martes, 28 de julio de 2009

La reina al palau dels corrents d'aire - Stieg Larsson.

!!!!! Avís abans de començar llegir: si no heu llegit la 2º part salteu-vos el primer paràgraf on s'explica l'argument... es desvelen coses importants... que si no heu llegit el 2º llibre no sabeu que han passat....
és una recomanació....!!!!!

"Com ja imaginàvem, Lisbeth no està morta, tot i que no hi ha moltes raons per cantar victòria: amb una bala al cervell, necessita un miracle, o el més hàbil cirurgià, per salvar la vida. L'esperen setmanes de confinament en el mateix centre on un pacient molt perillós sigueix acosant-la: Alexander Zalachenko, Zala. Des del llit de l'hospital, tot i el seu estat greu, Lisbeth fa esforços sobrehumans para mantenir-se alerta, perquè sap que les seves impresionants habilitats informàtiques van a ser, un cop més, la seva major defensa. De mentres, amb una Erika Berger totalment inmersa en les lluites de poder i les estratègies comercials del poderós diari Svenska Morgon-Posten, en hores baixes per el descens de les vendes i els anunciants, Mikael se sent molt sol. Potser Lisbeth l'hagi apartat de la seva vida, però a mesura que les seves investigacions avancen i les fosques raons que estan darrera el complot contra Salander va agafant forma, Mikael sap que no pot deixar en mans de la Justícia i de l Estado la vida i la libertat de Lisbeth. Pesen sobre ella duríssimes acusaciones que fan que la policia mantingui l'ordre d'aïllament, així que Kalle Blomkvist haurà d'ingeniar-les per arribar fins a ella, ajudarla, inclús que ella no vulgui, fer-li saber que sigueix allí, al seu costat, per sempre"...


Ja he finalitzat la triologia sueca més mediàtica del moment... Millenium. De Stieg Larsson. La reina al palau de les corrents d'aire... més de 800 pàgines d'intriga i emoció, no sabria dir si és el millor dels tres com molts diuen.. crec que cada un té les seves coses bones i dolentes, i m'és complicat decidir-me fermament cap a un concret, tot i que si és cert que aquest últim la trama potser és molt interessant. Jo crec que és la suma dels 3, preferixo fer una valoració final conjunta més que per separat.

Realment la Lisbet Salander agafa el protagonisme total de la història en aquesta 3º edició... tot i que amb un final una mica evident, típic final feliç... tot s'acaba bé... no moltes sorpreses en el final. Tot i que està molt ben escrit i passen moltíssimes coses interessants, però quan acabes penses, bé, s'acabat tot bé!... no hi hagut cap sorpresa d'última hora.

També he de destacar que havia llegit en diverses entrevistes i reportatges que en el 3º llibre un dels personatges principals es moria igual que l'escriptor com ja havia comentat en alguna entrada anterior en aquest blog. I realment me endut la sorpresa de que no és així?? o no??? no ho entès això.....
espero que no sigui la traducció catalana que han canviat el final, ja que després de les múltiples faltes en la traducció i d'ortografia que es poden trobar al llarg del llibre potser s'han equivocat amb el final també... ;)... és l'únic pero que li poso al llibre però relament aquest tema afecta directament a l'editorial i no l'escriptor, clar. Per tant la seva feina és un 10. Realment tenia una imaginació iincreïble.... i haver acabat la 3º entrega és trist saber que no en tindrem de noves, que s'ha acabat. No n'hi ha més...

Cal destacar en lletres ben grans que la traducció al català no està molt acurada, i si ens cobren el mateix.... ens podrien fer un descompte per falta.... :) no hi haurien de treballar-ho igual no?.... i pel que he llegit és molt possible que la traducció al català no s'hagi fet directe de l'original!

He de confessar que he estat totes les vacances enganxada al llibre i no hi havia manera de deixar-lo!....

Com a curiositat: Títols originals dels 3 llibres: Män som hatar kvinnor, Flickan som lekte med elden, i Luftslottet som sprängdes; que correspondrien, en traducció directa, a: Els homes que odiaven les dones, La noia que jugava amb foc i El castell a l'aire que esclatà... alguns modificats, com veieu, diu que per tema màrqueting. Crec que aquesta traducioinveció no acaba de convèncer per entendre bé la relació amb la història.

Ha estat un gran boom i s'ha convertit en una triologia molt mediàtica, però he de dir que ben merescut, crec que hi ha una gran feina feta per part de l'escriptor i es mereix l'èxit que ha obtingut. Pels reticents pel fet de que s'hagi convertit en algo tan comercial s'ha de dir que val la pena llegir-lo i gaudir del món Larsson. També he de destacar diversos autors suecs que també escriuren novel·la negra / policíaca. Desde suècia ens arriben realment molt bones propostes, si Larsson us ha enganxat aquests altres escriptors no us defraudaran.

Us recomano en concret a Henning Mankell o també m'han parlat molt bé de Marianne Fredriksson tot i en aquest cas encara no n'he llegit res.

Puntuació: 9.


Últimes pel·lícules vistes al cine....

Dia 25 de Juny.
HARRY POTTER i el misteri del príncep.

Per no perdre fil i no trencar la tradició, dissabte a la nit vaig anar a veure la nova entrega de Harry Potter. Cada cop es crea un aire més fosc i més d'acció, crec que cada cop menys adequat per nens petits. Els personatges també ja molt crescuts comencen un nou curs a l'escola Howargs. Serà un curs mogut tant a nivell d'hormones com d'acció. Dumbledore li demana ajuda a Harry per buscar els "Horricreus" on Voldemor ha repartit la seva ànima i és la única manera de poder destruir-lo definitivament. Però la missió queda truncada amb la mort de Dumbledore a mans de Snape. Però Harry no es rendirà en la seva lluita personal contra el mal i seguirà la búsqueda. De la pel·lícula m'agradaria destacar els paisatges que hi surten, són espectaculars!... el castell on es roden les aventures de Potter realment és digne de visitar si mai ens acostem per Escòcia crec que es mereix una visita, no pel fet que sigui l'escenari de les avetures del mag més famós sinó com arquitectura i paissatge mereix tal visita. Si ets seguidor d'aquesta sega, us la recomano... la pel·lícula, com sempre, tècnicament està molt ben feta. I les interpretacions cal destacar a Draco, realment transmet l'angoixa que està vivint per poder complir les ordres de Voldemort.


Dia 26 de Juny.
IMAGO MORTIS.

Una producció espanyola, italiana i irlandesa. És un triller de terror amb un tema interessant, es basa amb un fet històric com és l'invent de la Tanatografia, que es va inventar anys abans de la fotografia, i consistia en extreure la última imatge vista per la persona abans de morir, des de la retina a través d'un procés químic. La pel·lícula fantaseja amb aquesta tècnica fent la seva pròpia història. Van ser 105 min. aprox. de tensió i por. En l'aspecte tècnic realment és una pel·lícula de terror clàssica, apujar la música per crear tensió.... cares molt expressives dels actors, etc... però tot i tenir una base clàssica, està molt ben adaptada als nostres dies. I el tema crec que és original. He de reconèixer que no era aficionada al cinema espanyol, però en els últims temps he vist produccions molt interessants. M'agradaria destacar la interpretació de Alberto Amarilla, protagonista... realment sembla que està patint i ben espantat per tot el que passa. I com un pro no queda molt clar el perquè de les aparicions dels fantasmes. En un inici si que semblen tenir un sentit però el que no acaba de quedar molt clar és el final, en aquest aspecte.

Actors: Alberto Amarilla, Oona Chaplin, Geraldine Chaplin, Leticia Dolera y Álex Angulo. El resto del reparto lo completan Francesco Carnelutti, Silvia De Santis, Francesco Martino, Kenji Kohashi y Paolo De Vit.

Recomanable si t'agrada el cine de terror.

jueves, 2 de julio de 2009

Tres dies amb la família - Cinema

Després d'anys d'estar a l'estranger, Lea ha de tornar sobtadament a Girona per assistir al funeral de son avi. La mort reuneix tres dies la família Vich, després d'una llarguíssima dispersió. Tots els mals que s'arrosseguen acaben sortint quan Lea s'adona que no pot conviure amb tanta hipocresia. Film premiat a Màlaga.


El dissabte 27 vaig anar veure aquest film català que s'ha presentat recentment a la gran pantalla. Segurament molta gent quan llegeixi l'argument pensarà "una peli més que reuneix la família etcetcetc "... i si, no s'equivocaran!.... en el que s'equivocaran serà en dir "una peli més".... ja que tot i tenir un tema molt recorrent i del qual s'han fet infinitats de pel·lícules no és una peli més, crec que ha tractat el tema d'una manera diferent... reflectint una realitat tan real!.... realment et pots sentir tan identificat amb els personatges representats i les situacions... que realment hi ha moments en que surts de la pantalla per estar observant relament una escena quotidiana de qualsevol família que pots trobar arreu o simplement la teva pròpia família. Apareixen un seguit de personatges i situacions, que crec molt difícil relament de poder caracturitzar-los de manera tan real.... i naturals....


Realment el que també la fa diferent de moltes pelis que han recorregut al tema de la família és que realment no apareixen històries rebuscades ni excessivament dramàtiques, són conflictes molt quotidians de petits rencors, malentesos, males evinences i voler guardar les aparences...


Cal destacar les interpretacions dels actors, destacant la d'un gran veterà com és Eduard Fernàndez que dóna crèdit al film i no menys tenir la interpretació de Nausica Bonnín, cara coneguda per la sèrie El Cor de la Ciutat.


Us la recomano si voleu sortir del cine comercial i convencional i veure quelcom diferent.


Direcció: Mar Coll.
Intèrprets: Nausica Bonnín, Phillippine Leroy-Beaulieu; Eduard Fernàndez.
Gènere: Drama.


Puntuació: 8

Hamlet (teatre)

Hamlet, fill del recentment mort rei de Dinamarca, descobreix, per l’aparició del fantasma del seu pare, que aquest ha mort de manera terrible. El seu propi germà, Claudi, l’ha enverinat. El príncep comença a dubtar de tot en aquest moment. Qui diu la veritat? És real l’aparició? A qui ha de creure? A partir de certs aconteixements i comportaments dels qui l’envolten, Hamlet es convenç de la tragèdia que realment amaga la mort del seu pare. Una lluita pel poder organitzada per Claudi que ha estat capaç de matar al seu propi germà i casar-se amb la dona del seu germà, la reina Gertrudis. Hamlet fill comença a comportar-se de manera incomprensible per a la resta de gent que l’envolta. Tothom el pren per boig i realment ell viu en aquesta confusió fins al límit. A palau s’aniran creuant les històries de la pitjor manera possible, fins acabar desencadenant un seguit de morts innecessàries (com la de Poloni) però que finalment, seran la única manera de treure a la llum la veritat sobre la mort del rei. Pel camí, el pobre príncep es trobarà sol i perdrà la seva estimada Ofèlia, la seva enganyada mare Gertrudis i també els seus amics de l’ànima.

El passat dijous 25 vam anar a veure a la Biblioteca Nacional, al c/ Hospital. La versió que s'està representant aquest dies de Hamlet. Més de 3 hores d'espectacle però que es viuen intenssament i que val la pena gaudir.

Un Hamlet, complet però modern i amè... Realment una molt bon muntatge i una bona adaptació, destacant per sobre de tot la gran qualitat d'interpretació dels actors, fan de la obra un gran espectacle. Val a dir que l'obra en si ja ho avala però m'agradaria remarcar que els actors i l'espai fan que tot plegat sigui un Hamlet ben rodó.... no voldria caure en el tòpic d'elogiar el protagonista pel sol fet de ser protagonista, però en aquest cas Manrique treu les seves millors armes per interpretar un Hamlet tocat del bolet, boig a més no poder però molt conscient dels seus objectius i amb fam de venjança pels qui van matar al seu pare.

Realment la Biblioteca Nacional, crec que s'ha convertit en un escenari molt encertat i adient per representar segons quins espectacles, crec que li dóna l'ambient i caliu que a vegades falta en un teatre. He de dir que estava a primera fila, cosa que recomano si decidiu anar a veure aquest espectacle. I ho vaig viure tan intensament que hi havia moments en que realment sembla que estiguessis dins la història i aquesta fos ben real.... veure els artistes patint, cridant, plorant just al teu davant realment impressiona i et fa viure les coses d'una manera especial, realment et dóna la sensació de que estan interpretant per a tu solsament.

L'adapció del text, l'escenografia, la interpretació realment està molt acertada en els temps que corren, en l'estètica actual, ... trenquen el dramatisme d'aquesta obra amb uns tocs d'humor que crec que és el toc de gràcia de l'obra... i alguns detalls curiosos com la repetiva costum d'encendre's un cigarret, Hamlet, amb un encenedor que no crec que sigui d'època... una petita anècdota que em va fer gràcia.

Realment Manrique ens transmet un Hamlet expressiu, lluitador, intel·ligent, que pateix, que té fam de venjança pels fets ocorreguts i que no s'atura davant de res.

Relament podria omplir moltes línies parlant i elogiant l'espectacle però bé, el millor és que l'aneu a veure! us el recomano de debò.... és un dels espectacles que un no hi pot faltar! s'ha de veure....

Com a curiositat, ja fora del l'espectacle estrictament.... he de dir que el dia que jo vaig assistir a l'obra hi havia una bona part representant del sector amb la presència d'actors de la talla d'Àlex Casanoves i actors varis, cares conegudes per les diverses sèries catalanes d'actualitat com la Marcela de Vent del Plà, entre altres. I també va comptar amb la presència dels "Polonis" Queco Novell i del imitador del Duran i LLeida al programa Polònia de TV3. Només un apunt curiós, sempre fa gràcia, i en part és un possible aval, o bé que els actors que surten tenen bons amics ;)...

Autor: William Shakespeare
Director: Oriol Broggi
Intèrprets: Julio Manrique, Ramon Vila, Carme Pla, Carles Martínez, Jordi Rico i Aida de la Cruz
Gènere: Drama
Idioma: Català
Data inici: 05/06/2009
Data fi: 17/07/2009

Horari esdeveniment: De dilluns a divendres, a les 20.30 h
Espai: BIBLIOTECA DE CATALUNYA
Adreça: c/ Hospital, 56
Població: Barcelona
Com arribar-hi: L3 (Liceu) Bus 14, 18, 38, 59, 91

Puntuació: 10 (tot i haver de tornar amb taxi a casa per la llarga duració de l'espectacle ;) .... aquí faig una crítica al transport públic entre setmana..... però va valdre la pena...)



Informe per a un policia volador (teatre)

Anna, trenta-cinc anys, metge forense, extremadament competent, racional i ordenada ha de portar a terme la investigació més complicada de la seva carrera: la seva mare ha estat trobada morta i la policia ho ha qualificat d’accident. Per demostrar que algú va acabar amb la seva vida i esbrinar qui ho va fer, inicia un recorregut que li permetrà conèixer-se ella mateixa i descobrir esdeveniments del seu passat que fa molt de temps que havia renunciat a saber.


Fa ja un parell de setmanes que vaig anar a veure aquesta obra de teatre a la sala Muntaner, i bé, una obra entretinguda, per passar una tarda de diumenge o tenir l'excusa per sortia una estoneta a la nit i després anar a pendre alguna coseta després.
La interpretació per part d'Àurea Màrquez és molt correcta, cal destacar la dificultat d'un monòleg d'aquesta durada i intensitat i temàtica. He de dir que pel meu gust, se'n surt molt bé. Tot i que en algun moment és fàcil despistar-te en la història ja que és tot plegat una mica embolic amb tots els personatges que hi apareixen... és un guió interessant. El fet de que estigui representat en monòleg ho fa diferent. Ho vaig trobar interessant... que un tema tan complex com una investigació criminal es pogués dur a terme amb un sol personatge, quan són molts els que tenen a veure amb la història.
Els que estigueu interessats teniu alguns dies encara, fins el 12 de juliol. És recomanable, si t'agrada habitualment el teatre i vols passar una tarda de dissabte o diumenge.
Autor: Mercè Sarrias
Director: Miguel Casamayor
Intèrprets: Àurea Márquez
Gènere: Thriller
Idioma: Català
Data inici: 01/07/2009
Data fi: 12/07/2009

Horari esdeveniment: De dimecres a dissabte, a les 21 h. Diumenges, a les 18.30 h
Espai: SALA MUNTANER
Adreça: C. Muntaner, 4
Població: Barcelona
Com arribar-hi: Metro: L1 i L2 (Universitat) Bus: 24, 41, 55, 64, 91, 141, N6
Puntuació: 7