Fa 40 anys, Harriet, va desaparèixer en mig d'una reunió familiar, a la mansió del tot poderós clan dels Vanger, en una illa incomunicada a causa d'un accident. El seu cos mai es va trobar, però el seu tiet sempre ha estat convençut que la van assessinar, i que l'assassí és un membre de la família. Veient que arriba a la vellesa i veu la mort propera, no havent pogut esbrinar mai la veritat decideix contractar a Mikael Blomkvist, un periodista que es dedica a destapar escàndols financers i polítics, el qual dirigeix una revista Millenium, però en el seu últim reportatge ha tingut mala sort i és condemnat a 3 mesos de presó. Mentre espera entrar a complir condemna accepta la feina de Vanger. Per atzar coneix a Salander, una hacker professional, marginada social, extranya i dura. La qual l'ajudarà en la investigació. Quan la parella relaciona la desaparició de la Harriet amb un seguit de terribles assassinats comesos 40 anys enrere, es comença a descobrir una trama fosca i horrible que afecta directament a la família Vanger. Però la família és mol te reservada i els dos protagonistes descobreixen fins a quin punt seràn capaços d'arribar per protegir el seu secret. "Els homes que no estimàven les dones" és el primer de la trilogia Millenium escrita per Stieg Larsson, el qual ha venut ja més de 10 milions d'exemplars en tot el món. Per desgràcia, Larsson, no va viure el suficient per poder veure en el fenòmen en que s'ha convertit la seva obra, ja que va morir de sobte, al poc d'entregar els manuscrits al seu editor.Per fi ha arribat la pel·lícula!, ...
al cap de molts pocs dies d'haver-se estrenat l'adaptació d'un altre bestseller, "Àngels i Dimonis", arriba a les pantalles l'adaptació del primer llibre de la triologia de Stieg Larsson "Els homes que no estimaven les dones", una pel·lícula molt esperada pels fans de les novel·les de l'escriptor suec. Jo he de confesar que després d'haver vist la pel·lícula "Àngels i Dimonis", tenia una mica de por ja que l'adaptació de Dan Brawn em va decepcionar una mica si ho comparem amb el llibre, com ja comentava en el blog, en l'anterior entrada. Però he de dir que en aquest cas, he disfrutat molt durant les 2 hores i mitja que dura la pel·lícula.
Primer de tot he de dir que el fet que la pel·lícula no desprengui aquest aire de típic producció americana, on prima la qualitat d'imatges, d'efectes per sobre d'altres coses importants com el guió, o moltes vegades l'interpretació dels actors, influeix molt en que m'hagi sentit a gust amb el film. Crec que és una molt bona adaptació, ja que crec que era complicat resumir un llibre tan dens com és aquest, hi havia varies possibilitats a l'hora d'adaptar el llibre, es podia perdre en els infinits detalls que dóna l'escriptor i tenir com a resultat una pel·lícula llarga i pesada... però crec que ha sapigut resumir, captar l'escència del llibre i quedar-se amb el realment important. S'ha prescindit de moltes coses del llibre i s'ha centrat especialment amb la història de la Harriet, i també molt amb els personatges de la Salander i de Blomkvist. Ha sapigut prescindir del que realment no aportava res important a la història quedar-se amb els detalls que si que ho feien. Sense treure la intriga i l'acció que et causa el llibre. També m'agradaria destacar els paissatges que apareixen en la pel·lícula on tambe s'hi recreen i trobo molt espectaculars.
M'agrada molt la interpretació de Noomi Rapace, tot i que primer, de confessar, que era una mica escèptica sobre com interpretaria a la Libeth, ja que en el llibre és un personatge tan peculiar que qualsevol de les millors interpretacions que es puguessin fer d'ella et podria decebre, crec que ha captat l'escència del personatge i el fa creïble. També he de destacar, com no l'interpretació d'ell. Els dos fan una interpretació molt creïble, respecte al llibre. He de dir però que el paper de la directora de Millenium o la de Harriet, em decepciona un mica. No perquè les actrius que les interpreten siguin dolentes, sinó per la idea que t'acostumes a fer quan llegeixes el llibre... en aquest cas no m'encaixen gens.
En resum he de dir que m'agradat molt, tot i saber qui era el "dolent", i l'esperat "final".... que era el que em feia por que em tregués interès en la pel·lícula, però, en aquest cas, m'ha sapigut mantenir amb l'intriga i expectant, suposo que el fet que no fos lineal al llibre, ajuda a crear aquesta atenció. Com ja he dit, s'ha centrat molt en la història important, traient relacions com la que manté Mikael amb Cecília Vanger o amb la seva companya de Millenium per exemple. O bé l'entrada d'ell a presó, no ha estat fins al final de la pel·lícula, un cop ressolt el cas. També m'agradat perquè ha fet molta referència en la vida personal dels personatges, sobretot en el passat de Lisbeth, cosa que el llibre deix més en misteri fins al segon llibre. I pel que fa a Mikael, es recolça molt a l'hora de que ell ressolgui el cas, en el fet de que Harriet hagués sigut un estiu la seva cangur quan ell era molt petit i el seu pare havia treballat pels Vanger.
No sempre tot el que arribar a ser mediàtic ha de ser comercial i de poca qualitat, sempre hi ha excepcions i aquesta n'és una tant pel que fa la versió cinematogràfica com les novel·les.
Ara, a l'espera de la 2º part "la noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina", però abans l'aparició del 3º volum, el que tanca la triologia Millenium.
Puntuació: 9
Aquí us deixo la web de la pel·lícula per més informació:
http://www.loshombresquenoamabanalasmujeres.es/
