Roger Mas -Auditori

Encara amb les mans calentes de tan aplaudir escric sobre el concert del Roger Mas d'aquest passat dissabte celebrat a l'Auditori de Barcelona, a la sala petita... que realment va fer honor al seu nom i va quedar petita de públic per aquesta actuació de Roger Mas al complert.

Una nit màgica pels assistents i per a l'artista, ja que va haver de sortir a fer bisos fins a unes 5 vegades si mal no recordo. Finalment ja emocionat, i impressionat com ell mateix va dir.

Mas ens va fer viatjar amb els poemes musicats de Jacint verdaguer i cançons tradicionals de la cultura popular catalana que conformen l'últim disc del solsonenc "Cançons Tel·lúriques". Aquest cop amb 11 acompanyants més: violins, contrabaix, violoncel, bateria, piano, guitarra, trombó i altres instruments de vent, acordeó...

Val a dir que el lloc i la gent entregada al 100% ajudava a crear un espectacle de qualitat i difícil d'oblidar. Tant per el públic com pel mateix Mas, que va agraïr poder haver estat en aquella sala i que s'hagués quedat petita per aquella nit, tot i les seves dimencions....

Entre el públic persones de rostre conegut com el polític d'ERC Joan Puigcercós, el presentador Roger de Gràcia o el músic Jaume Sisa.

Un cop més ens va demostrar que és un músic de cap a peus, amb personalitat pròpia. Una vetllada entretinguda per la seva música i els seus comentaris explicatius de les cançons sempre amb aquella ironia i personalitat característica d'en Roger Mas.

M'agradaria destacar les interpretacions dels Goigs de la Mare de Déu de Solsona que va obrir el concert, i la interpretació dels dos balls populars, per una banda El ball de l'àliga de Berga i el ball de gegants de Solsona, de gran elegància ambdós. També vam poder gaudir de peces noves, del nou disc que sembla que ja està preparant, i algunes peces variades de discos anteriors. Un concert que segons diuen han estat més de 6 mesos preparant els arranjaments i el conjunt de tot el grup. Amb un resultat excel·lent...

Si teniu oportunitat de veure aquest cantautor en directe no us el perdeu!

Puntuació: 10

The New Raemon - La Clave

Divendres a la nit vam asistir per segona vegada en un directe The New Raemon. Aquest cop a la sala la Clave de Terrassa. Un local d'espai relativament petit però d'aspecte i ambient agradable on sovint podem gaudir de música en directe.

Just farà uns 2 mesos ja vam poder presenciar el directe d'aquest jove de Cabrils a Mataró i mantinc tot el que vaig dir en la meva anterior entrada al blog.

Va ser un bon concert en tots els sentits, hi havia gent, bon ambient, el so va ser bo, i ens va donar un bon espectacle, tan musical com personal, sempre amb les seves irionies i acudits fàcils, val a dir que aquella nit estava molt "xiquito de la calzada" ;)....

Realment sempre és un plar poder gaudir d'una actuació en directe d'aquest cantautor, que poc a poc s'està fent per propis mèrits un lloc en aquest món, molt sovint complicat per molts. I poc a poc es va fent el seu públic fidel que el segueixen allà on va, assegurant-se omplir sempre la sala i tenir qui cantareixi les seves cançons a peu d'escenari.

Destaco sobretot la proximitat de la sala, s'agraeix poder gaudir tan d'aprop dels artistes que t'agraden, sempre es crea un caliu i una complicitat més gran que fa que l'espectacle augmenti en emocions i qualitat, a diferència dels grans concerts. Realment poc a poc he de dir que m'he anat viciant a les sales petites i poc públic.

Puntuació: 9

Llibres de Sant Jordi

Els llibres que vaig regalar i em van regalar per sr. jordi 2009.


Vaig regalar:

Em van regalar:

llegit!!! és un llibre curtet i l'edició de butxaca va perfecte pels trajectes amb transport públic fins a la feina. senzill i ràpid de llegir però no per això menys intrigant i emocionant.

Puntuació: 7

Em vaig auto-regalar:

Imax Port Vell - Barcelona

Aprofitant aquests dies de setmana santa, dies tranquils, per descansar i sortir a passejar... un d'ells s'ens va ocórrer anar a veure una pel·lícula al Imax Port Vell de Barcelona. Bé, en realitat, en vam veure dos, ja que són de curta durada. Són més aviat documentals. Vam veure per una banda un sobre dinosaures marins i un altre sobre Egipte.

Pel qui no coneixen el lloc Imax és una Sala de cine amb 3 sistemes de projecció gegant de pel·lícules en 70mm, Imax®, Omnimax® e Imax®3D. Utilitzant ulleres 3D, la patalla amb forma de cúpula on es projecta al complet la pel·lícula i sembla que estiguis a l'interior mateix, i la pantalla gegant que tindria l'equivalent d'un bloc de 7 pisos amb uns 600m2.

Val a dir que ens ho vam passar d'allò més bé, jo hi havia estat feia ja molts anys, i en tenia un bon record però no recordava molt. Realment és emocionant, i vius una experiència, ja que amb aquestes ulleres 3D que et donen realment sembla que estiguis dins la pel·lícula, més d'un cop se'm va veure acoxant el cap o tancant els ulls quan un tauró se t'acostava amb la boca oberta de pam a pam. O un dels dinosaures et donava un cop de cua.

Potser més d'un pensarà que és un lloc per anar-hi amb nens petits, us puc assegurar que s'hi pot disfrutar a totes les edats. Fins i tot per a certes edats no se si seria recomanable ja que els pot impressionar. Cal destacar que els documentals són interessats i estan tècnicament molt ben fets. Realment els dinosaures semblaven reals.

"Els gegants de l'Oceà" és el més espectacular i emocionant, i "Egipte 3D" és interessant, tot i que també impacta ja que sembla que estiguis entre les espectaculars columnes i piràmides, i una servidora que ha estat allà, doncs ho vaig disfrutar recordant el millor viatge que he fet fins ara.

Ens va quedar pendent el Castell del terror, que crec que ha de ser molt emocionant....

Recomanable 100% per passar una bona tarda de diumenge o ara que s'acosta el 1 de maig per ejemple que serà festa, una molt bona opció a quedar-se al sofà de casa.

Puntuació: 9

Imax Port Vell.

Zona Maremagnum Barcelona.

Al costat de l'Aquarium de Barcelona.

Cada hora es projecta un documental

www.imaxportvell.com

Sweeney Todd - Teatre Apolo

Segle XIX. Londres. Sweeney Todd, un barber injustament empresonat per un jutge lasciu, torna a casa seva amb una nova identitat i jurant venjar-se. Però al arribar a la seva aniga casa sols troba a Mrs. Lovett, una escabrosa pastissera que li explica que la seva dona es va morir i la seva filla està sota la tutela del mateix jutge que el va condemnar a ell. Todd, desencantat de la humanitat, refà la seva vida junt a l'amoral pastissera i treballant de nou com a barber, iniciant la seva particular venjança a l'espera de retrobar-se amb el jutge. Mentres, la Mrs. Lovett prepara uns pastissets de carn del més especial amb el resultat de la referida venjança.

Fins l'11 de maig al teatre Apolo, es repesenta aquest musical victorià de Stephen Sondheim (música i lletra) i Hugh Wheeler (llibret), i segons l'adaptació de Christopher Bond, dirigida en aquesta ocasió pel conegut, Mario Gas, Sweeney Tood, el barber diabòlic del carrer fleet. A molts us sonarà perquè fa ben just un any aproximadament, es va estrenar una versió cinematogràfica, dirigida per Tim Barton i protagonitzada, com no podia ser d'altra manera, per Jonnhy Deep. Val a dir que la pel·lícula estava basada en el musical, que es va estrenar cap a l'any 1968 a Broadway, i des de llavors se n'han fet infinites versions, sent un musical molt reconegut.

Explica la llegenda que Sweeney Todd va existir realment i va ser condemnat a morir a la forca pels seus crims. Sigui cert o no, aquesta història, que durant any va ser carn de premsa truculenta, va acabar inspirant el thriller musical de culte.

Es va estrenar a Madrid, la ciutat dels musicals, podriem dir, realment en això li podem tenir una mica d'enveja a la gran capital, però per sort molts acaben aterrissant a Barcelona, com en aquest cas. Amb tot val a dir que fa un 15-17 anys ja es va representar Sweeney Todd a Barcelona, en aquella ocasió amb Constantino Romero com a protagonista i Vicki Peña repetint en el paper de la peculiar pastissera.

He de destacar l'escenografia, i els efectes especials. Realment portar al teatre una obra d'aquestes característiques on el fons i l'ambientació, és molt important, no és fàcil. Cal dir que han creat un gran muntatge no gens envejable a les moltes representacions arreu del món del musical. Amb tot aquesta bona puntuació per aquest aspecte, he de criticar altres punts que no em van acabar de fer el pes. Crec que l'edat dels actors no correspon molt amb el que hauria de ser l'edat dels protagonistes reals. Ja que només han passat 15 anys des de l'empresonament de Benjamin (el nom real de Todd) fins que torna, i val a dir, amb tot el respecte, que tant el "sr. Crossas" com la "sra. Peña" ja tenen la seva edat. Algo que tampoc em va fer el pes va ser el to tan humorístic que trobem en la versió teatral. Crec que Barton, al cine, li va saber trobar millor ambientació, i si que hi ha d'haver aquest to irònic però amb un humor molt més fosc i macabre.... crec que pel que relata la història, hauria de ser així, i en el musical li donen un toc d'humor massa "alegre", massa obert que crec que trenca la història. S'ha de diferenciar entre l'humor i la ironia, crec que aquesta obra no és humorística és irònica... el que si que no em va agradar molt és el paper de la indigent... sinó recordo malament a la pel·lícula és molt molt diferent al paper del teatre... en el teatre la pinten basta, fastigosa, repugnant... però en la pel·lícula té un aire misteriós, que et fa pensar que aquella persona tot i la seva posició és algú important en la història...

He de reconèixer que em va fer més el pes la versió cinematogràfica que la teatral, però amb tot no es pot negar que és un gran espectacle i que tots els actors treballen molt bé, destacant sobretot la noia que fa de "Tobby", el noi que acaba treballant a la pastisseria. Una veu excel·lent.

Director: Mario Gas
Adaptació: Cristopher Bond
Repartiment: Joan Crosas, Vicky Peña, Xavier Ribera-Vall, María del Mar Maestu, Pedro de los Ríos, Teresa Vallicrosa
Música i lletres: Stephen Sondheim

Llibret: Hugh Wheeler

Traducció: Roser Batalla, Roger Peña

Dirección musical: Manuel Gas

Escenografía: Jon Berrondo

Puntuació: 7