Concert Kitsch - Badalona

Aquest passat dissabte vaig anar a un concert del mític grup de banyoles, els "Kitsch". Un grup que celebra ja els 20 anys de la seva formació. Ja que era l'any 1985, quan Lluís Costabella i Joan Pairó van fundar el grup Kitsch a Banyoles. Els dos fundadors i veritables ànimes del grup, ja que la resta de components han anat desfilant pel grup, mantenint-se ells dos com els veritables Kitsch. Del grup podem destacar la seva potència en directe, aquest rock dur i fosc, al qual li acompanyen unes bones lletres, històries interessants, a vegades surrealistes, a vegades una mica boges, però en fi... molt ben escrites, i que val la pena quedar-se amb elles.

El concert es va celebrar a la Sala Genis de Badalona, situada molt a prop del port de Badalona, una sala no molt àmplia però suficient, on s'hi acostumen a celebrar forces concerts. Una sala força curiosa a la qual s'accedeix a través d'un ascensor cap al soterrani on està la sala.

Tot i que en general el grup, tret potser d'alguna època molt puntual, s'ha mantingut bastant apartat de ser un grup de masses i de grans concerts, com poden ser altres grups de la seva època, podem dir que tenen el seu petit sèquit, i la sala estava força plena. Tot i ser un dissabte amb partit de lliga del barça... i que a més va perdre contra l'espanyol, cosa que podria fer desanimar a més d'un...

Podem dir que va ser un bon concert, el so, tot i ser una sala petita, era bo i potent, en la línia del grup. I ells van donar-ho tot pels seu públic, perquè s'ho mereix, com bé va dir la veu de grup abans de coemnçar el concert, fent un repàs als seus 10 discos, amb el repertori habitual del grup. Com he comentat la sala no era molt gran, cosa que permetia tenir el grup molt a la vora, cosa que s'agraeix, crec que es pot gaudir més de l'espectacle en general. Personalment m'agraden aquests tipus de concerts.

Deixo el link de la pàgina web per si algú s'anima a saber més d'aquests "Grans" però desconeguts "senyors" de banyoles.

http://www.kitschmusic.com/

Puntuació: 8

El lector (The Reader)

Quan cau malalt camí de casa seva desde l'escola, Michael Berg, un jove de 15 anys, és ajudat per Hanna Schmitz, una dona que li dobla l'edat. Ambdós comencen un apasionat i secret idili, Michael descobreix que a Hanna li encanta que li llegeixi i la seva relació física es fa més profunda. Hanna troba un inmens plaer en les lectures que li fa Michael de fragments de “L'odisea”, “Les aventures de Huckleberry Finn” i “La dama del perrito”. fins que Hanna desapareix un dia misteriosament deixant a Michael confús i desconsolat. Vuit anys més tard, com estudiant de Dret, Michael asisteix com observador a un tribunal on s'estan jutjant a col·laboradors de l'Alemània Nazi i es queda atònit al retorbar-se de nou amb la seva antiga amant, aquest cop, com acusada. A mesura que es va revelant el pasat de la dona, Michael descobreix un profunt secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos.

Atrets per la bona crítica del llibre en que es basa aquesta pel·lícula vam anar a veure The Reader (el lector). Podem dir en general que és una pel·lícula "correcte". Té un guió correcte, un bon elenc d'actors que fan bé el seu paper, i tècnicament també molt correcte.

És una pel·lícula amb un rerafons, és d'aquelles que no et pots quedar només amb el que veus, sinó que has d'intentar anar una mica més enllà. Et fa pensar sobre la crueltat humana, l'abús de poder, i els perjudicis, i el que podem arribar a fer quan ens sentim enganyats i defraudats per una altra persona.

La veritat és que vaig sortir del cinema, donant voltes a la pel·lícula perquè hi havia moltes coses que no acabava de quadrar. Però ara vista en prespectiva, i havent tingut temps de pensar-ho, començo a veure i entendre coses que potser ahir no acabava de lligar. Crec que el noi no actúa en el judici per resentiment, i el fet de que es mostri com és en l'actualitat bé donat de que ha viscut amb els remordiments de no haver fet res per ajudar-la i això portaria a entendre el final quan porta la seva filla a la tomba de Hanna i li comença a explicar la història...

El que no em queda massa clar, és en les sinopsis de la pel·lícula posa ...."descobreix un profunt secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos", crec que es refereix al analfabetisme d'ella, però "profunt secret"... "gran impacte"... massa màrqueting en aquest cas, fa que t'esperis molt més i després et decepcionis una mica.

Puntuació: 7

Títol original: The Reader
Any: 2008
Duració: 123 min.
Director: Stephen Daldry
Guión: David Hare (Novela: Bernhard Schlink)
Música: Nico Muhly
Fotografia: Chris Menges, Roger Deakins
Actors: Kate Winslet, David Kross, Ralph Fiennes, Bruno Ganz, Lena Olin, Alexandra Maria Lara, Linda Bassett, Susanne Lothar, Matthias Habich, Ludwig Blochberger, Volker Bruch, Hannah Herzsprung
Productora: Coproducción USA-Alemania; The Weinstein Company
Web oficial: http://thereader-movie.com/

Joaquim Mir - Exposició Pintura

Joaquim Mir - Exposició Pintura

Joaquín Mir Trinxet (Barcelona, 6 gener 1873 - Barcelona, 27 abril 1940)

CaixaForum BarcelonaDel 03/02/2009 al 26/04/2009

Primavera, 1907-1910. Oli sobre tela. Colecció Particular.

Dissabte a la tarda, tot passejant per Barcelona... passant la tarda a la capital, vam anar a parar a l'espai Caixa fórum, ubicat al carrer Av. Marquès de Comillas, 6-8 a Montjuïc. Atrets com sempre per l'atractiu espai i la varietat i constants exposicions que sempre s'hi poden trobar i generalment de manera gratuïta, que sempre s'agraeix. Vam topar aquest dissabte amb l'exposició del pintor Joaquim Mir, un interessant i extens repàs a la trajectòria d'aquest artista.

L'exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxoet— l'anomenada "Colla del Safrà", anomenada així per la costum d'utilitzar tons molt ocres i similars en les seves pintures... fins l'última època, a partir de 1921, quan se'n va anar a viure a Vilanova i la Geltrú.

Entre aquestes dues etapes es poden revisitar les seves campanyes pictòriques a Andorra, a principis dels anys 30, així com les obres pintades en el Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l'Aleixar que han estat objecte de monografíes i exposicions. La mostra també dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, entorn a les que s'ha creat un mite a causa de la crisi mental que va desembocar en un estat de bogeria del pintor important, que va patir durant els anys 1902 i 1910, coincidint amb la seva estada a l'illa i després el desplaçament al Camp de Tarragona per tractar la malaltia.

Abans de la seva malaltia, va ser un pintor amb força, ben orientat i correcte, i després, superada la crisis mental, va ser un artista ple d'energia i simpatia, però amb una producció cada cop més convencional.

L'exposició, és fruit d'un intens treball d'investigació portat a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostra una selecció de 80 obres, entre olis, pastels i dibuixos, entre les quals es troben les peces més madures i reflexives de l'artista, així como algunas obres inèdites pel gran públic.

Una interessant passejada per diferents indrets de la geografia catalana, i no en va se'l considera el màxim exponent del post-modernisme. Va renovar el gènere passatgístic de finals del segle XIX amb el seu estil personal. Amb una gran dinàmica, de gran colorit i expressivitat. Amb una gran aceptació de la seva pintura per part del públic i coleccionistes fins arribar a ser, en la dècada de 1930, l'artista català viu més cotitzat.

Puntuació: 8

Caixa Fòrum.

Horari:De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h Dissabtes, de 10 a 22 h.

Com arribar:

Metro parada Espanya, linies 1 i 3

FGC Espanya, líneas 93, 933, 94, R5, R6

Bus: Línies 13, 50, 9, 27, 30, 56, 57, 65, 79, 91, 105, 106, 109,153, 157, 165, L72, L80, L81, L86, L87, L95.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina -Stieg Larsson

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. Però aleshores el periodista que ho ha indagat per a Millennium i la seva dona, el Dag i la Mia, apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisabeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats...

M'acabo de llegir avui mateix el 2º llibre de la triologia. El 22 gener ja us parlava aquí de la 1º publicació, i 20 dies després us puc ja parlar de nou de Stieg Larsson, i d'aquesta 2º publicació.

Aquest llibre és com una petita continuació de "Els homes que no estimàvem les dones", és una història diferent, és una nova aventura que comparteix, això si, protagonistes. Després de que Lisbeth Salander, la jove investigadora, desidís desaparèixer de la vida del periodista Mikael Blomkvist, les seves vides es tornaran a trobar. És un llibre amb molta més acció però igual d'intrigant i ple de secrets i trames enravessades. L'anterior es basava més en una investigació més tranquila, tot i els sucessos, en canvi en aquesta hi ha més gent involucrada i s'hi barregen drogues, armes, assassins, màfies, etc...

La trama és interessant, i amb una ressolució bastant sorprenent: Com tots els personatges de punts extrems acaben tenint una relació entre si.

El primer llibre tenia com a protagonista la vida del periodista i aquest segon ens parla i descobreix la vida de la jove investigadora. El tercer potser ens parla de la vida en comú??.... la veritat és que d'aquesta tercera obra poc se'n sap, no han avançat cap resum, ni cap informació oficial, de moment. Tot i que la tercera obra ja ha estat publicada en alguns idiomes. Només ha transcendit que es veu que un dels protagonistes del tercer llibre mor igual que va morir Stieg Larsson, una mena de premonició???.... Tot i que si rebusques en la xarxa pots trobar alguns blocs de gent que se l'ha llegit amb altres idiomoes i desvelen alguns secrets, però no us en diré res perquè jo me "decepcionat" una mica en llegir algunes coses.... Encara queden uns mesos per la seva publicació, si la informació és correcte s'espera cap al més de maig.

Al igual que l'anterior hi ha parts que es fan una mica llargues, crec que hi ha detalls i informació que es podria retallar, potser la primera part del llibre és una mica llarga ja que els successos realment importants es concentren de la meitat al final, però crec també, en part, que cal aquesta primera part per anar construint un ambient, i anar creant la situació... amb tot i definitivament un llibre igual a l'anterior que t'enganxa i et fa entrar i viure l'aventura en primera persona, 100% recomanable. Una triologia que no pot faltar a la prestatgeria dels amants de la novela d'intriga.

A l'espera de "La reina al palau dels corrents d'aire", segurament ens podrem entretindre amb la pel·lícula al cinema de la 1º part de la triologia "Els homes que no estimaven les dones", que segons diuen s'espera per aquest mateix mes de febrer.

Una curiositat que he trobat buscant informació sobre l'autor i les seves obres per la xarxa, és la traducció dels títols dels llibres:

"Els homes que no estimaven les dones" l'original "Män som hatar kvinnor " traducció literal "Els homes que odiaven les dones".

"La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" l'original "Flickan som lekte med elden" traducció literal " La noia que jugava amb foc"

"La reina en el palau dels corrents d'aire" l'original "Luftslottet som sprängdes" traducció literal "el castell en l'aire que es va esfondrar" "El sueño imposible que fue hecho pedazos" (he trobat aquestes dues traduccions literals, com que no se suec no us puc confirmar quina és l'original real :P....)

I us deixo també alguns links amb informació interessants:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Stieg_Larsson

informació de la wikipèdia.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080528/53468629317.html

un article interessant de la vanguàrdia en que li fan també una mena d'entrevista al pare de Larsson.

Puntuació: 9

La duda (Doubt)

Ambientada en el 1964, “La duda” ens introdueix en una escola catòlica del Bronx per seguir la confrontació que es produeix entre la superiora de les monjas (Meryl Streep) i un dels capellans (Philip Seymour Hoffman) que és acusat de pedofília.

Avui tenia el "dubte" de si comentar l'espectacle que és treballar amb els meus companys o la pel·lícula que vaig anar veure ahir, però en fi, segurament us interessarà més el segon.

Atreta pels actors vaig anar a veure aquesta pel·lícula, "la duda", habia llegit algunes crítiques abans d'anar-hi i tothom en parlava molt bé. No s'equivocaven del tot. Les interpretacions són excel·lents, però la història en si una mica fluixa, per ser un drama, hi havia un argument molt fluix. La història en si era interessant però crec que no li han tret el suc que se li podia treure, amb actors d'aquesta talla i el tema que tractava, crec que una història una mica més potent hagués fet d'aquest film, possiblement, un dels més destacats de l'any. També penso que els guionistes volien jugar realment amb el nom de la peli i crear realment dubtes de tot el que passa, però crec que s'ha quedat en part com un intent una mica frustrat, ja que cap dels personatge parla clar, i l'espectador realment es queda amb el dubte de moltes coses, però potser massa.

Una pel·lícula que et deix un bon sabor de boca però una mica "light", que pels que estan a dieta doncs ja va bé...

Direcció:John Patrick Shanley
País:USA
Any:2008
Gènere:Drama
Guió:John Patrick Shanley
Producció:Scott Rudin y Mark Roybal
Música:Howard Shore
Fotografia:Roger Deakins
Muntatge:Dylan Tichenor
Vestuari:Ann RothFecha
Actors:Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, Viola Davis.

Puntuació: 6