de l'època, como el tambié boxejador Pedro Carrasco. L'espectacle arranca amb la mort d'Urtain. A partir d'aquest moment es desenvolupa un flash-back en el que el Cavestany fa un retrat emocional dels aconteixements.

Actualment encara està en cartell, us la recomano. Crec que Roberto Álamo fa un brillant paper. I l'obra retrata de manera crítica una època. Un bon repàs a la història d'espanya i a la vida de Urtain. Un bon homenatge. Molt emotiva i interessant.

The New Raemon - A l'auditori

The New Raemon
23 octubre 2009

Un nou magnífic concert de Ramon Rodríguez que es presenta amb el nom de The New Raemon . Junt a la seva banda van actuar a l'Auditori de Barcelona, presentant el seu nou disc, el qual també recomano a tothom "La dimensión desconocida".
L'auditori: Un lloc que ja de per si fa especials els concerts, però The New Raemon li va acabar de posar el seu toc personal que fa que cada concert sigui únic.
Aquest cop juntament amb Francisco Nixon, el qual tot i el lloc on actuava molt no va brillar.

Aprofito també per destacar, tot i la organització, el concert del festival l'Altaveu de St. Boi. Al qual també vam assistir.

SI LA COSA FUNCIONA - cinema

SI LA COSA FUNCIONA (VOS) - Woody Allen
Woody Allen torna a Nova York amb una comèdia moderna sobre un extrany misàntrop i una ingènua e impresionable jove del sur que se'n va de casa. Quan els seus estrictes pares vénen a buscar-la, es troben de sobte inmersos en sorprenents i confoses situacions romàntiques. Tots descobreixen que trobar l'amor és sols una combinació de trobaments afortunats i d'apreciar el valor de si la cosa funciona...

Una divertida i original comèdia de Woody Allen. Poc i molt es pot dir d'aquesta pel·lícula, a part de recomanar-la i dir que les situacions que es viuen realment només poden passar en el món de Allen.

El secreto de sus ojos - cinema

El secreto de sus ojos

Basada en la novel·la de Eduardo Sacheri anomenada “La pregunta de sus ojos”, a la que Juan José Campanella ha adaptat per la gran pantalla.
Benjamín Espósito acaba de jubilar-se després de treballar tota una vida como empleat en un Jutjat Penal. Per ocupar el seu temps lliure decideix escriure una novel·la, basada en una història real de la qual ha estat testimoni i protagonista.
Reconstruir el pasat el conduirà a endinsar-se en els seus propis sentimients, les seves pròpies conductes i decisions. Y trobar la veritat acabarà per convertir-se no en un objetiu literari, sinó en la clau li obrirà la puerta per viure la resta de la seva vida.

Un film que barreja estats en el temps, comença en el present però constanment fa referències al passat, mostrant els mateixos personatges anys enrere. Podem destacar en aquest aspecte la bona caracterització dels personatges. En general podem dir que té moments dramàtics, romàntics, qüotidians, etc... i tot amb accent i aquesta manera d'expressar-se purament argentina.
El repartiment compta amb actors de la talla de Ricardo Darín, que tot i que la seva interpretació sigui excel·lent, sempre ens recorda a l'anterior pel·lícula que ha fet... sigui quina sigui....

• Ricardo Darín > Benjamín Esposito
• Guillermo Francella > Sandoval
• José Luis Gioia > Molinari
• Javier Godino > Gómez
• Pablo Rago > Morales
• Soledad Villamil > Irene Menéndez Hastings

La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina - Millenium 2 - cinema

La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina - Millenium 2

La nova entrega de la Triologia de Larsson: la Lisbeth Salander pren el protagonisme en la història i en el transcurs d'aquesta anem descobrint coses del seu passat que fan compendre més el personatge. Podem dir que la novel·la té molt més contingut i intriga que la pel·lícula. Crec que aquest cop en el film, a diferència del primer, no han sapigut copçar els punts més importants i queden molt caps importants sense acabar de lligar. És evident que tot el que hi ha al llibre no es pot plasmar en la pantalla però com deia a diferència del primer que crec que van saber transmetre l'escència del llibre en aquest segon crec que s'han quedat una mica curts amb petits detalls que donen sentit a les coses. Sobretot en les escenes d'acció, crec que una mica lights pel que realment podrien haver estat. Amb tot ressaltar el paper de l'actriu "Noomi Rapace", és el que et fa sortir amb bon regust de boca del cinema.

Moon - cinema

Moon

La pel·lícula 'Moon', l'òpera prima de Duncan Jones, fill de David Bowie, ha estat la gran triunfadora del 42 Festival Internacional de Cine Fantàstic de Sitges, amb els galardons a millor pel·lícula, millor guió, millor actor (Sam Rockwell) i disseny de producció.

Crec que tots ben merescuts. És una pel·lícula amb un guió original, tot i que la idea principal segurament hi deu haver mils de pel·lícules que el tracten però crec que li ha donat un nou enfocament que el fa original i interessant.

Hoy no me puedo levantar

"Hoy no me puedo levantar" - Musical de Mecano. 26 Setembre 2009. - Teatre Tívoli. Bcn.

<<>> Un clar homenatge a la música del mític grup. Un musical amb una gran muntatge, i amb músics de qualitat a l'escenari. Per passar una bona estona, gaudint de la música i l'espectacle. No crec que sigui el musical de la meva vida i no he estat mai una incondicional de Mecano, però s'ha de reconèixer que un es deix endur al llarg de les 3 hores aprox. que dura l'espectacle per la música i per la vida d'aquests dos joves que es llencen a l'aventura per un somni. Humor, alegria, penes, desgràcies.... es barregen dins aquest espectacle. Com a curiositat, la meva sorpresa va ser tobar una companya d'escola d'EGB (uns cursos per sota meu) a dalt de l'escenari... :)