Enemigos Públicos - Cine

"Enemigos Públicos" explica la vida dels famosos gàngsters americans John Dillinger, Baby Face Nelson i Pretty Boy Floyd durant la onada de crims que hi va haver en la década de 1930. L'aclamat cineasta Michael Mann dirigeix a Johnny Depp, Christian Bale i als oscaritzats Marion Cotillard en el thriller d'acció PUBLIC ENEMIES, la història del llegendari bandit de l'època de la Gran Depresió, John Dillinger (Johnny Depp), el carismàtic atracador de bancs que es va convertir en l'objetiu número u del incipient FBI de J. Edgar Hoover i del seu millor agent, Melvin Purvis (Christian Bale), i en un heroi popular pel sofert poble. Ningú era capaç de detenir a Dillinger i a la seva banda. No había presons que se li resistisin. Gràcies al seu encant personal i les osades fugues era aplaudit por quasi tot el món, des de la seva nòvia Billie (Marion Cotillard) fins l'home de peu que no sentia simpatia alguna pels bancs que habien enfonsat el país en la depresió. Les aventures de la banda de Dillinger, que posteriorment incluirien al psicòpata Baby Face Nelson (Stephen Graham) i a Alvin Karpis (Giovanni Ribisi), entretenien a la majoria, però J. Edgar Hoover (Billy Crudup) va tenir la idea de servir-se de la captura del bandit per començar a transformar el seu “Bureau of Investigation” (Oficina d'investigació) en el que seria el FBI.

Tornem de nou a veure a Johnny Depp encarnant un peculiar personatge, en el recent estrenat film, 14 d'agost, "Enemigos Públicos". Un film protagonitzat per dos dels actors de moda com són Johnny Depp i Christian Bale. Un pel·lícula basada en el personatge de John Dillinger, famós atracador de bancs, 1930. Una pel·lícula interessant però que no aconsegueix arribar a ser una "gran pel·lícula" amb totes les lletres. En un principi tot apunta a que ho hagi de ser: director de renom, com és Michael Mann, actors de la talla de Depp i Bale, una ambientació a l'epoca molt realista, basant-se amb una història real amb potencial, amb apunts de cinema clàssic molt ben treballats. Però hi ha alguna cosa que falla i fa que quedi en intent i en un pel·lícula per passar simplement una tarda, agradable aixó si. Realment no crec que sigui la millor interpretació de Depp, tot i ser el tipus de personatges en els que encaixa. 2h 20 min. d'acció que potser s'haguessin pogut ressumir amb menys metres de cel·lulosa.

Titol Original - Public Enemies

Duración - 140 minutos

Any - 2009

Guión - Michael Mann

Director - Michael Mann

Actors: Johnny Depp, Christian Bale, David Wenham, Stephen Graham, Marion Cotillard, Channing Tatum, Giovanni Ribisi, Stephen Dorff, Adam Mucci, Billy Crudup, Stephen Lang, Shawn Hatosy, Emilie de Ravin, James Russo

Els gossos de Riga - Henning Mankell

Un bot a la deriva amb dos homes morts encorbatats i estranyament abraçats apareix a la costa d’Ystad, territori policial de Kurt Wallander, l’inspector suec conegut per la seva manera particular i personalista de dur a terme els casos que li assigna l’atzar. Aquesta vegada, les pistes el porten cap a Riga, Letònia, on L’únic policia amb qui podia comptar, Karlis Liepa, és assassinat. És l’any 1991 i les ombres d’un passat feixuc planen sobre Letònia.Wallander es trobarà enmig d’una atmosfera sòrdida i es deixarà arrossegar, per amor a una dona, cap al cor de la resistència letona, que l’obligarà a viatjar amb una identitat falsa. I mentre els seus col.legues suecs es pensen que és als Alps esquiant per refer-se d’un atac d’estrès, Kurt Walllander intentarà sobreviure a la persecució implacable dels gossos de Riga.

Una aventura més del inestimable Kurt Wallender, després d'haver llegit el "Tallafocs", on s'enfrontava a uns terroristes "idealistes" que volien reiniciar el món provocant un caos informàtic als punts més importants de l'economia mundial. Aquí el veiem enfrontar-se a la màfia Letona. Contrabant, assessinats a sang freda, corrupció i amor, com no, és la barreja que trobem en aquesta nova entrega del suec Hannig Mankell. En la meva opinió vaig trobar més original i interessant la història del "Tallafocs", però "Els gossos de Riga" també té molta intriga i emoció però potser trobo que la trama és més àgil, i potser no tan original. I tot i que totes les històries són molt inversemblants, i increïble de creure que un personatge com Wallander sigui capaç d'assimilar i aconseguir sortint-se'n, realment té una bona estrella, aquesta realment ens mostra que té un angel de la guarda que el protegeix, ja que realment se'n surt de tot per cops de sort, potser és la gràcia del personatge però en aquest cas potser és massa exagerat. He de dir que sempre, en certa manera, el personatge, m'ha recordat una mica a la sèrie d'antena 3, "Los hombres de Paco". Policies de barri que s'enfronten a casos fora de sèrie, i que tot i la seva falta d'experiència i la seva poca gràcia ja com a persones, se'n surten com gran herois. Tot i haver escenficat escenes ridícules i demostradores de gran poca traça però que per l'atzar de la vida se'n surten amb èxit. Val a dir que en aquest llibre hi ha un escena cap al final del llibre quan la cosa està més interessant, que retrata amb exactitud tot el que estic explicant.... (l'haureu de llegir si ho voleu saber ;)...)

En fi, una aventura més d'aquest, a pesar de tot, entranyable personatge com és Kurt Wallander, un policia que passa dels 40, separat i sense cap esperança per refer la seva vida sentimental, que li agrada massa el beure, i acomodat en la seva vida de policia de poble que de tant en tan es veu interrompuda per casos increïblement inversemblants.

Seguirem les seves aventures, a veure en quins altres embolics es possa....

Bibliografia Henning Mankell:

El hijo del viento 2009

El chino 2008

El gato al que le gustaba la lluvia 2008

La ira del fuego 2008

Moriré, pero mi memoria sobrevivirá 2008

Zapatos italianos 2007

Profundidades 2007

El secreto del fuego 2007

Jugar con fuego 2007

El cerebro de Kennedy2006

Antes de que hiele 2002

El retorno del profesor de baile 2000

La pirámide 2000

Cortafuegos 1998

Viaje al fin del mundo 1998

El niño que dormía con nieve en la cama 1997

Pisando los talones 1997

La quinta mujer 1996

Las sombras crecen al atardecer 1996

Comedia infantil 1995

El perro que corría hacia una estrella 1995

La falsa pista 1995 (2009)

El hombre sonriente 1994

La leona blanca 1993

Los perros de Riga 1992

Asesinos sin rostro 1991

Más oscuro que la noche - Michael Connelly

Harry Bosch participa com a testimoni en un judici en el que s'acusa a un director de cine de l'assessinat d'una actriu. Mentrestant, Terry McCaleb rep la vista d'una antiga companya de treball que sol·licita la seva ajuda en la ressolució d'un cas difícil. L'assessinat que ara ha d'investigar és del tipus d'homicidis complexos amb els que tractava freqüentment durant els seus dies al FBI. A mesura que McCaleb desentranya les claus d'aquest escabrós assessinat, Bosch pren major protagonisme en un judici del que està pendent tota la ciudad de "Los Ángeles".

Michael Connelly - és nascut el 21 de juliol de 1956 a Philadelphia (Pennsylvania). És un novelista EEUU, autor de novel·les policíaques, les més conegudes són les protagonitzades pel detectiu del Departament de Policia de "Los Ángeles" Hieronymus "Harry" Bosch, nomenat així a partir del pintor neerlandés Hieronymus Bosch, "El Bosco". The Black Echo (El eco negre), la primera novel·la protagonitzada per Bosch, va guanyar el Premi Edgar otorgat pels Escriptors de Misteri d'Amèrica en el 1992. A més de les novel·les de Bosch, Connelly també ha escrit altres obres, entre les que s'inclouen "Blood Work" (Deute de sang), que va ser adaptada al cine en el 2002 amb la direcció i protagonisme de Clint Eastwood. Connelly es va graduar en Periodisme per la Universitat de Florida en el 1980. Després va treballar com a periodista en Daytona Beach i Fort Lauderdale (Florida). En 1986 va ser coautor d'un article que va ser nominat a Premi Pulitzer, després del qual li van oferir una feina com a reporter al "Los Angeles Times".

"Más oscuro que la noche" relata en paral·lel dos casos d'assessinat que inicalment no tenen res a veure entre ells però que al final tenen un mateix denominador comú. Per una part hi ha l'investigació del cas de Storey, un director de cine de Hollywood, que és acusat de matar a una jove actriu en el transcurs d'una cita entre el dos. On Bosch és un del principals testimonis ja que va estar a l'escena del crim com investigador i va seguir professionalment tot el cas. En aquest relat és interessant veure com es segueix tot un judici, relament et dóna la sensació que estás en un judici de veritat. I per altra banda McCaleb, ja retirat del FBI, per l'operació de cor que va patir 2 anys enrere, rep la petició d'ajuda d'una antiga companya per investigar i trobar alguna pista en un cas d'assassinat on la víctima es va trobar en un escenari preparat i amb simbolismes destacats. En un principi semblen casos completament aïllats però a mesura que avancen es van trobant en el camí, fins al punt de ser Bosch el principal sospitós de la mort.

Un llibre de novel·la policíaca interessant, àgil de llegir, no molt extens, que enganxa. Amb una trama interessant, ben argumentada i crec que molt realista. Cal destacar, com a curiositat, el paral·lesime que fa amb el nom de l'investigador Hieronymus "Harry" Bosch, l'obra de l'artista "El Bosco" - "El jardí de les delícies" i el cas que investiga McCaleb.

Pels que heu quedat engaxats aquest tipus de novel·les per culpa de Larsson, és una bona manera de continuar...

Jo, personalemt, és el primer llibre de Connelly que llegeixo, i ha estat una agradable sorpresa, i saber que té un abans i un després, amb una continuitat de personatge m'ha semblat molt interessant... El vaig llegir atreta per l'anècdota de que es parli del "Jardí de les delícies" però me trobat amb un relat que m'ha enganxat i m'ha deixat amb ganes de més...

Bibliografia :

El veredicto - 2009
El inocente - 2009
El observatorio - 2008
Echo Park - 2008
Último recurso - 2006
Cauces de maldad - 2004
Luz perdida - 2003
Ciudad de huesos - 2002
Más oscuro que la noche - 2001
Luna funesta - 2000
El vuelo del ángel - 1999
Deuda de sangre - 1998
Pasaje al paraiso - 1997
El poeta - 1996
El último coyote - 1995
La rubia de hormigón - 1994
Hielo negro - 1993
El eco negro - 1992

Aquàrium - Barcelona

L’Aquàrium de Barcelona és el centre marí lúdic i educatiu més important del món en temàtica mediterrània. Un conjunt de 35 aquaris, 11.000 exemplars de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, sis milions de litres d’aigua i un immens Oceanari, únic a Europa, fan d’aquest centre un espectacle únic i una referència d’oci que ja ha estat visitat per més de 14 milions de persones.

Inaugurat el 8 de setembre de 1995, ha utilitzat la tecnologia de darrera generació per reproduir al més fidelment possible els diferents ambients que representa. El conjunt de les seves exposicions el constitueixen: un recorregut de 21 aquaris que mostren les meravelles de les diferents comunitats marines del mar Mediterrani (entre els quals trobem l’immens Oceanari) i dels acolorits mars tropicals; l’exposició Planeta Aqua i l’espai Explora!

Quan ets petit les coses realment semblen més grans i espectaculars!

A favor de l'aquarium he de dir però que organitzen moltes activitats, i realment està fet a mida de nen. L'oceanogràfic de València està, potser, més recomanat per als "nens grans"....

Amb tot no s'ha de treure mèrit al Aquarium de barcelona ja que les instalacions estan correctes i per mantenir unes instal·lacions com aquestes en perfecte estat crec que no és fàcil.

Arrástrame al infierno - Sam Raimi

Christine Brown (Alison Lohman) és una ambiciosa apoderada d'un banc de "Los Ángeles" que surt amb un home encantador, el professor Clay Dalton (Justin Long). Tot els hi va molt bé fins que la misteriosa Sra. Agnus (Lorna Raver) va a veure-la al banc per demanar-li que retrasi les mensualitats de la seva hipoteca. Ara bé, ¿ha de Christine fer cas al seu instint i ajudar a la vella? ¿O poster seria millor negar-se i quedar bé amb el seu jefe i conseguir l'ascens que està esperant? Christine s'inclina per la segona opció, i la Sra. Agnus perd la seva casa. La vella decideix venjar-se i li envia la maledicció del lamia, convertint la seva vida en un infern. Perseguida por un esperit malvat i davant l'incomprensió del seu escèptic xicot, Christine busca l'ajuda d'un vident (Dileep Rao) per salvar la seva ànima d'una condena eterna. En un intent d'ajudar-la a recobrar una vida normal, el vident la guia per una frenètica carrera per invertir el malefici. Però les forces del mal s'apropen y Christine ha d'enfrentar-se a algo impensable: ¿fins on està disposada ha arribar per allibrar-se de la maledicció?

Del director Sam Raimi (la trilogía de Spider-Man i les entregues de EvilDead/Posesión infernal) torna al gènere de terror amb ARRÁSTRAME AL INFIERNO, una original historia d'una jove que intenta desesperadament trencar una terrible maledicció.

Un film on es tracten els temes de la humilitat personal, el fer el que sigui per aconseguir els teus objectius, i l'egoísme propi.... serien els trets principals de la pel·lícula, tot barrejat amb dosis de terror i humor barrejades a l'estil propi de Sam Raimi.

La noia s'ha d'enfrontar a difícils desicions les quals, totes, tenen les seves conseqüències.

Si voleu passar una estona amb tensió i endur-vos algun que altre ensurt però de camí riure una estoneta i passar una estona entretinguda us la recomano. No podem dir que sigui una comèdia ja que realment està dins el gènere de terror, però hi ha escenes que no pots evitar-ho, una característica dels films d'aquest director. I amb un inesperat final.

Títol: Arrástrame al infierno
Títol original: Drag me to Hell
Director: Sam Raimi
Guió: Sam Raimi, Ivan Raimi
Actors: Alison Lohman, Justin Long, Jessica Lucas, Lorna Raver, David Paymer, Dileep Rao, Adriana Barraza, Fernanda Romero, Reggie Lee, Alex Veadov, Bojana Novakovic, Bill E. Rogers

La Ilíada - Teatre

Fins al 9 d'agost sota la volta gòtica de la Biblioteca Nacional de catalunya s'està representant la Ilíada, basada en l'obra de l'Italià Alessandro Baricco que a al vegada s'inspirava amb el gran poema de Homer, sobre la tragèdia d'Aquiles en la guerra de Troya.

L'obra està a mans de 5 dones, són elles les prenen el protagonisme, les que exliquen la història. Mar Ulldemolins, Mercè Arànega, Mercè Anglès, Anna Güell i Àngels Sánchez són les actrius que es posen a la pell dels personatges. I ens transporten a vegades de manera dramàtica, a vegades de manera còmica als aconteixements de la tràgica guerra de Troya. El fet de transportar la història a boca de les dones és pel director de l'especacle un repte ja que la Ilíada és un text escrit per homes i per a homes, que narra un fets molt tràgics i dramàtics. Però a la vegada s'ha de tenir en compte que les dones al llarg de la història són qui finalment pateixen les guerres, les reals espectadores de les cruels històries que acostumen a esdevenir en una batalla.

Un treball de teatre clàssic, presentat de manera moderna. Treballant tots els aspectes del teatre: la gesticulació, la narració, la interpretació, l'expressió corporal... les cinc actrius ens transporten al bell mig d'aquesta cruenta batalla...

Només em queda felicitar-les per la gran feina realitzada.

S'acaba aquest cap de setmana però torna al setembre. A la Biblioteca Nacional de Catalunya, ubicada al c/ Hospital de Barcelona.