Àngels i Dimonis - "La peli"

A mesura que l'expert professor en temes religiosos de la Universitat de Harvard, Robert Langdom, comença a descobrir evidències del resurgiment d'una secreta i antiga germandat coneguda com els Illuminati -l'organizació clandestina més poderosa de la Història-, comença a compendre també que haurà d'enfrontar-se a la mortífera amenaça que suposen pel seu enemics més fervent: l'Església Catòlica. És per això que Langdom, al saber que els Illuminati han col·locat una bomba en el Vaticà, decideix viatjar a Roma, on s'aliarà amb Vittoria Vetra, una bella i enigmàtica científica italiana. Embarcats en una interminable i arriscada búsqueda a través de criptes sellades, perilloses catacumbes i catedrals desertes, arribant inclús al cor de la cambra sellada més secreta de la Terra, Langdom i Vetra seguiran el rastre den símbols amb més de 400 anys d'antigüetat, els quals marquen l'única esperança del Vaticà per la seva supervivència.

L'eterna lluita entre ciència i religió, és del que ens parla l'obra de Dan Brawn, "Àngels i Dimonis", que al igual que la seva novel·la més famosa "EL codi da Vinci", també ha estat portada a la gran pantalla.

"Àngels i Dimonis", publicada l'any 2000, és la 2ª novel·la de Dawn Brown, un escriptor, però que no va veure relament la fama fins a la 4ªnovel·la "El codi da Vinci" que es va convertir en un Bestseller.

Bibliografia:
La fortaleza digital. . 1998.
Ángeles y Demonios. . 2000.
La conspiración. . 2001.
El código Da Vinci. . 2003.
El Símbolo Perdido. . 2009.

De l'escriptor i les seves obres podem destacar en totes una gran dosis d'acció, realisme, i misteri que et fa quedar enganxat fins al final. Tot i que totes les novel·les tenen una mateixa estructura: Langdom + noia jove i guapa + explicació i ressolució del cas, sempre donant mil voltes i acabant sent el personatge més innocent el culpable de tot.

Parlant de la pel·lícula en concret, Àngels i Dimonis, el primer que em ve al cap respecte al llibre és la falta d'acció, trobo que el llibre és molt més emocionant i conté dosis molt més altes d'acció en gairebé totes les escenes. En la pel·lícula, per exemple, trobo a faltar la lluita final de Langdom amb el "dolent" a la font de la "plaça novona" de Roma, on lluita per no ofegar-se i poder salvar a l'últim "preferiti". Val a dir que la font no dóna per a molt ja que tampoc és que tingui unes dimensions descumunals per poder portar a terme la lluita que es descriu al llibre però em vaig quedar com amb ganes de més, ja que va ser molt light i al llibre és una de les parts més emocionants. En general, però, tota la pel·lícula li falta aquest punt d'acció que fa que el llibre sigui, per a mi, el millor de totes les obres de Brown.

Amb tot però crec que tan el llibre com la pel·lícula, són interessants tan pel tema del que ens parla, de la manera en què ho fa, i tota la informació interessant que ens donen, (això es repeteix en totes les obres de l'escriptor) tot i que si que és cert, que tampoc ens podem refiar 100% de tot el que ens explica el dr. Lagdom, ja que en totes les seves novel·les hi ha una part realista, però també hi ha bona part novelesca, amb dades que ens semblen reals però no ho són del tot.

He de destacar, al igual que el Codi da Vinci, l'interpretació de Tom Hans, tot i que bastant criticat, crec que acerta en el personatge de Professor Langdom. Jo que me llegit tots els llibres crec que el caracteritza molt bé. Crec que ha encertat en la manera d'interpretar-lo, en les característiques que li ha donat.

Puntuació: 7

Direkta_mente - Lluís Pardo.

Transmisions i percepcions mentals,
prediccions, telekinessis, hipnosis. Màgia, escapisme, psicologia i jocs de risc. La seva energia mental en estat pur aconssegueix traspassar les froteres de la psique per arribar als pensaments, desitjos o pors, cautivant a un públic actiu i escencial en els espectales d'aquest mag del segle XXI.

El passat divendres a la nit vaig anar a veure aquest espectacle, he de dir que hi anava molt il·lusionada, amb moltes ganes, vaig estar tota la setmana impacient i nerviosa que arribés el dia i fent proganada a tort i a dret entre companys de feina i amics, i familiars... coneixia a Pardo des del programa que feien juntament amb el Mag Lari i altres a TV3, no recordo ara el nom, ara fa uns anys, i el recordo junt amb el Mag Lari, com dos dels personatges que més m¡impressionaven amb els seus trucs. Le anat seguint en algunes aparicions exporàdiques que ha anat fent a la TV, i no fa gaire el vaig veure el dia de St. Jordi en l'estant de Punto cero, sinó recordo malament. On realment ens va deixar amb la boca oberta, és per això que em vaig animar molt en veure que tornava amb un altre espectacle ja que les anteriors m'havia quedat amb les ganes per falta de temps, etc... no hi havia pogut anar. Però finalment i a mode de resum, després ja detallaré, i explicaré el perquè, sincerament vaig sortir molt decepcionada de l'espectacle, realment no va assolir les meves expectatives ni de bon tros. Penso que la majoria de trucs que ens va mostrar, són els típics de mag de festa major, senzills (dins la dificultat) i típics i tòpics. Realment m'esperava un especatcle de molta més qualitat a tots els nivells, després de tota la informació que havia llegit al respecte, etc...

He de dir que l'espectacle comença amb 2 punts curiosos i divertits, una bona manera de quedar-se amb el públic, tampoc desvelaré res pels qui vulguin anar a veure'l.... també he de reconèixer que el primer truc és molt bo (el de la data naixement... hasta aquí puedo leer).... el del "primer petó i viatge, etc... " per anomenar-lo d'alguna manera també impressiona, però ja a partir d'aquí la cosa va decaïent... El truc del bitllet pot impressionar però he de dir que en aquest cas es va veure el truc, no va ser gaire dissimulat amb el canvi de bitllet, va ser molt evident, potser m'equivoco però per comentaris que vaig sentir a la sala no vaig ser la única que vaig percebre certa "poca traça" a l'hora de l'excecució del truc i això ja va trencar tota la màgia que hi podia haver. Ja a partir del joc de les caixes la cosa decau fins al punt de tocar gairebé sota terra. Perquè a més la gràcia en l'excecusió de l'espectacle no era molta tampoc i això influencia també molt a l'hora de percebre el truc, en el sentit de que pot ser un truc que has vist mil vegades però amb certa gràcia et pot fer viure'l de maneres molt diferents.

Amb això no vull criticar ni dir res negatiu de LLuís Pardo, no seria tampoc realista, perquè en altres ocasions le vist fer coses increïbles, és per això que em sorprèn el nivell ofert en aquest últim espectacle "Direkta_mente", el qual el va estrenar el passat dijous dia 14 de maig. Vull fer una crítica constructiva i dir que en aquest cas l'artista no ha estat molt acertat, i la propaganda que es fa de l'especatcle realment no correspon amb el que és realment, et vénen un gran espectacle diferent i original d'una gran qualitat i et trobes amb trucs bàsics de màgia, crec jo. No crec que estigui a l'altura de les seves capacitats. Potser algú que no ha vist mai un espectacle de màgia pot aconseguir deixar-lo impressionat però si tens un mínim (no cal gaire tampoc) "vagatge màgic" :) la veritat és que decepciona. A mi realment no em va impressionar gens i això que el vaig tenir ben a la vora ja que en un dels trucs em va fer pujar a l'escenari per donar un cop de mà.... (en el de les caixes concretament), que ni el valoro ni positivament ni negativament, també crec que és molt bàsic.

I el que realment vaig trobar més lamentable, sento la paraula, però és que no em va agradar gens va ser la útlima part de l'espectacle, la qual, a més va ocupar gran part del temps, la part de la hipnosis... crec que l'artista no ha sapigut transmetre el que volia, i s'ha deixat endur pel pur espectacle, típic i tòpic d'hipnosis. Com l'escena de que la noia s'estira i queda sospesa, com flotant, tiesa.... em sembla que tothom en sap el truc, crec que és un dels "típics més tòpics" en espectacle de hipnosis, i és molt evident i és de boca popular que hi ha truc i quin és. Que per cert respecte això, també he de dir i li dic directament al LLuís Pardo, si tinc l'honor que llegeixi la meva crítica, que un altre dia guardi els estris abans de sortir de l'escenari, ja que auqest truc tothom en sap el truc però sempre et queda el dubte si no ho has vist mai, però he de dir que hi va haver espectadors, que van voler comprovar si el que es diu és cert, i axí va ser... tota una decepció tot i en certa manera saber-ho. Jo crec en l'hipnosis com a tècnica terapèutica, ì el que vol mostrar Pardo amb aquest especatcle, segons ell, és apropar el món de la hipnosis a l'espectador, demostrar la seva utlitat, però crec que tal i com ho porta a terme es queda molt lluny d'assolir-ho.

He de dir, que sóc una persona que em deixo endur per l'especatcle, m'agrada la màgia i sempre m'ho crec tot, no sóc de les que estic pendent del truc, ni tant sols m'ho plantejo... és màgia, i punt! però aquest cop sento dir que no vaig poder deixar endur-me ja que no em va saber atrapar...

No el vull recomanar ni deixar de recomanar, cada u té la seva opinió, perquè a mi personalment no m'agradés no vol dir que altres persones no hi puguin gaudir, cada u que faci el que cregui que ha fer, que ho comprovi per a ell mateix.

Puntuació: 5

Viatge a Madrid

Aquesta setmana passada he estat uns dies a Madrid, unes minivacances, una escapadeta de 3 dies. Del 8 al 10 de maig.

Resum del que he visitat:

Divendres dia 8.

Temple de Debod - un temple que Egipte va donar a Madrid i que van haver de traslladar des de egipte pedra a pedra. Actualment està ubicat molt a prop de Pl. Espanya. Curiós de veure.

Gratuït

Plaça Espanya - Gran vía. El centre de Madrid, està bé passejar per la zona, i veure els alts edificis, i l'ambient de la ciutat.

Palau Reial - També ubicat al centre de Madrid, un gran edifici on els reis fan les seves convencions i reunions importants. Amb una gran pati interior. I els jardins de Sabatini, que serien els jardins reials, cuidats a l'estil francès. El palau reial alberga també un museu però estava tancat, ja que quan hi ha actes importants dins el palau no s'hi pot accedir. I va ser aquest el cas, vam veure molta policia, i moviment de cotxes, però no vam saber que hi succeïa.

Catedral de Almudena - Impressionant construcció per la patrona de la ciutat, la verge de l'Almudena. El seu nom originari era Vega, però més tard la verge que havia estat amagada per salvar-se de la crema, es va trobar dins la muralla i a això es deu el nom actual : Almudena que en àrab vol dir muralla. Una catedral reformada, i de grans dimensions. Interessant de visitar. estan bé les vistes de la ciutat que es poden apreciar des de dalt de tot de la catedral. Els prínceps d'Astúries es van casar en aquesta edificació, ubicada just al costat del Palau Reial.

4 € carnet jove

6 € tarifa normal

Plaza Mayor - Lloc interessant de visitar tot passejant pels diferents carrers del casc antic de la ciutat. És una plaça tancada, que ens pot recordar, salvant les distàncies, a la plaça St. Marco de Venècia. És una plaça on es celebren molts concerts i actes en les diferents festes de la ciutat.

Puerta del Sol - Km0 - Oso del Medroño - Típic emplaçaments turístics, que no es poden deixar de visitar. La puerta del sol famosa per donar les campanades de fi d'any. I el punt Kilomètric 0, on s'inicien les carreteres espanyoles. I l'Oso del medroño, símbol de la ciutat.

Parque del retiro - Zona privilegiada en una ciutat com Madrid. Un parc de 118 hectàrees de verd en el cor de la ciutat. Un parc on hi podem trobar oci, cultura i naturalesa. Va la pena una passejada. Destacar, com a preferència personal, l'escultura de l'àngel caigut en una de les fonts centrals del parc.

Estació de Atocha - Impressionant construcció, amb un hivernacle tropical al seu interior. Una estació magnífica, la delícia dels viatgers, on l'espera es fa molt més agradable.

Dissabte dia 9.
Jardí Botànic- interessant passejada entre diverses espècies de plantes. Algunes forces curioses. Per passar una estoneta agradable si el temps hi acompanya.

Entrada 2 €.

Caixa forum - Només hi vam trobar una exposició que tampoc ens va agradar gaire. Unes obres massa genèriques i poc personals. Val a dir que molt millor el d'aquí Barcelona. El maco del Caixaforum de Madrid, el "Bosc vertical" que hi ha l'entrada, si més no curiós.

Gratuït

El Prado - Museu per excel·lència. Cal pendre-s'ho amb calma! Recomano agafar la autoguia, sempre és més distret i interessant. Ens hi vam passar unes 3 hores (i una mica més...) aprox., entre el surrealisme de "Dalí", els enigmes en "Les Menines" de Velázquez, cuadres de gran bellesa com les "Tres gràcies" de Rubens o bé impressionants com "Saturno devorant al seu fill" de Goya, o el curiós "Jardí de les delicies" del Bosco, entre moltes i destacables obres d'art de totes les èpoques.

6 € tarifa general

3 € carnet jove

3,5 € autoguia

diumenge a la tarda gratuït i dissabte de 18-20h.

Diumenge dia 10.
Museu Reina Sofia - vam aprofitar diumenge al matí que el museu és gratuït, tot i que si us agrada passejar amb tranquilitat i silenci no us recomano anar-hi, val la pena pagar els 3€ carnet jove o 6€ tarifa normal. Jo realment em vaig atabalar una mica amb tant de rebombori. El que podem trobar el Reina Sofia és art més modern. Destacar com no l'estrella del museu, el Guernica de Picasso. Podem trobar també forces obres de Miró, Picasso (en les diferents èpoques), i Tàpies. L'únic defecte que vaig trobar al museu, potser em faltava una mica d'informació sobre l'artista i l'obra, almenys en les més importants.

Entrada general 6€

carnet jove 3 €

diumenge al matí gratuït.

Museu Thyssen - Molt recomanable. Hi ha una gran varietat d'obres de gran qualitat. Pensant que és una col·lecció Privada. Destacant noms com Van Gogh, Goya, Picasso, Miró, Dalí, etc... i més contemporanis dels nostres temps com George Grosz, o Edward Hopper, etc... vora uns 1.000 quadres, incloses les 220 obres de la Colecció Carmen Thyssen-Bornemisza que es van incorporar en el 2004, el Museu ofreix un recorregut per l'història de la pintura europea des dels seus inicis en el segle XIII, fins el més recent Pop Art del siglo XX. Realment em va agradar molt més del que esperava. Tot i que algunes de les obres més importants estaven aquell moment cedides a altres museus temporalment i ens vam haver de conformar amb una simple fotografia en el lloc on hauria d'haver hagut l'original, relament una pena ja que ens vam perdre bastantes obres molt importants i de les que et fan il·lusió veure en viu. Tot i que moltes les podies veure en la temporal ja que les havien traslladat al mateix museu però en l'exposició La Sombra, però la veritat haver de pagar 5 € més per veure obres que haurien d'estar en la col·lecció permanent no em va agradar gaire.

Entrada general 6 € - col·lecció permanent

Entrada temporal 5 € - col·lccions temporals

Carnet Jove 4 € - col·lecció permanent.

Entrada general + temporal - 9 €.

Us recomano provar els ous trencats amb patates freixides, grasa i colesterol per un tub però deliciós!!!

No vam provar finalment el "bocata calamares", amb tot és algo més destinats als turistes que no pas algo realment típic de madrid. Digue'm que no veurem madrileños menjant sovint aquest tipus d'entrepà.... per tant no fa falta anar com borregos i deixar pendre'ns el pèl.... ho deixem pels guiris de debò ;)

El trajecte va ser en Ave, és còmode. I la veritat és que entre 2h 30 i 3 horetes aprox, estiguis a Madrid és realment un avantatge increïble.

Us recomano una visita a la Gran Capital. Realment val la pena. Ha estat una bona escapadeta, he "disfrutat" molt del viatge.

Traces - Teatre Tívoli (BCN)

Dansa, acrobàcia, música, teatre, cant, humor. Cinc artistes sobre l'escenari combinant un alt nivell tècnic i interpretatiu amb l'elèctrica energia del movimient per donar forma a "Traces", una producció on la creació es plantexa com el millor antídot davant a la destrucció. Empesos per una forta necessitat d'expresar-se, els protagonistess de Traces, projectats en un decorat de fusta i metall reciclat utilitzen tècniques acrobàtiques tradicionals, elements de la cultura urbana como el skateboard o el basket, i fins un piano prefabricat, i a través d'aquests mitjans són capaços de plantejar una reflexió poètica de la supervivència. Un rellotge marca el tiemps cap un destí incert. Quan el temps impartit es compleix, Traces ens deixa sense respiració. L'espectacle és una afirmació a la vida i la energia desbordant dels seus protagonistes cumpleix amb la premisa que imposa el nom que han escollit per la seva última producció: deixar empremta en la memòria de l'espectador.

Ahir a la nit, mentre el barça suava la camiseta per poder colar-se a la final de Roma de Champions jo estava gaudint d'aquest magnífic espectacle. Realment la crítica que havia sentit havia estat encertada, parlava excel·lències i no s'equivocava pas, realment va ser un espectacle espectacular, valgui la redundància.

Un grup de 4 nois i 1 noia, d'edats compreses entre els 20 i 27 anys aprox. feien l'impossible dalt de l'escenari del tívoli. Piruetes i salts impossibles, dansa contemporània amb una expressió corporal admirable, i una elegància que podriem definir com a poètica. Una barreja de diferents disciplines molt ben combinades i treballades, amb una espectacular tècnica i delicada posada en escena, curada en tots els aspectes. Amb un humor àgil però divertit que trenca amb la serietat que comporta veure aquest moviments de alt risc.

Destacar l'últim número, on els nois es colen per dins uns cercles, realment acabes creient que és un efecte òptic ja que és impossible la flexibilitat i l'agilitat requerida, però no era real!

Un espectacle diferent en molts sentits: sobretot perquè un espectacle de "circ" en un escenari de teatre tampoc s'acostuma a veure. Però relament va ser la delicia de tots els espectadors que es van aixecar unànimant al finaltzar l'espectacle per aclamar als joves canadencs.

Realment 100% recomanable. Tot i que les funcions acaben aquesta mateixa setmana.

Puntuació: 10

Déjame Entrar....

Oskar, és un nen solitari i trist que viu en els suburbis d'Estocolm, té la curiosa afició de col·leccionar retalls de premsa sobre assessinats violents. No té amics i els seus companys de classe es riuen d'ell i el maltracten. Una nit coneix a Eli, la seva nova veïna, una misteriosa nena que mai té fred, i amb una olor extranya. Oskar es sent fascinat per Eli i es fan inseparables. Al mateix temps, una sèrie de crims i successos extranys fa sospitar a la policia local de la presència d'un assessí en sèrie. Res més lluny de la realitat.

TÍTOL ORIGINAL: Låt den rätte komma in (Let the Right One In)
ANY: 2008
DURACIÓ: 114 min.
DIRECTOR: Tomas Alfredson
GUIÓN: John Ajvide Lindqvist
ACTORS: Kåre Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar, Henrik Dahl, Karin Bergquist, Peter Carlberg, Ika Nord, Mikael Rahm, Karl-Robert Lindgren, Anders T. Peedu

Una pel·lícula que ens arriba des de Suècia, últimament s'ha desencadenat "la febre sueca", amb l'èxit de vendres de sant jordi amb Stiegg Larson i ara amb l'estrena de Déjame entrar. Realment ens arriben de d'aquest país, podriem dir, gairebé desconegut, almenys en aquest camp, sembla doncs que hi ha un bon cultiu d'escriptors de novel·la negra especialment. Una pel·lícula basada en el llibre de John Ajvide Lindqvist.

John Ajvide Lindqvist (Blackeberg, Suecia, 1968) és, en paraules del secretari de l'Acadèmia Sueca, un dels autors europeus contemporanis més prometedors. Enquadrades en el gènere de terror, per la qualitat del seu estil, l'originalitat de les seves trames i la seva peculiar i lúcida visió del món contemporani, les seves novel·les estan cridades a convertir-se en autèntics clàssics. Ha rebut excel·lents crítiques tant a Suècia com en los difrents països on s'han traduït les seves obres.

És una pel·lícula de vampirs, però molt diferent al que podem esperar, té una trama diferent i original, i una manera de fer diferent. Ambientada en el 1982, és una pel·lícula de terror molt costumbrista, podriem dir. Els personatges, la majoria d'ells molt joves, evidentment destacant als protagonistes realment actors prometedors.

Una història intrigant, diferent, sorprenent que porta a un film amb detalls molt cuidats i d'una bellesa podriem dir poètica.

Em quedo amb la frase de Guillermo del Toro: "Un conte de fades glacial tan delicat, atormentat i poètic com mai s'havia vist abans."

Puntuació: 9