Midnight in Paris - Woody Allen

Fent un repàs a la filmografia més recent, podem destacar que després de la genial "Si la cosa funciona" 2009 va venir "Conocerás al hombre de tus sueños" 2010 que personalment va passar sense pena ni glòria, però aquest 2011 ens presenta de manera magistral "Midnight in Paris", un film que es pot resumir en Enginyosa, Divertida, Original i Brillant, molt Brillant!

Una pel·lícula on l'escenari de París té una raó de ser i és l'essència... un viatge en el temps, amb aparicions i picades d'ullet divertides, sorprenents i interessants pels curiosos i amants de la literatura, del cinema, la pintura i l'art en general. Amb un guió i un fil argumental rodó que no decep en cap moment.

És una pel·lícula que sorprèn, amb un trailer amb molt d'enginy, que d'entrada, no deix entreveure cap dels misteris que amaga la pel·lícula, cosa que celebro.

I tant, tot temps passat sempre el creiem millor!

Puntí, a seques.... (Luz de Gas)

 

Per ser un divendres i 13 les coses no van anar malament del tot... El mestre Puntí es va presentar en solitari junt amb la seva guitarra, harmònica i piano a la sala Luz de Gas, la qual segons el mateix Puntí "la tractat millor que els seus pares", i nosaltres ho celebrem... Un concert on va predominar l'humor característic de Puntí i un públic entregat des d'abans que l'artista aparegués a l'escenari. Un concert on celebrem el retorn d'aquest gran artista i mestre de la música en català i que sigui per molts anys!

Caín & Caín - Teatre LLiure de Gràcia

A Caín & Caín trobem un Eduard Fernàndez insòlit i sorprenent, tornant de la distància de la pantalla a la proximitat del teatre i a més ho fa amb un espectacle contemporani, on es barreja la dansa i l'expressió corporal amb la poesia i la reflexió més profunda, sense deixar de banda un toc d'humor negre. On a partir del mite bíblic de Caín (que mata al seu germà), es desenvolupa aquesta obra on prima l'estètica jugant amb la reflexió profunda sobre la dualitat del bé i el mal, i de tot el que això comporta. Destacar també Pep Ramis, l'altre Caín, però aquest jugant més en el seu terreny natural.

Tokio Blues - Cinema

Just el dia que vaig acabar de llegir el llibre "Tokio Blues" vaig llegir la notícia que l'obra més coneguda de Haruki Murakami s'estrenaria al cinema pocs dies després. Incialment em va quedar el dubte de si anar a veure-la o no. El llibre té quelcom que no es pot explicar que t'enganxa i et deix un agradable gust de boca, aquest món tant personal de Murakami complex i absurd a la vegada... Finalment hi vaig anar empesa per la curiositat i les bones crítiques. Penso que és una bona pel·lícula, amb una bona feina de fotografia i música sobretot. Les bones crítiques i la feina feta anteriorment del director vietnamita l'avalen i en aquest aspecte no defrauda. Amb tot si que és cert que la gent que hagi entrat al món Murakami hi pot trobar a faltar moltes coses. Crec que per gaudir de la pel·lícula i de la bona feina que s'ha fet en ella cal anar-hi amb ell llibre fora de la nostra ment, personalment crec que és una visió personal que ha fet el director del llibre. En el film només s'hi reflexa una part d'aquest món que crea l'autor japonès, la part més fosca i tràgica, excloent tota la part més irònica i àcida que crec que és la que li dóna la màgia.

Per cert, curiosa veure-la en la seva VOS, en japonès!

No mires atrás - Cinema

Una pel·lícula colpidora i profunda, l'assessinat que sembla la trama principal de la història és només una simple excusa per aprofundir en un drama molt més profund i colpidor... Que n'aprenguin els americans a l'hora de crear tants perfils assassins i tantes punyetes, sense tanta història es poden fer grans històries, com aquesta!...

Desclassificats - La Villarroel

debat posterior a l'obra

Així d'entrada la barreja Emma Viladesau, Albel Folk i Toni Sevilla, tres artistes amb majúscules junt a un director jove com Pere Riera, pot semblar una barreja una mica estranya, un contrast de talents. Però amb Desclassificats queda clar que ells són uns grans artistes de l'escenari i que el jove director promet. Una història senzilla però d'actualitat i amb un transfons que potser d'entrada pot semblar molt superficial però després és d'aquelles històries que se't queden dins i et fan pensar. Abús de poder, quins són els nostres límits, que estem disposats a fer per protegir-nos a nosaltres o als ésser estimats, són alguns dels temes que sorgeixen en l'obra que es representa a la Villarroel... tot i haver estat escrita 6 anys enrere, com ens comenta el mateix autor, ens trobem en una obra de plena actualitat i desgraciadament cada cop més.

Kitsch - Stroika de Manresa

Més de 20 anys a dalt de l'escenari és el que porta aquesta banda de Banyoles, que ens ofereix el seu punk - rock més contundent, dins el panorama musical català. Realment cap proposta s'acosta a la mítica banda, que no del tot reconeguts els seus mèrits, però, han sapigut sobreviure amb el seu públic fidel i entregat. Realment uns "monstres" de la música i així ho van defensar un cop més a l'escenari de l'Stroika, una sala que per cert, té una sonoritat excel·lent...

Festes de la Primavera a l'Hospitalet...

Mai es pot deixar escapar l'oportunitat d'assaborir una estona de bona música i més si la tens a un cop de metro de casa... com és el cas de les famoses Festes de la Primavera de l'Hospitalet... La idea era anar a veure IX!, com sempre és un plaer poder escoltar aquest grup en directe, i aquesta no en va ser l'excepció però a més aquesta vegada vaig gaudir per partida doble. Tot i que a l'arribar Estúpida Erikah ja sonava de fons, al final del carrer, els primers instants que vaig sentir tot acostant-me cap a l'escenari no em van atreure gaire, si que he de confessar que poc a poc aquesta gent de Terrassa se'm van posar definitivament a la butxaca... una nova prosposta a seguir!

Vera Wenzel - Diada de Sant Jordi

Aquest any per Sant Jordi vaig tenir llibre, rosa i música... Agradable sorpresa davant el Palau de la Virreina, a les Rambles de Barcelona, a l'stand de COM Radio. Entre altres actuacions hi va haver la del grup Vera Wenzel, grup barceloní, musicalment sota influència de grups com The Cure, Los Planetas o fins i tot Radio Head, va ser un gran descobriment i que seguirem investigant.... una nova ocasió per saber quelcom més sobre ells serà el proper 14 de maig a la Sala B de Gràcia.

Premi disc català de l'any 2010 - Radio4

IX!

Hi ha coses que fan il·lusió i aquesta n'és una... com cada any, des de fa més de 30 anys, Radio 4, va fer l'entrega del premi al millor disc català editat durant l'any 2010. Aquest any es va entregar als Ix!, un grup que neix l'any 2008 i que a dia d'avui ja té 2 discos al mercat i aquest reconeixement de millor disc català 2010 pel seu Ingenu és lliure, un premi a la bona feina que han fet des del primer dia  aquest grup. L'acte va comptar amb la presència del nou conseller de Cultura, i l'actuació de Joan Masdéu, ex-líder de Whiskyn's, el qual va ser un plaer retrobar-lo després de tant de temps.

Joan Masdéu