
és una recomanació....!!!!!
"Com ja imaginàvem, Lisbeth no està morta, tot i que no hi ha moltes raons per cantar victòria: amb una bala al cervell, necessita un miracle, o el més hàbil cirurgià, per salvar la vida. L'esperen setmanes de confinament en el mateix centre on un pacient molt perillós sigueix acosant-la: Alexander Zalachenko, Zala. Des del llit de l'hospital, tot i el seu estat greu, Lisbeth fa esforços sobrehumans para mantenir-se alerta, perquè sap que les seves impresionants habilitats informàtiques van a ser, un cop més, la seva major defensa. De mentres, amb una Erika Berger totalment inmersa en les lluites de poder i les estratègies comercials del poderós diari Svenska Morgon-Posten, en hores baixes per el descens de les vendes i els anunciants, Mikael se sent molt sol. Potser Lisbeth l'hagi apartat de la seva vida, però a mesura que les seves investigacions avancen i les fosques raons que estan darrera el complot contra Salander va agafant forma, Mikael sap que no pot deixar en mans de la Justícia i de l Estado la vida i la libertat de Lisbeth. Pesen sobre ella duríssimes acusaciones que fan que la policia mantingui l'ordre d'aïllament, així que Kalle Blomkvist haurà d'ingeniar-les per arribar fins a ella, ajudarla, inclús que ella no vulgui, fer-li saber que sigueix allí, al seu costat, per sempre"...
Ja he finalitzat la triologia sueca més mediàtica del moment... Millenium. De Stieg Larsson. La reina al palau de les corrents d'aire... més de 800 pàgines d'intriga i emoció, no sabria dir si és el millor dels tres com molts diuen.. crec que cada un té les seves coses bones i dolentes, i m'és complicat decidir-me fermament cap a un concret, tot i que si és cert que aquest últim la trama potser és molt interessant. Jo crec que és la suma dels 3, preferixo fer una valoració final conjunta més que per separat.
Realment la Lisbet Salander agafa el protagonisme total de la història en aquesta 3º edició... tot i que amb un final una mica evident, típic final feliç... tot s'acaba bé... no moltes sorpreses en el final. Tot i que està molt ben escrit i passen moltíssimes coses interessants, però quan acabes penses, bé, s'acabat tot bé!... no hi hagut cap sorpresa d'última hora.
També he de destacar que havia llegit en diverses entrevistes i reportatges que en el 3º llibre un dels personatges principals es moria igual que l'escriptor com ja havia comentat en alguna entrada anterior en aquest blog. I realment me endut la sorpresa de que no és així?? o no??? no ho entès això.....
espero que no sigui la traducció catalana que han canviat el final, ja que després de les múltiples faltes en la traducció i d'ortografia que es poden trobar al llarg del llibre potser s'han equivocat amb el final també... ;)... és l'únic pero que li poso al llibre però relament aquest tema afecta directament a l'editorial i no l'escriptor, clar. Per tant la seva feina és un 10. Realment tenia una imaginació iincreïble.... i haver acabat la 3º entrega és trist saber que no en tindrem de noves, que s'ha acabat. No n'hi ha més...
Cal destacar en lletres ben grans que la traducció al català no està molt acurada, i si ens cobren el mateix.... ens podrien fer un descompte per falta.... :) no hi haurien de treballar-ho igual no?.... i pel que he llegit és molt possible que la traducció al català no s'hagi fet directe de l'original!
He de confessar que he estat totes les vacances enganxada al llibre i no hi havia manera de deixar-lo!....
Com a curiositat: Títols originals dels 3 llibres: Män som hatar kvinnor, Flickan som lekte med elden, i Luftslottet som sprängdes; que correspondrien, en traducció directa, a: Els homes que odiaven les dones, La noia que jugava amb foc i El castell a l'aire que esclatà... alguns modificats, com veieu, diu que per tema màrqueting. Crec que aquesta traducioinveció no acaba de convèncer per entendre bé la relació amb la història.
Ha estat un gran boom i s'ha convertit en una triologia molt mediàtica, però he de dir que ben merescut, crec que hi ha una gran feina feta per part de l'escriptor i es mereix l'èxit que ha obtingut. Pels reticents pel fet de que s'hagi convertit en algo tan comercial s'ha de dir que val la pena llegir-lo i gaudir del món Larsson. També he de destacar diversos autors suecs que també escriuren novel·la negra / policíaca. Desde suècia ens arriben realment molt bones propostes, si Larsson us ha enganxat aquests altres escriptors no us defraudaran.
Us recomano en concret a Henning Mankell o també m'han parlat molt bé de Marianne Fredriksson tot i en aquest cas encara no n'he llegit res.
Puntuació: 9.
Realment la Lisbet Salander agafa el protagonisme total de la història en aquesta 3º edició... tot i que amb un final una mica evident, típic final feliç... tot s'acaba bé... no moltes sorpreses en el final. Tot i que està molt ben escrit i passen moltíssimes coses interessants, però quan acabes penses, bé, s'acabat tot bé!... no hi hagut cap sorpresa d'última hora.
També he de destacar que havia llegit en diverses entrevistes i reportatges que en el 3º llibre un dels personatges principals es moria igual que l'escriptor com ja havia comentat en alguna entrada anterior en aquest blog. I realment me endut la sorpresa de que no és així?? o no??? no ho entès això.....
espero que no sigui la traducció catalana que han canviat el final, ja que després de les múltiples faltes en la traducció i d'ortografia que es poden trobar al llarg del llibre potser s'han equivocat amb el final també... ;)... és l'únic pero que li poso al llibre però relament aquest tema afecta directament a l'editorial i no l'escriptor, clar. Per tant la seva feina és un 10. Realment tenia una imaginació iincreïble.... i haver acabat la 3º entrega és trist saber que no en tindrem de noves, que s'ha acabat. No n'hi ha més...
Cal destacar en lletres ben grans que la traducció al català no està molt acurada, i si ens cobren el mateix.... ens podrien fer un descompte per falta.... :) no hi haurien de treballar-ho igual no?.... i pel que he llegit és molt possible que la traducció al català no s'hagi fet directe de l'original!
He de confessar que he estat totes les vacances enganxada al llibre i no hi havia manera de deixar-lo!....
Com a curiositat: Títols originals dels 3 llibres: Män som hatar kvinnor, Flickan som lekte med elden, i Luftslottet som sprängdes; que correspondrien, en traducció directa, a: Els homes que odiaven les dones, La noia que jugava amb foc i El castell a l'aire que esclatà... alguns modificats, com veieu, diu que per tema màrqueting. Crec que aquesta traducioinveció no acaba de convèncer per entendre bé la relació amb la història.
Ha estat un gran boom i s'ha convertit en una triologia molt mediàtica, però he de dir que ben merescut, crec que hi ha una gran feina feta per part de l'escriptor i es mereix l'èxit que ha obtingut. Pels reticents pel fet de que s'hagi convertit en algo tan comercial s'ha de dir que val la pena llegir-lo i gaudir del món Larsson. També he de destacar diversos autors suecs que també escriuren novel·la negra / policíaca. Desde suècia ens arriben realment molt bones propostes, si Larsson us ha enganxat aquests altres escriptors no us defraudaran.
Us recomano en concret a Henning Mankell o també m'han parlat molt bé de Marianne Fredriksson tot i en aquest cas encara no n'he llegit res.
Puntuació: 9.